Quan s'acosta el 31 d'octubre sorgeixen dos bàndols: el de les persones que es moren de ganes de treure les disfresses de l'armari per celebrar Halloween i el de les que prefereixen quedar-se a casa menjant panellets, castanyes i moniatos. A Montcada i Reixac hi ha persones de tots tipus, però sembla que la balança s'inclina cap a les celebracions terrorífiques: quan arriba Halloween, un barri sencer es converteix en un escenari de pel·lícula a l'alçada de Malson a Elm Street. Les cases del barri de Terra Nostra s'omplen de carabasses, túnels del terror, crit o confit porta a porta i, sobretot, un ambient esgarrifós.

Primer any de balanç agredolç a Montcada i Reixac pel que fa al ja històric soterrament de les vies del tren. Després de dècades esperant l'inici d'aquestes obres, l'ajuntament del municipi va informar, a finals de gener, de l'aparició d'esquerdes importants en alguns pisos de fins a tres edificis diferents del barri de Can Sant Joan, que se situa dins de l'àmbit d'afectació de les obres de soterrament de la R2. Es tracta d'escletxes al sostre, a terra i a les parets que en alguns casos fins i tot permeten entreveure el carrer o els veïns adjacents.

Durant els primers mesos de la Guerra Civil hi va haver força violència. A Catalunya, fins que la Generalitat no va recuperar el control de l'ordre públic, després dels Fets de Maig de 1937, els comitès revolucionaris van matar sense judici previ capellans, persones considerades de dretes, propietaris, capatassos... "A vegades va ser per motius ideològics, a vegades personals, perquè també hi va haver revenges", assegura Oriol Dueñas, historiador i professor de la Universitat de Barcelona (UB). "Sovint els assassinats es produïen a l'Arrabassada i es va decidir enterrar les víctimes al cementiri de Montcada", afegeix Dueñas, que ha fet l'estudi que documenta la fossa que hi ha al cementiri, que es va presentar a l'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), dins unes jornades dedicades a la memòria. Entre les víctimes hi havia 22 dones. 

A Carlos Cuevas i Sisó (Montcada i Reixac, 1995) li coincideixen aquests dies l’estrena de la pel·lícula El 47, en què interpreta el paper de Pasqual Maragall, i la tornada als teatres catalans de Jauría, l’obra documental sobre la violació en grup comesa per la Manada. Té 28 anys, l’edat en què alguns s’incorporen al mercat laboral, però ell ja en fa més de 20 que treballa sota els focus. Cuevas ha reconduït la popularitat precoç de Ventdelplà o Merlí en una trajectòria intensa i compromesa. Aquesta conversa la comencem a les perifèries de sempre i l’acabem amb les noves masculinitats.

Un vestit vermell per cada víctima de la violència masclista. Des que va començar l’any, 28 dones i criatures han estat assassinades a Espanya per la parella o el pare (cinc dones i cinc menors a Catalunya). En record de totes elles, a Montcada i Reixac van penjar dissabte 28 vestits vermells en un acte inspirat per la iniciativa canadenca Red Dress Day de l'artista Jamie Black en memòria de milers de dones métis (indígenes) desaparegudes o assassinades. 

El pas a nivell s’abaixa. Durant set minuts la barrera separa Montcada i Reixac en dues meitats. Els vianants continuen passant per sobre les vies malgrat la prohibició. Una noia amb dues nenes petites és la primera que s’atura. A l’altra banda, un pare amb dues criatures l’imita mentre el vaivé de gent no s'atura. Un noi jove amb patinet, mirant el mòbil, és l’últim a travessar. Quinze segons més tard passa el tren de Rodalies de la R2 en direcció a Barcelona.

