Coronavirus
Internacional 11/03/2021

El Brasil registra un nou rècord de defuncions per coronavirus i està al límit del col·lapse sanitari

Un any després de la declaració de pandèmia, Bolsonaro segueix negant la gravetat del virus

Javier de la Sotilla
3 min
Familiars durant l'enterrament d'una víctima del coronavirus a Manaus, Brasil.

L’11 de març del 2020, avui just fa un any, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va etiquetar com a pandèmia la crisi sanitària originada pel coronavirus. Ja feia un mes i mig que l’organització havia declarat una “emergència de salut pública d’importància internacional”, però no va ser fins a aquell moment que la majoria dels governs van començar a prendre’s més seriosament les restriccions. El covid-19 ja era en 114 països, se n’havien detectat uns 118.000 casos i gairebé 4.300 persones havien perdut la vida. Però Jair Bolsonaro, el president del Brasil, va qualificar la pandèmia de “fantasia” i, desobeint el seu ministeri de Salut, va optar per fer-se banys de masses sense mascareta i saludant amb les mans els seus simpatitzants.

Un any més tard el Brasil és el segon país amb més casos del món, després dels Estats Units, i porta dos dies consecutius registrant nous rècords de morts diàries. Amb 2.286 defuncions en un sol dia, aquest dimecres el país ja acumula un total de 270.656 morts des de l’inici de l'emergència sanitària. Amb els hospitals saturats i una variant pròpia i més infecciosa del virus, el nombre de contagis tampoc no s’atura i aquest dimecres se’n van notificar 79.876 en 24 hores, el tercer pitjor registre, i ja suma 11,2 milions de casos. El país té 212 milions d’habitants i un president que continua negant la gravetat del virus.

“Deixeu de queixar-vos. Quant de temps seguireu plorant per això?”, va dir Bolsonaro fa una setmana. “Quant de temps us quedareu a casa i ho tancareu tot? Ningú ho pot suportar més. Lamentem les morts, però necessitem una solució”. El president s’ha oposat repetidament a les mesures de quarantena i distanciament social i a l’ús de mascaretes que han aplicat els governadors de diversos estats des de l’inici de la pandèmia. A més, el seu programa de vacunació ha arribat amb mesos de retard i ara com ara només s’ha vacunat el 5% de la població.

Segons dades del centre de salut pública Fiocruz, 25 de les 27 capitals d'estats del país tenen les unitats de cura intensiva (UCI) a punt de col·lapsar-se, amb més del 80% d'ocupació, mentre que la capital, Brasília, ha arribat al límit i dues ciutats –Porto Alegre i Campo Grande– l’han excedit. La situació és agònica a la capital amazònica de Manaus, l’epicentre de la nova variant anomenada P1, on es concentren tots els mals que viu el país.

L’opositor i expresident Luiz Inácio Lula da Silva, a qui aquest dimecres el Tribunal Suprem va anul·lar les condemnes de presó, va fer una crida a la població a vacunar-se i a no seguir “cap decisió imbècil” del mandatari ni del ministeri de Salut. “Moltes d’aquestes morts s’haurien pogut evitar si haguéssim tingut un govern que hagués aplicat les mesures bàsiques”, va dir sobre l’executiu federal de Bolsonaro.

La pitjor resposta del món

Un estudi del think tank australià Lowi Institute, que ha analitzat la gestió de la pandèmia en cent països d'acord amb sis criteris, ha deixat el Brasil en l'última posició del rànquing. El país sud-americà ha destacat històricament per un sistema de salut envejable –universal, gratuït i dels més grans del món–. Fins ara, la seva trajectòria havia sigut impecable, amb un programa nacional d’immunització fundat el 1973 que va ajudar a erradicar la pòlio i la rubèola, i que actualment ofereix de manera gratuïta més de 20 vacunes a tots els municipis. Però el govern de Bolsonaro ha trencat tots els esquemes desafiant els científics que l’assessoraven, titllant de “marietes” tots els que temien el virus, i amb tres ministres de Salut diferents en un any per les diferències amb el president sobre la gestió de la pandèmia.

Durant l’any passat va utilitzar fons públics d’emergència en la producció i distribució de cloroquina i hidroxicloroquina per curar el covid-19, mentre rebutjava l’oferta de Pfizer de 70 milions de dosis, que podrien haver començat a distribuir-se al desembre. El motiu: que les condicions del contracte, les mateixes que s’apliquen a tots els països del món, eren “abusives”. Finalment, davant la pressió social, el govern federal va començar el programa de vacunació el 18 de gener, amb les vacunes de la farmacèutica britànica AstraZeneca i de la xinesa Sinovac. El país, que va començar amb retard, també està tenint forts problemes de distribució, i diversos estats van haver de suspendre la vacunació al febrer per falta de dosis. Si se segueix vacunant al ritme actual, el Brasil tardarà més de quatre anys a vacunar tota la població.

stats