Com s'ha arribat al processament del fiscal general?

MadridFa nou mesos que el Tribunal Suprem va fer el pas d'imputar per primer cop en democràcia a un fiscal general de l'Estat. La investigació per revelació de secrets del magistrat Ángel Hurtado ha derivat en el processament d'Álvaro García Ortiz, que es veu abocat a un judici davant la sala penal un cop ahir la sala d'apel·lació de l'alt tribunal va confirmar que hi ha prou indicis de delicte per jutjar-lo per haver filtrat presumptament "informació reservada" sobre el nòvio d'Isabel Díaz Ayuso. És impossible explicar l'abast del cas sense esmentar la presidenta madrilenya i la seva particular batalla amb Pedro Sánchez, que és qui va designar el fiscal general de l'Estat l'estiu de 2022. Per al PSOE la causa contra García Ortiz s'emmarca en l'estratègia de persecució de la dreta política i judicial contra el president del govern espanyol mentre que la líder del PP de Madrid considera que el fiscal general ha estat un instrument de la Moncloa per tractar de destruir-la.

Ara bé, més enllà de la judicialització de la batussa política, el detonant de la causa per revelació de secrets n'és una altra per un presumpte frau fiscal de 350.951 euros i per falsedat documental. En aquest cas qui està processat és Alberto González Amador, la parella d'Ayuso, que també serà jutjat per un tribunal de Madrid per aquests suposats delictes contra la Hisenda pública relacionats amb la seva activitat professional. El cas va sortir a la llum el 12 de març de 2024 i, des d'un primer moment, la líder del PP madrileny i el seu entorn, encapçalat per Miguel Ángel Rodríguez (MÁR), el seu polèmic cap de gabinet, van optar per defensar-se d'aquest escàndol amb arguments polítics. L'endemà al vespre El Mundo va publicar una versió errònia dels fets segons la qual la Fiscalia havia ofert un pacte a González Amador, quan havia estat a l'inrevés. A partir d'aquí comença una guerra pel relat amb el govern espanyol i el fiscal general de l'Estat.

El 14 de març de 2024 García Ortiz va ordenar la difusió d'una nota de premsa per desmentir la informació d'El Mundo. Prèviament, la nit del 13, alguns mitjans com la Cadena SER ja van avançar que el nòvio d'Ayuso era qui havia ofert un pacte de conformitat amb el ministeri públic. "El 2 de febrer el lletrat defensor d'Alberto González Amador es va posar en contacte, a través de correu electrònic, amb la Fiscalia Provincial de Madrid (12.45 hores) per proposar un pacte amb el ministeri fiscal a fi de reconèixer els fets delictius i conformar-se amb una determinada sanció penal", deia el comunicat difós per la Fiscalia Provincial de Madrid. Davant d'aquesta resposta pública, González Amador i el govern madrileny van iniciar una croada contra el ministeri públic, que ha acabat amb el processament de García Ortiz.

La querella inicial

Inicialment, contra qui va dirigir la querella per revelació de secrets el nòvio d'Ayuso era la fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, i el fiscal de delictes econòmics, Julián Salto, que és a qui va enviar el correu del 2 de febrer l'advocat de González Amador. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va obrir una investigació contra ells, que va anar escalant fins al màxim responsable de la Fiscalia. Ja abans que s'imputés García Ortiz, MÁR, la mà dreta d'Ayuso, assenyalava el fiscal general i vaticinava fins i tot que acabaria a la presó. "Pa'lante", va celebrar ahir a X el cap de gabinet de la presidenta madrilenya sobre la confirmació del processament amb una expressió que s'ha fet un fart de repetir en l'últim any i mig relacionada amb García Ortiz.

Arran de la investigació contra els dos fiscals, García Ortiz va enviar un escrit al TSJM en el qual els descarregava de la responsabilitat i l'assumia en primera persona. Això va derivar en l'arxivament de les diligències contra Salto i la imputació al Suprem del fiscal general. La investigació contra Rodríguez va continuar a l'alt tribunal, però finalment es va arxivar també ahir deixant així García Ortiz com a únic processat. Al Suprem, la investigació es va centrar no en la nota de premsa sinó en la filtració anterior del correu a la premsa. El fet que abans del comunicat ja s'hagués publicat a alguns mitjans el contingut del missatge de la defensa de González Amador situava la revelació de secrets en una fase prèvia a la difusió de la nota.

Els indicis: versions oposades

La investigació al Suprem ha estat envoltada de polèmica. El govern espanyol ha acusat Ángel Hurtado, l'instructor del cas, d'actuar sense tenir cap prova concloent que va ser el fiscal general qui va filtrar el correu a la premsa. Diversos periodistes van declarar com a testimonis, tot acollint-se al secret professional per no revelar les fonts, que van conèixer el contingut del correu abans que arribés a mans del fiscal general. La investigació ha revelat que a García Ortiz li va arribar a les 21.59 h del 13 de març. Ara bé, no s'ha trobat cap missatge del fiscal general o enviant-ho a cap periodista o ordenant a algú del seu equip que ho fes. Per a Sánchez, que ahir es va mostrar de nou convençut de la seva "innocència", i també per a la Fiscalia, que va recórrer el processament, o per a un dels magistrats del Suprem de la sala d'apel·lació, com és Andrés Palomo, que es va pronunciar en contra del criteri majoritari i va defensar no jutjar-lo en un vot particular, no hi ha prou indicis contra García Ortiz.

En canvi, a l'altra banda, tant per als altres dos magistrats que han confirmat la decisió, com per a Hurtado o les acusacions populars i el PP sí que hi ha prou base perquè el cas arribi a judici. Entre els indicis que esgrimeixen hi ha el fet que el fiscal general canviés de mòbil poc després de la imputació i esborrés els missatges dels seus dispositius. També la insistència que va tenir amb altres membres de la Fiscalia per aconseguir el correu de la defensa de González Amador i la coincidència horària entre el moment en què el va rebre i la publicació que en va fer la Cadena SER només un parell d'hores més tard. Al llarg de tota la investigació i també arribats a aquest punt, els arguments jurídics i la conveniència política es barregen en els arguments a favor i en contra d'una decisió inèdita, com és la de jutjar al màxim responsable de la institució que persegueix delictes.