En poques hores el focus ha passat de Mazón a Pedro Sánchez. La carrera política de Mazón, i segurament també la personal, va morir ahir, en directe, apartat de la salutació a les víctimes al costat dels reis d’Espanya i insultat per les víctimes, que li van dir de “rata” en amunt.

Una bona notícia per començar aquest 2024 és que el Govern ja hagi escollit la majoria dels experts que han de presentar mesures per capgirar la situació de l’ensenyament després dels mals resultats obtinguts per Catalunya a l’informe PISA.

El cas Negreira és l’últim episodi. Però no deixa de ser un de tants. Ni el primer ni malauradament l’últim. Una pena. Un costum. La sensació que no hi ha un pam de net enlloc. El pagament de 7 milions d’euros que el Barça va fer en 17 anys a les empreses vinculades a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) demostra que els mecanismes de control de la despesa fallen. I si van funcionar, tots els presidents i òrgans de control serien còmplices d’un fet, com a mínim, reprovable èticament. I veurem si alguna cosa més.

M’agrada el caràcter emprenedor de Piqué, la seva mirada desacomplexada, poc usual en la manera de fer del bon català. La seva capacitat per buscar nous reptes. Fins i tot, el seu caràcter juganer, que no defuig polèmiques i entén les interioritats i rivalitats del món del futbol (i del periodisme). Dilluns a la nit, gairebé de matinada, en la prèvia d’un dia d’entrenament i després d’una dolorosa derrota del Barça, va explicar la seva versió sobre la polèmica generada al voltant de la seva intervenció per portar la Supercopa a l’Aràbia Saudita. En realitat, la controvèrsia gira al voltant dels àudios robats, la manera com es va intentar que el nom de Piqué no aparegués i el to extremadament amistós amb què parla amb el president de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, ja que les xifres de la comissió que es va endur Kosmos –l’empresa del central– ja se sabien. El defensa té raó en part del seu argumentari, però discrepo en la part ètica relativa al possible conflicte d'interès que genera la seva intermediació. Com a futbolista assalariat d’un club que participa en aquesta competició, no pot establir aquests acords amb la RFEF, ni que s’excusi en el fet que ell fa negocis directament amb els saudites. Per evitar qualsevol ombra de sospita, cap esportista hauria de fer negocis directament amb una competició en la qual participa ni fixar les regles del joc.

Cap sorpresa en la primera sessió de la comissió del Parlament per definir el model dels Mossos d’Esquadra. ERC, Junts, la CUP i els comuns han aprovat el seu pla que preveu, per exemple, la creació d’un mecanisme “públic i independent” de control, avaluació i investigació de les actuacions policials. L’acord dels quatre partits també aposta per revisar els protocols i les eines que utilitzen les unitats d’ordre públic o el funcionament de la Comissaria General d’Informació, per assegurar que les bases de dades i els sistemes de vigilància garanteixen els drets fonamentals.

La Cambra de Representants dels Estats Units ha aprovat aquest dijous la creació d'una comissió independent per investigar l'assalt al Capitoli del 6 de gener, perpetrat per partidaris de l'expresident Donald Tump. Tot i que el Congrés compta amb una majoria demòcrata, la proposta no s'ha aprovat només amb aquests vots. Trenta-cinc congressistes republicans han desafiat el lideratge de l'expresident, i han emès un vot favorable.

El Parlament ha creat vuit comissions d’investigació en els dos anys de la legislatura actual; l’última, fa 11 dies, per indagar sobre la gestió que ha fet el Govern de les residències durant el covid-19. Des de la restauració de la cambra, fa 40 anys, se n’han creat 33, però mai se n’havien fet tantes com ara. Les dues primeres van ser sobre la seguretat de la central nuclear d’Ascó (1980) i sobre l’assalt al Banc Central (1981). El boom d’aquestes comissions, però, només és de fa una dècada i comença el 2010 amb la de l’incendi d’Horta de Sant Joan. Des de llavors se n’han fet 20. Queden lluny la tercera i la cinquena legislatura, amb Jordi Pujol amb àmplies majories: no se’n va fer cap. La proliferació suscita un doble debat. Per què tantes i, sobretot, si funcionen com cal.

Dimecres el diari suís Tribune de Genève va revelar que el rei Joan Carles de Borbó hauria rebut 100 milions de dòlars en comissions pel contracte del TGV entre Medina i la Meca. Els diners que hauria rebut el rei emèrit haurien estat fruit d’un “regal” del rei Abdullah de l’Aràbia Saudita, i van aparèixer en un compte corrent a nom de la fundació panamenca Lucum, de la qual Joan Carles I era l’únic beneficiari. Resulta que des d’aquesta fundació, l’empresària alemanya Corinna Larsen hauria rebut una donació de 65 milions de dòlars que ara la fiscalia suïssa està investigant. El rei Joan Carles i Corinna Larsen van mantenir una relació fins al 2012, i ara Corinna denunciarà Joan Carles I davant la justícia britànica perquè assegura que el rei emèrit espanyol l’està amenaçant, fins i tot amenaçant de mort, per evitar que reveli "secrets d'estat".

