Les plataformes més comercials han incrementat les produccions centrades en cossos militars d’elit i han normalitzat una estètica de l’ordre, la força i la disciplina. Un dels últims exemples és la sèrie documental Pelayo: Más allá del límite a Prime Video. El protagonista és Pelayo Gayol, un inspector veterà dels GEO de la Policia Nacional espanyola que s’enrola en missions reals contra el narcotràfic a Colòmbia. El personatge ja el vam conèixer en una altra sèrie documental, GEO: Más allá del límite, on entrenava i seleccionava el Grup Especial d’Operacions i portava al límit els agents per convertir-los en superhomes. Pelayo afavoreix una immersió emocional testosterònica en la disciplina militar. Ens endinsa en un context de violència i tensió mentre construeix un discurs barat i pseudointel·lectual de la seva feina.

Una trentena de països de la Unió Europea i l'OTAN s'han reunit a París aquest dimarts, convocats pel president de França, Emmanuel Macron, i representats pels caps de l'estat major de defensa, per perfilar la proposta franco-britànica d'enviar una missió de pau a Ucraïna quan hi hagi un alto el foc. La idea és desplegar entre 20.000 i 30.000 soldats sobre el terreny per garantir que Rússia compleix els acords. "La reunió és una primera pedra sobre les garanties de seguretat", resumia el ministre de Defensa francès, Sébastien Lecornu. Macron anava una mica més enllà: "És el moment que Europa faci valer tot el seu pes".

Gairebé tretze mesos després que l'ARA destapés el cas, l'exèrcit espanyol ha sancionat per una falta greu els dos militars de la caserna del Bruc de Barcelona implicats en el sorteig dels serveis d'una prostituta amb motiu de la Puríssima. El mes de gener va concloure la instrucció de l'expedient i, després del termini d'al·legacions, la resolució ja és ferma: es tracta d'una sanció d'arrest d'entre quinze i trenta dies. Se'ls sanciona administrativament per dur a terme "actes contraris a la dignitat militar susceptibles de produir descrèdit o menyspreu a les Forces Armades". L'instructor ha considerat que els dos militars, un caporal i un sergent, van atemptar contra el punt 27 de l'article 7 del Règim Disciplinari de l'exèrcit espanyol.

Vsevolod Kozhemiako ha canviat els esquís pels rifles i els despatxos per blindats. Considerat un dels homes més rics d'Ucraïna, a diferència de molts altres homes de negocis del país, que des de la invasió russa del febrer del 2022 han buscat refugi a les seves segones residències en altres països d'Europa, ell no només s'ha quedat, sinó que està dedicant la seva fortuna a finançar un batalló integrat a les forces armades ucraïneses. "Sí, soc un empresari –va dir en una entrevista a la ràdio nord-americana NPR–, i ara soc el comandant d'una unitat militar a Ucraïna".

La caserna militar de les Drassanes, a Barcelona, es va construir el 1792 per acollir els soldats de cavalleria. Hi van dormir i fer pràctiques els soldats fins al febrer del 1935 quan, davant l'entusiasme de la ciutadania perquè permetia millorar la imatge del final de la Rambla, se'n va anunciar l'enderrocament. Tanmateix, els militars no van marxar immediatament, perquè la caserna va ser ocupada els primers dies de la Guerra Civil. El juliol del 1936, en un dels enfrontaments entre els militars revoltats i els lleials a la Segona República, hi va morir d'un tret al cap l'anarquista Francisco Ascaso.

La Fiscalia sol·licita l'arxivament de la causa penal oberta contra dos militars de la caserna del Bruc —un caporal i un sergent— que van proposar en un xat de WhatsApp el sorteig dels serveis d'una prostituta. Segons el ministeri fiscal, es van identificar els dos autors dels missatges en un grup "no oficial" i el sorteig va ser "totalment fictici", ja que segons la investigació interna, "mai hi va haver la intenció real de contractar els serveis d'una prostituta" ni es va arribar a fer "cap tràmit". Diu la Fiscalia que "el premi real i efectiu" va ser una panera de Nadal. Com que no va arribar a produir-se el sorteig, el ministeri públic considera que els fets no poden ser constitutius de "cap delicte contra la prostitució" ni pot acreditar-se tampoc "un discurs d'odi". Per aquest motiu, ja que els fets no poden emmarcar-se en cap delicte existent al Codi Penal, se sol·licita l'arxivament de la causa deixant oberta la porta a responsabilitats disciplinàries cap als dos militars, una decisió que, en tot cas, hauria de prendre el ministeri de Defensa.

