La batalla entre PSOE i PP per tenir el Butlletí Oficial de l’Estat, la batalla pel poder, s’està jugant en terrenys inèdits fins ara. Ahir va passar un fet que no havia passat mai a Espanya: 

El president Illa és avui a Madrid, on presenta a Espanya el seu conegut pla perquè Catalunya torni a liderar l’economia espanyola. La conferència es titula "Catalunya lidera. Un model econòmic de prosperitat compartida", que és aquell pla de destinar 18.000 milions d’euros a inversions en cinc anys, del 2025 al 2030, perquè Catalunya torni a ser el motor econòmic d'Espanya.

La majoria de fiscals del Tribunal Suprem tornen a xocar contra l'estratègia de Pedro Sánchez de desinflar les causes relacionades amb el Procés, en concret la de Tsunami Democràtic. Aquest dimarts fins a onze dels quinze membres de la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem han reclamat obrir la causa per terrorisme a l'alt tribunal contra l'expresident Carles Puigdemont. Una majoria encara més àmplia –12 a 3– ha considerat que hi ha indicis de terrorisme i ho ha fet en contra del criteri del fiscal nomenat ponent per aquesta causa, Álvaro Redondo, que s'havia mostrat contrari a la investigació en un informe compartit amb el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. Una guerra oberta, doncs, al ministeri públic arran de la petició del jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón d’elevar la causa del Tsunami al Suprem perquè Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg són aforats.

Ahir, al judici del major Trapero i de la cúpula dels Mossos, els dos fiscals es van repartir la feina. L’un, Carballo, va demanar condemna per sedició. L'altre, Rubira, va demanar una pena de desobediència. La desobediència no es castiga amb presó sinó amb inhabilitació, però evita la plena absolució que l’Estat no es vol permetre.

Amb un dur al·legat contra la fiscal Carmen Launa per haver ampliat delictes i el nombre d'acusats, va quedar suspès aquest dimarts el judici per la sortida a borsa de Bankia. Les defenses van advertir que el "gir copernicà" de la Fiscalia Anticorrupció, segons les paraules d'un dels lletrats, ha vulnerat els seus drets fonamentals i els ha provocat "indefensió".

El fiscal vol que l'investigat pel doble crim al pantà de Susqueda se sotmeti a un polígraf cerebral. La prova de Potencial Evocat Cognitiu P300, anomenada popularment 'test de la veritat', consisteix en presentar al sospitós un seguit d'imatges i àudios de manera aleatòria i comprovar en quines es registra una reacció neurològica. Segons exposa el fiscal a la petició de noves diligències que ha fet arribar al jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners, es tracta d'una prova "innovadora" però que té una "gran acceptació" als Estats Units i també al·lega que "nombrosos estudis científics n'avalen la validesa". Aquest test, però, no es pot fer sense el consentiment de l'investigat, Jordi Magentí. No seria el primer cop que es fa aquesta prova a l'estat espanyol: l'assassí de Marta del Castillo s'hi va sotmetre en la investigació per trobar el cos de la víctima.

El Fiscal Javier Zaragoza ha collat Jordi Sànchez durant el seu interrogatori sobre el seu paper i el de l'ANC en el desenvolupament de la protesta davant de la seu de la conselleria d'Economia arran dels escorcolls ordenats pel jutjat d'instrucció 13 el 20 de setembre de 2017. Zaragoza ha intentat demostrar que Sànchez i Jordi Cuixart van acabar dirigint aquesta protesta i que els Mossos d'Esquadra van delegar-los la missió d'ordre públic que haurien d'haver exercit ells i que això va acabar permetent el setge a la comitiva judicial. Sànchez ha rebatut la tesi de la Fiscalia i ha assegurat que els voluntaris de l'ANC es van limitar a fer les tasques d'ordre que normalment fan en qualsevol convocatòria.

L'Ajuntament de Barcelona ha demanat al fiscal de l'1-O, Diego Villafañe, que s'aparti de la causa perquè considera que va menysprear els votants del referèndum des del seu compte de Twitter personal. L'equip de govern vol que deixi la causa del referèndum perquè, en paraules del tinent d'alcalde Jaume Asens, "la seva funció de defensa de les víctimes requereix una aparença d'imparcialitat que s'ha trencat" amb aquests retuits.

"El fiscal vol condemnar la meva filla". Fernando Blanco ha utilitzat l'últim torn de paraula del judici per la presumpta estafa en les donacions que havien de ser per a la seva filla per defensar la seva innocència i la de la seva dona, Margarita Garau, però també per culpar la fiscalia de voler castigar la nena demanant una pena de presó per a ells. L'acusat ha admès que potser ha "fet alguna cosa malament" però ha dit que "ho faria tot" per la seva filla i que el seu objectiu a l'hora de recollir els diners era "allargar l'esperança de vida" de la nena. "Mai he fet teatre, jo només vull estar amb ella", ha assegurat Blanco. Garau ha afegit que la nena "necessita" estar amb la seva mare, ha negat haver-la "utilitzat" i ha defensat Blanco, de qui diu que és "un bon pare".