El rei emèrit, Joan Carles I, és notícia. La Fiscalia suïssa està investigant una comissió de cent milions d’euros que el monarca hauria cobrat de la monarquia saudita a canvi que s'adjudiqués a una UTE espanyola la construcció de l’AVE a la Meca. A sobre, el rei sembla que hauria fet una donació una mica sospitosa de 65 milions a la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein que ella ha atribuït a un regal per l’estima que el monarca té cap a ella i el seu fill. El mateix dimecres, Podem, ERC i Compromís demanaven la creació d’una comissió al Congrés per investigar les finances de la Corona. L’escàndol és indubtable, però el més interessant era veure com ho abordaven els diferents informatius.

Els detalls de l’operació eren tan contundents que l’ARA ho va voler comprovar en primera persona. L’objectiu: confirmar que, en efecte, els canvis de divisa al BBVA surten cars a la butxaca del client. Els antecedents eren els següents: un client va decidir canviar 95 dòlars en euros el 12 de setembre passat. Va anar a una oficina del BBVA (la seva entitat) i, tot i que el canvi del dia indicava que havia de rebre uns 83 euros, en va rebre 77. Pel camí es van perdre 6 euros.

El 2017, últim exercici complet del qual es té coneixement, CaixaBank va guanyar 1.684 milions d’euros nets. A aquests beneficis hi van contribuir clarament les comissions que paguen els seus clients, que durant el 2017 hi van aportar quasi 2.500 milions d’euros, un 19,5% més que l’any anterior. No és un tret exclusiu d’aquest banc, sinó que passa el mateix a tota la banca espanyola. L’altre gran banc català, el Sabadell, el 2017 va guanyar 801 milions d’euros. Les comissions van aportar 1.223 milions d’euros, un 6,5% més que l’any anterior. Els bancs busquen ingressos en les comissions en un moment en què els marges s’estrenyen a causa de l’entorn de baixos tipus d’interès.

La comissió de codificació encarregada de revisar la definició de delictes sexuals al Codi Penal s'ha reunit aquest dijous per primer cop per decidir que no tornaran a trobar-se fins que es garanteixi una presència suficient de dones a l'organisme i s'arribi a la paritat. Dos dels catedràtics homes que en formaven part han dimitit per facilitar aquesta equiparació i la resta ha acordat per unanimitat demanar al ministeri de Justícia una reestructuració que garanteixi la paritat en la composició.

El Comitè de Defensa de la República (CDR) de Brussel·les ha dut a terme aquest dissabte a la nit una acció davant l'edifici de la Comissió Europea. En concret, el CDR ha omplert els voltants de l'edifici amb llaços grocs i ha deixat una de les urnes que es van fer servir pel referèndum de l'1-O i una estelada lligada en una de les baranes del carrer. El CDR també ha 'vestit' amb llaços grocs una de les escultures que hi ha entre el carrer de la Loi i la rotonda de Schuman, davant l'edifici de la Comissió Europea. En aquest cas també hi han deixat una urna i una estelada lligada. El CDR ha fet pública l'acció a través del seu compte de Twitter i l'ANC de Brussel·les a agraït l'acció també a través de les xarxes socials.

La Comissió Europea (CE) va presentar dimecres una nova proposta de llei per limitar les emissions contaminants dels vehicles i impulsar l'ús dels vehicles elèctrics. Segons les previsions de l'alt estament europeu, aquesta regulació permetrà estalviar uns 6.000 milions d'euros anuals, a més de generar 70.000 llocs de treball a la UE.

Tres mesos després d'anunciar que tenien intenció de proposar la creació d'una comissió al Congrés sobre el dret a decidir, En Comú Podem finalment ha registrat la seva iniciativa. Ara bé, no menciona en cap moment el dret a decidir ni la seva proposta de referèndum. Per intentar aconseguir l'aval del PSOE, Xavier Domènech ha apostat per evitar les "gesticulacions" i les paraules que "generen rebuig". Titulada 'Comissió no permanent per al debat sobre la crisi territorial que viu l'Estat espanyol i les diferents propostes de solució democràtica a aquesta problemàtica', la seva constitució es debatrà a porta tancada a la mesa del Congrés, on no estan representats els partits independentistes i té majoria absoluta PP i Ciutadans.

L’expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, que va ser la número tres de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S, havia estat designada presidenta de la comissió d’estudi del procés constituent, impugnada pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. De fet, la seva darrera intervenció al Parlament va ser el 28 de gener durant la constitució de l’ens.

Junts pel Sí vol presidir la comissió d'estudi sobre el procés constituent, una de les comissions amb més transcendència política que hi haurà al Parlament aquesta legislatura. Els portaveus dels grups han celebrat aquest dijous una reunió informal a la cambra catalana per parlar de la configuració de les comissions que precisament es van aprovar durant el ple d'aquest dimecres. Dues d'elles, però, les presideix sempre la presidenta del Parlament: la de matèries reservades i la del reglament.

Llum verda a la creació de la comissió d'estudi del procés constituent de Catalunya. Junts pel Sí i la CUP han acceptat rebaixar el rang de la comissió –volien que fos legislativa, i serà d'estudi– per facilitar la incorporació de Catalunya Sí que es Pot i per evitar-ne la impugnació als tribunals, que sumaria encara més obstacles als treballs de redacció de la Constitució de l'eventual nou estat català en forma de república. Així ho han confirmat a l'ARA fonts parlamentàries.