“Sabem que anirem a l’infern, però allà serem els millors”. La frase surt en un dels vídeos que s’emeten en bucle dins del quarter general del grup de mercenaris Wagner, inaugurat l’octubre passat a Sant Petersburg, i que té l'aparença d'un luxós edifici d'oficines. El que sembla una extravagància –per part d'un grup acusat de crims contra la humanitat– és també una mostra dels canvis operats per la guerra d'Ucraïna en la societat russa, entre els quals l'auge dels sectors més ultranacionalistes i radicals, que veuen aquests combatents com a herois de la pàtria.

El primer ministre del Sudan, Abdalla Hamdok, està sota custòdia i desaparegut en mans de l'exèrcit, que ha dissolt el govern actual del país i ha detingut també diversos membres civils del govern. Tot i que s'ha decretat l'estat d'emergència, un dels grups que va liderar la revolució del 2019 contra Omar al-Baixir ha fet una crida a la ciutadania perquè surti al carrer per aturar el cop.

El personal sanitari de Birmània va ser el primer que es va alçar contra el cop d’estat militar de l'1 de febrer. Metges i infermeres van impulsar una vaga que, a través de les xarxes socials, va impulsar el moviment de desobediència civil que encara dura avui. Però la junta militar resisteix al poder, a costa d’una repressió que ha deixat ja 931 morts, i ara no només es veu incapaç de contenir una onada devastadora de covid-19 al país, sinó que segueix amb la seva persecució política als metges i el personal dels hospitals: ha dut a terme 260 atacs a personal i instal·lacions sanitàries, amb 18 morts, i té ordres de detenció per a 600 professionals mèdics, en dades de l’ONU. Tot això, mentre la població birmana busca desesperadament bombones d’oxigen, que també falten als hospitals, per pal·liar els efectes de l’expansió de la variant delta al país. L’onada de covid que va arrencar a finals de juny supera ja els 5.700 casos diaris i divendres registrava 342 nous morts en 24 hores. Amb tot, organitzacions del país asseguren que les xifres oficials estan molt per sota de la realitat per la falta de tests i per la profunda desconfiança de la població cap a la junta militar que governa el país.

La situació es deteriora per moments a Birmània, malgrat que el país cada cop estigui menys present als mitjans internacionals. Molts dels periodistes locals que informaven de la brutal repressió de les protestes contra el cop d’estat militar o estan detinguts o han hagut de fugir del país. Activistes de drets humans, polítics i acadèmics vinculats al govern civil d’Aung San Suu Kyi s’han sumat a l’èxode. La repressió de la junta militar ha matat 865 persones des del cop d’estat de l’1 de febrer, n’ha detingut 4.900 i ha forçat el desplaçament de centenars de milers més: només a l’estat de Kayah, a la frontera amb Tailàndia, 108.000 persones han hagut de marxar de casa, segons l’ONU.

Just després de les protestes més importants contra el règim cubà des de l'any 1994, sis militars cubans han mort en els últims deu dies sense explicacions oficials sobre les causes i circumstàncies de cada una d'elles. Si bé els crítics amb el govern de Díaz-Candel volen evitar "teories conspiratives", alhora els sorprèn el silenci del règim, que no ha anat més enllà dels comunicats oficials i algun tímid homenatge. Mentre els mitjans crítics i la premsa internacional es fan ressò d'aquestes morts, cap d'elles està destacada a les portades digitals dels mitjans afins al castrisme, tot i que han sigut ells els que han anat informant dels òbits.

Tres-cents gendarmes, set helicòpters i vehicles blindats s'han hagut de mobilitzat per detenir un exmilitar francès de 29 anys, fortament armat i amb antecedents de violència masclista, que dissabte a la nit es va presentar a casa de la seva exparella, va amenaçar el seu actual company i va disparar contra els cotxes de policia que hi havien acudit responent a la trucada d'emergència dels veïns. L'home, que s'havia atrinxerat en una zona boscosa de quatre quilòmetres quadrats a Le Lardin-Saint-Lazare, al centre de França, ha sigut finalment detingut per les autoritats després d'hores i hores de pànic. Estava amagat en una zona de difícil accés i repel·lia amb trets els intents dels gendarmes de capturar-lo.

Palma també va tenir el seu particular Pla Marshall. Arribà per mar a bord de la Sisena Flota. “En plena Guerra Freda era la flota més important dels Estats Units. En un any podien arribar al nostre port prop de 150 vaixells”. Ho assegura Bartomeu Bestard Cladera, cronista oficial de Ciutat. El 2020 va escriure Tumi Bestard. Memorias de un viejo cónsul. Es tracta d’un recull de les millors anècdotes que visqué el seu pare durant els quaranta-cinc anys que exercí com agent consular dels EUA a les Balears.