Quatre pacients han ratificat aquest dimecres la seva denúncia contra un terapeuta de Sabadell per haver-los agredit sexualment durant anys. La fiscalia demana 39 anys de presó per a l'home, que està entre reixes complint una condemna de sis anys per haver abusat de dos pacients més, un d'ells menor d'edat. De fet, els nous denunciants es van decidir a anar als tribunals quan es va fer pública la primera sentència condemnatòria per a l'home. El judici es fa a porta tancada per preservar la intimitat de les víctimes.

Dos tècnics d'ambulància acusats de violar una pacient a qui traslladaven a l'hospital després d'haver-se desmaiat asseguren al judici que van aturar el vehicle durant 14 minuts a dos carrers del centre sanitari per mirar de convèncer la dona que anés a visitar-se, tot i que ella els demanava l'alta voluntària. L'Audiència de Barcelona ha jutjat aquest dimarts els dos sanitaris, que han negat els abusos sexuals. La fiscal considera que els acusats van aprofitar-se de l'estat de semiinconsciència de la dona per abusar-ne i que després la van obligar a firmar el desistiment. Demana set anys de presó per als homes i sis més de llibertat vigilada.

El president dels Estats Units, Donald Trump, estarà “encantat” de declarar “sota jurament” davant del fiscal especial Robert Mueller sobre el cas Russiagate, que investiga la presumpta ingerència de Moscou en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016. En una trobada improvisada amb periodistes, dimecres a la nit -poc abans de marxar a la cimera econòmica de Davos-, va insistir que no ha fet res de dolent i que està “desitjant que arribi el moment” de testificar.

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han anunciat aquest dijous una querella contra el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per amenaces i coaccions. "Ha intentat atemorir els alcaldes citant-los a declarar", ha dit Lloveras, que ha assegurat que la resolució d'ahir del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "avala" la seva tesi que el fiscal s'està "extralimitant" i ha utilitzat les competències de forma "inadequada". Aquesta resolució del TSJC rebaixa les mesures que havia demanat el fiscal per impedir la votació -precintar col·legis amb alguna cosa sòlida- però ordena igualment als Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil impedir que s'obrin locals públics per a la celebració del referèndum.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) ha desestimat el recurs de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels tres membres independentistes de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, i els continuarà investigant per haver tramitat la votació de les resolucions a favor del referèndum. La fiscalia es va querellar contra tots quatre per desobediència i prevaricació.

La fiscalia demana fins a 3 anys de presó a 5 radicals per atacar una carpa a favor de la selecció espanyola i agredir, suposadament, els tres aficionats que la portaven a Barcelona el juny passat. Tots els acusats formarien part d'un grup d'animació ultra del Sant Andreu, segons el fiscal, que també demana al jutge que prohibeixi als processats acostar-se a qualsevol acte organitzat a favor de la selecció durant 3 anys.

Gairebé vuit anys després dels fets, el cas d'un noi que va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma ha arribat a judici a l'Audiència de Barcelona. Es tracta d'Oscar Alpuente, un dels impulsors de la plataforma Stop Bales de Goma, que va quedar borni durant la celebració del triplet del Barça el 27 de maig del 2009 al passeig de Gràcia de Barcelona. El seu és el segon cas que arriba a judici després del d'Ester Quintana, que va acabar amb l'absolució dels dos mossos d'esquadra acusats de ferir-la. Precisament arran del cas Quintana, el cos va deixar d'utilitzar aquests projectils.

Ja no són només Fèlix Millet, Jordi o Gemma Montull. Dos empresaris es van sumar ahir a la llista de confessions sobre el finançament il·legal de Convergència a través del Palau de la Música. Els exresponsables de les empreses Altraforma i Hispart van admetre durant la seva declaració com a acusats al judici que havien facturat al Palau treballs i serveis efectuats per a Convergència. Van assegurar que ho van fer seguint ordres del mateix partit d'Artur Mas. En el cas d'Hispart es tracta de 13 factures per a la campanya de Convergència a les eleccions del 2004 al Congrés que sumen 824.000 euros. Pel que fa a Altraforma, són tres factures entre el 2006 i el 2007 que sumen 190.778 euros.

L'ex director general de Ferrovial a Catalunya, Pedro Buenaventura, ha negat que l'empresa pagués comissions il·legals a Convergència a canvi d'adjudicacions en obra pública durant el judici del cas Palau. "Es va servir de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions a Catalunya?", li ha preguntat el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Rotundament no", ha negat l'empresari.

La fiscalia demana tres anys de presó per un veí de Terrassa que el maig de l'any passat va insultar i empènyer dues dones i la filla d'una d'elles de 10 anys mentre passejaven perquè portaven vel: "Esteu ocupant tota la vorera, aparteu-vos moros de merda", les hauria increpat.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional no té previst acusar el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, en el procediment obert arran del fitxatge del futbolista Neymar i la querella que va presentar el fons d'inversió DIS. Segons fonts fiscals, el ministeri públic no veu que hi hagi indicis delictius que apuntin a la participació de Bartomeu en les irregularitats que van inflar el cost del fitxatge fins als 83 milions d'euros.