Podria haver estat una desgràcia, una més. "En lloc de 30 evacuats podrien ser 30 morts", diu Bartolo Egea, alcalde de Montcada i Reixac als afores de l'assentament de barraques i horts del costat del riu Besòs, on aquesta matinada hi ha hagut un incendi. És la mateixa zona on el gener del 2022 va morir una parella asfixiada pel foc d'una estufa a l'interior del seu precari habitatge. Arran d'aquelles dues morts les administracions catalanes van conjurar-se per fer un pla per netejar l'àrea, que es va començar a ocupar a la dècada dels 70 amb casetes i horts, però que per la necessitat social i la passivitat pública s'ha convertit en un barri precari, sense llum ni aigua. Dos anys després el foc no ha causat víctimes mortals, però sí que ha posat en evidència la lentitud a l'hora de posar fil a l'agulla. D'aquí el crit de l'alcalde de la ciutat vallesana: "La Generalitat s'ha de posar les piles", ha reclamat, perquè la problemàtica social, urbanística i mediambiental que conflueixen en aquest assentament supera la capacitat del municipi, assegura.

És el soterrament que mai arriba i que cada any va sumant més obstacles que el fan més car. L'últim, aquest mateix dimarts. El ministeri de Transports ha anunciat, finalment, l'adjudicació de les obres que han de complir amb la històrica reivindicació d'amagar les vies del tren –és a dir, soterrar-les–- al seu pas per Montcada i Reixac. Quatre consorcis, formats per 15 empreses diferents, es van presentar al febrer com a candidats per tirar endavant les obres, que fa més de tres dècades que es van anunciar. Fins ara, però, encara no s'hi ha mogut ni una pedra.

"Un monument que travessa tot Barcelona". Així és com defineix el regidor de Ciutat Vella i Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, el rec Comtal, una séquia medieval a l'aire lliure amb mil anys d'història que va abastir d'aigua la ciutat fins a mitjans del segle XX. El rec Comtal, amb 13 quilòmetres de llargària, neix a Montcada i Reixac i passa per onze barris dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, l'Eixample, Sant Martí i Ciutat Vella. Tot i la importància que va tenir en el passat, quan era en un espai de reunió o d'explotació agrícola i industrial, actualment ha quedat amagat sota el creixement urbà.

Poca cosa ha canviat a la barriada de barraques de Montcada i Reixac en l’últim any. La mort per asfíxia en una de les barraques que creixen entre el riu Besòs i la BV-5001 (la carretera de la Roca) d’una parella que intentava escalfar-se amb una estufa de fusta el 10 de gener del 2022 va visibilitzar el barraquisme a Catalunya i va fer que totes les administracions implicades es trobessin per posar-hi remei. 

A l’antic escorxador de Badalona hi ha la prova física d’una promesa política incomplerta que encara avui irrita els veïns del Besòs. Un gran panell informatiu que encara conserva el color és el vestigi que fa vint anys que anuncia la suposada arribada de la línia 13 del metro, la fúcsia: un projecte que va quedar enterrat i oblidat uns anys després d’anunciar-se. En fa tant, de temps, que s’hi veu un logotip antic de la Generalitat i també de GISA, l’antiga empresa pública d’infraestructures –creada als anys 90 per gestionar les obres dels Jocs Olímpics– que fa deu anys que ja no existeix. Com el plànol, els veïns del Besòs se senten “els grans oblidats”.

La històrica petició de soterrar les vies de tren al pas per Montcada i Reixac es torna a endarrerir una vegada més: trigarà almenys mig any més del previst. A l'abril la ministra de Transports Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va anunciar a bombo i platerets que les licitacions ja havien començat i que les obres s'iniciarien el gener de l'any que ve. Però l'ARA ha pogut saber que el projecte s'ha tornat a encallar a causa d'un recurs i això provocarà un nou retard de sis mesos: les obres no arrencaran abans del mes de juny.

A banda i banda del riu Besòs, al seu pas per Montcada i Reixac, hi ha gairebé 600 barraques amb desenes de persones que hi fan vida de manera habitual, entre les quals també hi ha nens. Així ho ha explicat l'alcaldessa del municipi, Laura Campos, després de fer una visita a la zona amb la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Davant d'aquesta situació, el Govern ha anunciat la creació d'una comissió tècnica per abordar aquesta situació amb l'objectiu "d'ajudar a revertir aquesta problemàtica", i per aconseguir-ho, ha dit la consellera, "el barraquisme s'abordarà des de tots els fronts que es requereixen i des de la transversalitat".