Quin partit voten els militars francesos? Un estudi de l’institut d’opinió francès Ifop va intentar respondre ara fa dos anys aquesta mateixa qüestió que, en aparença, pot semblar fàcil de resoldre a través d'unes simples enquestes. Però no va ser així: les forces armades no poden expressar en públic les seves opinions, ja que es regeixen per un estatus específic que els prohibeix, per exemple, fer vaga o bé sindicar-se. A més, han de complir amb el deure de confidencialitat.

Un home grava amb el mòbil desenes de soldats i policies que avancen pel carrer de sota el seu balcó disparant foc real contra manifestants que hi ha més endavant. De sobte, alguns dels agents el veuen, i se sent un tret. La càmera enfoca dins del balcó i una noia, al costat de l’autor de la gravació, trontolla amb una taca de sang al front. Desenes de vídeos com aquest acrediten les atrocitats de l’exèrcit i les forces policials a Birmània, que perpetren “homicidis sistemàtics i premeditats amb un desplegament important d’armes del camp de batalla”, com denuncia Amnistia Internacional (AI) en un informe, després d’haver verificat fins a 55 vídeos d’aquest tipus, gravats per ciutadans anònims. “No són accions d’agents individuals aclaparats pels esdeveniments que prenen decisions errònies, sinó comandaments irredempts implicats ja en crims de lesa humanitat que despleguen les seves tropes i mètodes assassins a plena llum del dia”, denuncia l’informe.

Almenys 83 persones van morir en un sol dia, de divendres a dissabte, a mans de l’exèrcit en les protestes contra el cop d’estat militar a Birmània. Això eleva per sobre dels 700 el total de morts des que el general Min Aung Hlaing va usurpar el poder al govern democràtic liderat per Aung San Suu Kyi, l'1 de febrer passat. Dels 83 morts en un sol dia, 82 es van produir a la ciutat de Bago, a 90 quilòmetres al nord-est de Rangun, on l’exèrcit va entrar divendres al vespre disparant granades de fusell.

El grup de telegram anònim Ciutadans d'Uniforme ha posat al descobert en els últims anys nombrosos casos d'apologia del feixisme a les Forces Armades espanyoles, entre altres la presència d'un grup neonazi format per oficials i suboficials en actiu denominat 'Lo Nuestro', amb seu a Murcia. En una entrevista concedida a l'ACN els seus portaveus denuncien que l'extremadreta està "normalitzada" als quarters davant la "total indiferència" del govern de Pedro Sánchez. "En qualsevol país democràtic com Alemanya o França l'existència d'aquests grups força la dissolució d'unitats senceres per resoldre el problema, o com a mínim l'anunci de mesures contundents. A Espanya, amb un govern que es diu progressista, hi ha una total indiferència".

El nou ministre de Defensa brasiler, Walter Braga Netto, s’ha estrenat en el càrrec amb la primera polèmica: ha fet una crida a commemorar el cop d’estat del 1964, que va marcar l’inici de més de dues dècades de dictadura militar. “Les forces armades van assumir la responsabilitat de pacificar el país fent front al desgast per reorganitzar-lo i per garantir les llibertats democràtiques de què avui gaudim”, ha expressat en una carta. “El moviment del 1964 és part de la trajectòria del Brasil. Per tant, els fets del 31 de març s’han d’entendre i celebrar”, ha afegit. Que el govern de Bolsonaro homenatgi la dictadura no és nou (ha passat els dos anys anteriors amb l’ultraconservador al poder), però sí que passi en el pitjor moment de la pandèmia al país i quan tot just acaba de tenir lloc la pitjor crisi política i militar dels últims anys. 

El 1991, quan li van donar el premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi estava sota arrest domiciliari a Birmània i no va poder pronunciar el seu discurs d’acceptació fins 21 anys més tard. Aleshores va afirmar que, al concedir-li el premi, el Comitè Noruec del Nobel reconeixia que “els oprimits i aïllats de Birmània també formen part del món, reconeixia la unicitat de la humanitat”. És irònic que la mateixa Suu Kyi que ha fet els ulls grossos davant del sofriment dels musulmans rohingyes del seu país torni a estar, trenta anys després, sota arrest domiciliari per ordre de la junta militar de Birmània. Setmanes de manifestacions no-violentes i una duríssima repressió han sacsejat l’estat birmà després del cop militar de l’1 de febrer, que ha tornat a instaurar un règim militar després d’uns quants anys de democràcia tutelada.