Catalunya tanca el 2025 amb 12.000 aturats menys després d'un any de rècords d'ocupació

BarcelonaPunt final a un any marcat pels rècords en l'ocupació tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat, sobretot durant la temporada d'estiu. El mercat de treball català va tancar el 2025 amb 3.874.736 afiliats a la Seguretat Social, un 2,21% més –83.912 persones en termes absoluts– que el desembre de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri del ram. Així i tot, aquest dotzè mes de l'any va acabar amb 5.566 ocupats menys que el novembre, un retrocés del 0,14% que allunya la dada total d'afiliats catalans del màxim històric registrat al juliol.

Pel que fa a l'atur, el 2025 encara deixa 323.236 persones inscrites als serveis d'ocupació que aspiren a trobar una nova feina a Catalunya, 11.959 menys que el desembre del 2024. És a dir, s'ha registrat una reducció del 3,57% en l'últim any, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball espanyol. De fet, és la xifra més baixa d'aturats en un desembre des del 2007, a les portes de la Gran Recessió. De totes maneres, el mes fort de la campanya de Nadal va contribuir a incrementar el nombre d'aturats en 1.860 persones a Catalunya, un repunt del 0,58%.

En el conjunt d'Espanya, el ministeri que lidera Elma Saiz va destacar que el 2025 va sumar mig milió d'afiliats a la Seguretat Social –concretament, 506.451 persones– per quart any consecutiu, amb 21,84 milions d'ocupats, 19.180 més que al novembre. Si comparem entre comunitats autònomes, Madrid va ser la que va crear més feina al llarg de l'any, amb 108.159 nous empleats, deixant Catalunya en segona posició. De fet, el Principat ha deixat de ser el territori amb més ocupats de l'Estat, ja que per primera vegada en dècades la comunitat que presideix Isabel Díaz Ayuso l'ha superada, amb 3.882.342 treballadors en actiu al tancament de l'any.

El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha tret ferro a aquest sorpasso i ha assegurat que el creixement de Madrid no distorsiona la tendència a l'alça de Catalunya. "Té un efecte capitalitat molt important", ha apuntat. Així doncs, ho ha atribuït a l'increment de l'ocupació pública, perquè "tots els ministeris són allà", i a la concentració d'alguns sectors com el del transport i l'emmagatzematge, que tria la capital espanyola perquè la xarxa de transport radial la beneficia.

En el seu balanç de l'any en termes d'ocupació, Sàmper ha reivindicat que el 2025 ha estat "molt bo", ja que s'ha saldat amb menys atur i més ocupació. "El món laboral i l'econòmic a Catalunya van bé en un context que no ha sigut gens fàcil", ha dit el conseller, en referència als darrers anys de pandèmia, la guerra a Ucraïna, la pujada generalitzada dels preus i l'ofensiva aranzelària de l'administració Trump. Sàmper ha celebrat que l'atur s'hagi reduït en tots els sectors de l'economia catalana –especialment a la construcció, amb un 11,5% menys– i a totes les demarcacions catalanes. Durant aquest últim any, Lleida ha estat la que ha generat més llocs de treball en percentatge, amb un increment del 2,65%.

Quins sectors creen més feina?

Més enllà de les estadístiques, Sàmper ha promès "posar en pràctica l'eslògan de la prosperitat compartida" de l'executiu d'Illa i aconseguir que la millora de les xifres macroeconòmiques també arribi a les economies domèstiques dels catalans. "Volem empreses més grans, més solvents i amb més beneficis que arribin als treballadors", ha defensat el conseller d'Empresa i Treball. Per això, ha admès, cal que la creació d'ocupació es concentri en activitats d'alt valor afegit, amb salaris més alts i més força laboral. Durant el 2025, el sector que més va accelerar el ritme de creació de llocs de treball va ser el transport (+7%), seguit de la informació i les comunicacions (+5%) i les activitats sanitàries (+3%). En aquest sentit, Sàmper ha reconegut que les dades d'ara "no són les que voldrem", però sí que indiquen "el full de ruta de cap on volem anar", amb l'ull posat en guanyar treballadors vinculats a la intel·ligència artificial (IA), els semiconductors o la indústria química.

A Espanya, l'atur va baixar en 16.291 persones al desembre (-0,67%) i el total estatal es va situar en 2.408.670. En aquest últim any, la xifra de ciutadans que busca feina s'ha reduït en 152.048, una disminució del 5,94%. Com passa en el cas català, es tracta del tancament d'any amb menys aturats des del 2007. En nombres absoluts, la comunitat autònoma que més va reduir l'atur durant el 2025 va ser Andalusia (-51.782 persones), seguida del País Valencià (-25.560), mentre que Catalunya es va situar en tercera posició. En canvi, si ens fixem en el percentatge, la reducció més elevada es va registrar a Castella-la Manxa, amb un 8,58% menys de desocupats que a finals del 2024.

El ministeri que dirigeix la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha remarcat que l'atur juvenil va caure en 11.470 persones (-6,09%), fins a un total de 176.856 joves registrats, la dada més baixa de tota la sèrie històrica. Aquesta és una de les assignatures pendents del mercat de treball català, que va tancar el 2025 amb 301 aturats més menors de 25 anys. "Aquesta és una prioritat del Govern", ha dit Sàmper, que vol atacar aquest front amb un impuls a la FP bàsica dual. La formació per millorar les possibilitats de reinserció laboral també és l'eina per la qual aposta la Generalitat en el cas dels aturats de la llarga durada, on per primera vegada en molt de temps s'observa una lleugera tendència a la reducció.

Des de la patronal Foment del Treball, la lectura de les dades és més catastrofista. L'organització empresarial ha alertat "que persisteixen elements de debilitat estructural en el mercat de treball com són la baixa productivitat, l’increment de l’absentisme laboral, i el desajust entre l’oferta i la demanda". D'altra banda, CCOO de Catalunya ha reclamat assolir el "repte" de la "plena ocupació" i la UGT ha opinat que l'any ha posat el punt final amb "la mateixa precarietat de sempre", amb una "elevada volatilitat" en la contractació.