La Guàrdia Civil cada cop té menys hipòtesis sobre la taula per intentar saber per què van xocar dos trens a Adamuz, a la província de Còrdova, el 18 de gener, fet que va causar 46 víctimes mortals. De fet, ara la policia espanyola pràcticament només investiga una de les hipòtesis: un trencament de la via hauria provocat un descarrilament d'un tren Iryo que circulava en direcció a Madrid i que va xocar contra un tren Alvia que en aquell moment rodava pel sentit contrari de la marxa.

Havien de ser el gran revulsiu per començar a notar millores a la xarxa ferroviària. Primer estaven previstos per al 2025, després per al 2026, però els 110 trens comprats i previstos per a Catalunya encara no han arribat. Quan ho facin –el calendari oficial manté que arribaran aquest mateix any– aniran a parar en gran part a la xarxa de Rodalies, una de les més afectades pels retards i les incidències, que augmentarà en una cinquantena els seus combois. Per contra, el servei de Regionals, que a Catalunya funciona com una extensió de Rodalies, només augmentarà en sis trens extra. Aquests trens, a més, no arribaran de cop. Segons consta al pla de Rodalies, s'incorporaran gradualment fins al 2030.

Els problemes s'acumulen a la línia R2 Sud de Rodalies, al Garraf, des que van començar les obres de manteniment dels túnels, fa dues setmanes. El pla alternatiu de transport que es va dissenyar per garantir la circulació de trens mentre duren els treballs no està funcionant. El motiu? Una part dels maquinistes s'ha plantat i rebutja treballar amb els nous horaris definits per Renfe per a aquest dispositiu, fet que ha deixat en paper mullat la nova planificació horària dels combois, que s'havia de refer perquè ara passen per una única via, a conseqüència de les obres. Des del sindicat espanyol de maquinistes Semaf al·leguen que la companyia no va complir els terminis establerts per avisar amb prou antelació dels canvis.

Les tragèdies d'Adamuz i Gelida del gener, que van causar 47 víctimes mortals, van posar en entredit tot el sistema ferroviari espanyol, no només perquè els sinistres van qüestionar el manteniment i la seguretat de la xarxa, sinó també perquè des de llavors la mobilitat en tren no ha tornat a ser la que era. A Catalunya, Rodalies encara pateix talls, limitacions de velocitat i retards al servei, i a l'alta velocitat s'han allargat els temps de viatge. Els trajectes de Barcelona a Madrid ara duren mitja hora més per sistema i hi ha retards inesperats i parades a les vies sense que ningú doni cap explicació als usuaris. El motiu són les limitacions de velocitat imposades pel ministeri –sobretot en el tram Saragossa-Calatayud– arran de les incidències reportades pels maquinistes. De quines queixes es tracta? ¿Hi va haver més incidències de l'habitual després d'Adamuz? ¿Hi va tenir alguna cosa a veure, el conflicte laboral del sindicat Semaf amb el ministeri que va acabar amb una vaga? I més important encara, ¿quines actuacions ha fet Transports per resoldre l'estat de la infraestructura? L'ARA va fer una petició de transparència al govern espanyol perquè aclarís aquests punts, però la sol·licitud s'ha inadmès. És a dir, l'administració pública s'ha negat a lliurar aquesta informació i, des del departament de Comunicació del ministeri de Transports, es remeten a la resposta oficial feta a través del tràmit de transparència.

La Fiscalia Europea també investigarà el tràgic accident de trens d'Adamuz, a Còrdova, en el qual el passat 18 de gener van morir 46 persones. Concretament, la Fiscalia de la Unió Europea ha obert una investigació sobre un possible frau de fons europeus en el manteniment del tram d'alta velocitat que connecta Madrid amb Sevilla, la via on va tenir lloc el sinistre. "Aquesta confirmació excepcional arriba després d'un gran interès públic. No es faran públics més detalls en aquesta fase", afirma l'oficina de la Fiscalia Europea a Madrid.

53.800 milions d'euros fins al 2043 per evitar el col·lapse de les infraestructures a Catalunya. Aquest és el càlcul fet per la Cambra de Comerç de Barcelona a través del nou Observatori de les infraestructures i que ha elaborat l'estudi Projectes estratègics per Catalunya, que afecta els aeroports, ferrocarrils, carreteres, ports, logística i transició hídrica. "Cal duplicar la inversió actual", ha resumit el vicepresident de la Cambra, Miquel Martí. Sense remuntar el dèficit d'inversions, "el sistema col·lapsarà", ha dit. El representant de la Cambra ha reclamat un pacte de país en la matèria liderat per la Generalitat.

La resignació és el sentiment que ha predominat el primer dia de posada en marxa dels serveis alternatius per les obres ferroviàries de manteniment als túnels del Garraf. Aquest dilluns a primera hora han començat els treballs d'Adif per millorar aquesta infraestructura, que està molt malmesa per la corrosió del mar, i això vol dir que també ha estat el primer dia del pla alternatiu per carretera, amb autobusos, que ha organitzat Renfe per pal·liar els efectes i garantir la mobilitat dels seus clients.

El darrer Pla de Rodalies, el més actualitzat, té gairebé 300 pàgines. És el document on es detallen totes les obres ferroviàries previstes des d'ara i fins al 2030 per millorar la xarxa catalana: s'hi explica en què consisteixen, se n'especifica el cost i es calendaritzen. Des de les obres més faraòniques, com la Sagrera, el desdoblament de la R3 o el soterrament de Montcada, fins a d'altres molt més petites, ràpides i fins i tot barates, però que poden ajudar molt a millorar la capacitat de la xarxa.

