Lliçó de les víctimes davant d'un Mazón acabat
La cerimònia d'estat per honorar les víctimes de la dana ha aconseguit el que rarament passa en un acte d'aquest tipus, i és que han sigut precisament les víctimes les que n'han marcat el to i han deixat els missatges que volien deixar. Primer amb uns crits contra la presència de Carlos Mazón que s'han pogut sentir amb tota claredat i que han representat, davant tota l'opinió pública espanyola, el final polític del president valencià. I, en segon lloc, amb uns discursos emotius de tres familiars de víctimes que han donat la mida exacta de la magnitud de la tragèdia.
El que Mazón sembla que no acaba d'entendre –tampoc Alberto Núñez Feijóo– és que la seva sola presència, com a responsable màxim d'un dispositiu de seguretat que va fallar de forma estrepitosa aquell dia, és una ferida oberta que impedeix a les víctimes girar full i començar a fer el dol amb normalitat. La ràbia de les víctimes és comprensible des del moment que han de llevar-se cada dia amb noves notícies sobre l'actuació del seu president el fatídic 29 d'octubre del 2024, i comprovant, jornada rere jornada, que hi ha una voluntat explícita del govern valencià d'amagar informació rellevant.
La lliçó de dignitat que han ofert les víctimes aquest diumenge contrasta amb les maniobres de les autoritats valencianes per dificultar al màxim a la jutgessa de Catarroja que investiga el cas l'esclariment dels fets, bé sigui amagant vídeos comprometedors o bé simplement negant-se a comparèixer voluntàriament com a testimoni, que és el que ha fet Mazón fins en tres ocasions. Evidentment, el govern espanyol també té responsabilitats en la sensació d'abandó que van patir els afectats els dies posteriors a la dana, però és evident que la dimissió de Mazón és una condició sine qua non de les víctimes per poder recuperar una certa normalitat.
En canvi, la insistència de Mazón a perpetuar-se en el càrrec i a fer veure que res del que va passar aquell dia era competència seva és un insult a la ciutadania i a la mateixa idea de democràcia. La jutgessa haurà d'esclarir si hi ha hagut responsabilitats penals en la gestió de la dana, però la responsabilitat política l'ha d'assumir Mazón en primera persona. Ell mateix ha admès en una declaració institucional que "les coses es podrien haver fet millor". I tant, que es podrien haver fet millor! Per exemple, si el president de la Generalitat hagués estat des de primera hora del matí, quan es va declarar l'alerta roja en zones de la província de València, al capdavant dels gabinets de crisi corresponents i no seguint amb la seva agenda com si res. Perquè si una cosa ha quedat clara amb la instrucció de la jutgessa és que la majoria de víctimes s'haurien pogut salvar amb una alerta i una aturada general de l'activitat a primera hora de la tarda.
La mort d'un ésser estimat sempre és traumàtica, però és molt difícil superar el tràngol quan es pensa que potser va ser una mort evitable. I que els que ho podrien haver evitat són allà mateix, ocupant els mateixos despatxos que aquell dia.