L'Ajuntament de Montcada i Reixac estava aquest matí ple a vessar. Tècnics, regidors i els veïns que fa dècades que demanen el soterrament de les vies volien assistir a un acte molt esperat: la presentació oficial del projecte que amagarà per fi les vies del tren que divideixen el municipi. "És un dia històric", ha dit la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en la seva intervenció. Sánchez, exalcaldessa de Gavà, ha destacat que aquest és "el projecte més important que fa Adif ara mateix, amb un cost de 465 milions d'euros", i també un dels més "complicats".

Un clam recorre l'eix metropolità del riu Besòs perquè Barcelona deixi de considerar els municipis –és a dir, els veïns– de la frontera dreta com el seu pati del darrere i no tracti més aquesta part del mapa com el lloc ideal per desfer-se dels serveis molestos. Les quatre federacions de veïns de la capital catalana, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, juntament amb dues associacions de Sant Adrià i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), sumen a partir d'ara esforços en la nova Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, una plataforma que pretén tenir veu i vot en les decisions que les administracions prenguin sobre el territori i proposen la constitució de taules amb tècnics municipals per debatre què s'ha de fer amb l'urbanisme i la mobilitat, l'habitatge i la pobresa, el teixit productiu i l'educació, la salut i el medi ambient i polítiques de gènere.

L'escena es repeteix, incansable, centenars de vegades al dia. La barrera baixa i atura el trànsit de cotxes i de vianants. Sonen dues botzines i, uns segons després, passa un tren a tota velocitat. S'aixequen les barreres i la vida segueix fins al pròxim tren, que passarà en qüestió de minuts. És la imatge quotidiana que durant dècades ha definit el dia a dia (i la lluita veïnal) a Montcada i Reixac. Ara el govern espanyol assegura que comencen els tràmits per soterrar les vies i recosir així aquest municipi que, per la seva ubicació –en una vall i molt a prop de Barcelona– ha quedat trinxat pel pas de les infraestructures que donen accés a Barcelona.

Montcada i Reixac ha celebrat el soterrament de les vies del tren de la línia R2 l’endemà que la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, anunciés que el consell de ministres de dimarts vinent donaria l’autorització de les obres. L’alcaldessa del municipi, Laura Campos, assegura que el soterrament ara arriba "a un punt de no retorn" perquè les obres ja tenen data: han de començar entre finals d’aquest any i principis del vinent.

La Laura va fer els 18 anys fa un parell de dies. Ha celebrat l’aniversari amb els amics en una discoteca de Sant Cugat on es pot ballar sense mantenir cap distància de seguretat, però poc després de mitjanit el local ha tancat. És divendres i hi ha una macrofesta a la UAB i, com tot l’estiu, botellons a les platges de Barcelona, però ells han decidit tornar al seu barri, que per alguna cosa avui és festa major a Can Cuiàs (Montcada i Reixac). 

La Fiscalia demana sis anys i mig de presó per a un piròman que l'estiu de l'any passat presumptament va provocar sis incendis forestals al turó de Montcada, al terme de Montcada i Reixac. Els focs van cremar una superfície d'unes 150 hectàrees de bosc, que és un espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola. L'acusat, un home nascut el 1961, volia destruir amb els incendis uns terrenys forestals del turó propietat de la mateixa empresa per una disputa personal, segons la Fiscalia. A part de la pena de presó, també li reclama que pagui una multa de 4.320 euros i una indemnització de 4.800 euros als Bombers de la Generalitat per les despeses causades per l'extinció dels sis focs.

Un jutge de Cerdanyola del Vallès ha enviat a la presó per un delicte d'assassinat l'home que dissabte va matar-ne un altre a punyalades, enmig del carrer, davant l'estació de tren del barri de Santa Maria de Montcada i Reixac. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el detingut, de 26 anys, ha passat aquest matí a disposició del jutjat d'instrucció número 6 de Cerdanyola, que després de prendre-li declaració ha decretat presó comunicada i sense fiança per al presumpte autor.