Ensurt a la Garriga. Una part d'un pont que travessa l'avinguda Onze de Setembre del municipi s'ha enfonsat aquest dissabte al matí. L'incident no ha causat ferits, però ha obligat a tallar la cèntrica avinguda. L'Ajuntament ha explicat que la zona està afectada per les obres de desdoblament de la línia R3, que mantenen tallat el servei ferroviari des de la tardor.

Deixin-me començar per una notícia que no hauria de ser-ho, però entendran de seguida per què obro l’anàlisi amb ella: 50 dies després de l'accident mortal de Gelida, aquest matí han circulat trens entre Ripoll i la Garriga. De moment hi haurà un comboi per sentit cada hora i amb limitacions de velocitat als trams on encara hi ha riscos, i per això es mantindrà el servei alternatiu per carretera que hi ha hagut l'últim mes i mig. Aplaudiments, i fins aquí les alegries.

Feia mesos que els usuaris ho reclamaven i la Generalitat havia assegurat que hi posaria remei. Finalment, aquest dijous Renfe ha anunciat que canviarà alguns dels trens que ofereixen els serveis Avant per oferir més places diàries entre Lleida, Tarragona i Barcelona a partir de la setmana que ve. Aquests trens d'alta velocitat a preu regulat, que s'utilitzen per connectar capitals, s'han convertit en una alternativa, tot i que més cara, per a la majoria d'usuaris de Rodalies davant del caos constant que presenta la xarxa ferroviària convencional catalana, tal com ja va explicar l'ARA. Però la demanda ha augmentat tant que el servei també estava ja al límit del col·lapse.

Un mes i mig després del tràgic accident ferroviari a Adamuz —que va causar 46 víctimes mortals—, la investigació continua en marxa i totes les hipòtesis sobre les causes continuen obertes. En un informe remès al jutjat que dirigeix la investigació i signat el 17 de febrer, la Guàrdia Civil admetia que no tenia encara prou elements per descartar ni corroborar completament cap de les opcions. Precisament en resposta a aquest informe, la magistrada instructora ha autoritzat aquest dilluns que els agents revisin la informació de les caixes negres i les imatges de les càmeres de vigilància dels dos trens sinistrats.

El secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, ha reaccionat a la polèmica generada per la suposada retirada de material ferroviari de la zona de l'accident d'Adamuz del gener, "amb nocturnitat i sense autorització judicial". En una compareixença pública aquest dimarts a Barcelona, Santano ha negat que hi hagi hagut cap irregularitat i ha defensat la tasca d'Adif.

Nou dimarts de dificultats en la mobilitat ferroviària, aquesta vegada també a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). L'operadora de trens catalana afronta la primera de les cinc jornades de vaga que ha convocat el sindicat Semaf per als dies 24 i 25 de febrer i 2, 3 i 4 de març per reclamar més seguretat en el servei.

El present article té la pretensió de definir com es poden segregar els trens a Catalunya amb dos objectius: identificar de manera diferenciada les responsabilitats de la Generalitat i el govern central i facilitar la seva gestió. La proposta negociada entre ERC i el govern central no compleix aquesta finalitat. Les responsabilitats són compartides i la gestió s’encarrega a Renfe, que és un operador que ha demostrat les seves carències en el model actual. És la solució que amb tota probabilitat s’implementarà, perquè és la més ràpida i pràctica: primer recuperem Rodalies i Regionals. Quan a curt termini les limitacions del sistema es tornin a posar de manifest caldrà recordar que hi ha solucions alternatives millors. La que aquí es proposa n’és una.

Aquest divendres fa un mes del tràgic accident ferroviari de Gelida de la nit del dimarts 20 de gener del 2026, quan un tren de Rodalies va descarrilar al terme de Gelida, en el tram de la R4 entre Martorell i Sant Sadurní d'Anoia. El sinistre va causar la mort d'un jove maquinista en pràctiques i va deixar cinc persones ferides greus, després que un mur de contenció cedís i caigués sobre la via. L'accident va provocar una aturada total de la línia i va afectar centenars d'usuaris, fet que va exposar la fragilitat d'una infraestructura ferroviària marcada per dècades de falta d'inversió i un parc de trens envellit.

La vaga de maquinistes de Renfe ha durat un dia, perquè ahir va quedar desconvocada després d’una negociació entre els sindicats i el ministeri, a Madrid.

Els maquinistes i la resta de treballadors de Renfe i Adif han desconvocat al migdia la vaga de trens que ha arrencat aquest dilluns, segons ha informat el secretari general de Semaf, Diego Martín, després d'una nova reunió amb el ministeri de Transports. Hores més tard, els sindicats ferroviaris han explicat que han arribat a un acord amb el govern espanyol per desconvocar la mobilització, que inclou un augment de la inversió per al manteniment de vies i combois, una millora de les mesures de seguretat i un reforç dels mecanismes perquè el pacte es compleixi, segons ha explicat Martín. Així, queden aturades les convocatòries previstes per dimarts i dimecres. Aquest dimarts, vuit línies de Rodalies —R1, R3, R4, R7, R8, RG1, R15 i RL4— continuen presentant talls en el seu servei i s'han habilitat serveis alternatius per carretera per cobrir el seu recorregut.

La setmana comença sota el signe de dues notícies, una de bona i una de dolenta. La dolenta? Vaga de maquinistes. La bona? Aquesta matinada ha reobert l'AP-7 després d’estar tallada tres setmanes. Ja estan operatius els tres carrils entre Martorell i Gelida en sentit Tarragona.

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.