L'escriptori, pràcticament buit. Als fitxers només hi queden alguns pocs documents com a metàfora que ja no queda feina per fer. Almenys a Joan Ignasi Elena, fins aquest dilluns conseller d'Interior. Només queda treure alguns llibres de sobre la calaixera, uns quants bolis d'un pot i redecorar quadres i catifes. Això ja serà decisió de la nova consellera, Núria Parlon. Un, però, l'haurà de canviar obligatòriament: el retrat del president sortint, Pere Aragonès, que encara corona el despatx. Just a sota, com a símbol de la transició, hi ha tres diaris, l'ARA, La Vanguardia i El Periódico, que anuncien en portada el nou govern de Salvador Illa.

És evident que la imatge dels Mossos d'Esquadra ha quedat molt tocada pel fracàs en l'operatiu per detenir Carles Puigdemont aquest dijous, i això ha fet que hi hagi moltes veus, sobretot a Madrid, interessades a qüestionar que Catalunya tingui la seva pròpia policia. És per aquest motiu que cal ser molt curosos a l'hora d'intentar explicar el que va passar dijous a les immediacions de l'Arc de Triomf. Tal com han reconegut el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap, Eduard Sallent, el principal error va ser no preveure que l'expresident intentaria eludir la detenció organitzant una fuga planificada des del mateix escenari des d'on es va adreçar als ciutadans congregats. I no ho van fer perquè es van creure el que Puigdemont havia proclamat a tort i a dret, i és que pretenia assistir al ple d'investidura de Salvador Illa perquè era el seu dret com a diputat electe. La Comissaria d'Informació va cometre, doncs, un error d'apreciació –més enllà de si van ser enganyats per l'entorn de Puigdemont– que els va dur al fracàs.

La reacció immediata de l’independentisme quan es va confirmar que l’expresident Carles Puigdemont havia aconseguit ser a l’Arc de Triomf, en l’acte anunciat pel seu partit i les entitats independentistes, va ser d’alegria pel seu retorn. Hores després de la seva escapada i que no se’n sàpiguen els seus plans, el suport ja no és unànime.

El xoc ja és total. Aquest divendres al matí el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, responsabilitzaven l'expresident Carles Puigdemont de la fugida de Barcelona i del dispositiu policial fallit per detenir-lo: "No esperàvem un comportament tan impropi de qui ha estat la màxima autoritat del país", ha dit Elena. Malestar és una paraula que es queda curta per definir l'estat d'ànim de la cúpula dels Mossos i d'Interior. Més que molestos, estan emprenyats i, sobretot, molt decebuts amb Junts i amb Puigdemont. Amb les hores, però, s'ha demostrat que el seu enuig és directament proporcional al de l'expresident després de sentir les paraules d'Elena. Puigdemont ha trencat el seu silenci després d'haver desaparegut dijous de Barcelona i ho ha fet per carregar contra Interior i els Mossos: en un missatge a les xarxes socials, els ha acusat de protagonitzar una "onada repressora digna de Marlaska o Zoido".

Un altre dia històric al país de les jugades mestres. Al matí, Carles Puigdemont va tenir el seu moment de protagonisme mediàtic amb fugida inclosa; al capvespre, Salvador Illa era investit president de la Generalitat de Catalunya. Es pot dir que tots dos van aconseguir el que volien, en una altra d’aquestes jornades maratonianes que s’han convertit en l’hàbit (en el vici, també) de la política catalana i l’espanyola. Hi va ajudar bastant un dispositiu policial de dimensions antiterroristes, destinat a un sol home, que a més era diputat electe al Parlament i que se suposa que està emparat per la llei d’amnistia (però no és així perquè el jutge Llarena, i d’altres, s’hi han revoltat).

"Han passat onze anys de l'accident i sé que d'aquí vint anys continuaré necessitant que m'acompanyin", diu Marina Bosch. Té 31 anys i el Nadal del 2012 va marcar un abans i un després en la seva vida. "La meva mare em va dir que em quedés a casa", recorda. Però era el 24 de desembre a Arbúcies, havia quedat amb els amics i no li va fer cas. Van agafar el cotxe (ella no conduïa) i es van dirigir cap a Blanes per una carretera de revolts. Al cap de pocs quilòmetres, el cotxe va relliscar. "Vam començar a donar voltes de campana. Jo vaig sortir disparada per la finestra, tot i que anava lligada", descriu. Finalment, va impactar contra un arbre. Les seqüeles, amb diversos problemes de mobilitat, són de per vida. Això no vol dir que no hagi pogut tirar endavant. Somriu quan explica que ha tingut una filla i que està casada, però admet que necessitarà que l'acompanyin i l'ajudin gairebé tota la vida.

Noves competències dels Mossos d'Esquadra que fa molt temps que el Govern demanava havien de ser una realitat dilluns vinent. Després d'un any de negociacions amb el govern espanyol, s'havia de celebrar una reunió a Madrid perquè la policia catalana assumís dues noves competències que, fins ara, eren de la Guàrdia Civil. Es tracta de les tasques de control d'aeroports i ports i d'investigació policial i judicial en els delictes relacionats amb el medi ambient, segons fonts consultades per l'ARA. Estava tot tancat perquè el canvi es materialitzés de forma immediata, però aquest dilluns el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va trucar al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i en una breu conversa li va comunicar la seva decisió de suspendre sense nova data la trobada que ha de servir per rubricar el pacte. El motiu que va esgrimir el ministre socialista: la convocatòria avançada d'eleccions.

El 2023 es van cometre 97 delictes contra la llibertat sexual a la xarxa de transport públic de Catalunya, comptant tots els trens, des de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a Rodalies, el metro, els autobusos de línia i, també, els taxis. La majoria van ser agressions sexuals. De tots aquests fets delictius en tots aquests mitjans de transports diferents, segons ha pogut saber l'ARA, el 40% es van registrar al metro de Barcelona. Això significa que d'aquest centenar de delictes comesos, fins a 39 es van cometre en aquest transport subterrani. El metro, de fet, és el mitjà amb un balanç més negatiu: hi han crescut un 56% les agressions sexuals, de les 24 del 2022 a les 39 del 2023. Pràcticament, és l'únic transport públic en què les agressions pugen, ja que també augmenten els delictes comesos als trens de Rodalies i FGC, si bé només passen de 27 a 28 fets contra la llibertat sexual.

El departament d'Interior de la Generalitat ha emès una resolució prohibint que grups antiavortistes es concentrin a les portes dels centres d'interrupció voluntària de l'embaràs de Catalunya, segons ha pogut saber l'ARA. Sobretot, aquesta decisió va dirigida a una associació concreta: 40 Dies per la Vida. Són una entitat religiosa amb 20 anys d'història que va néixer als Estats Units i s'ha expandit per tot el món. Espanya no n'és una excepció i en els darrers dies freqüentaven les portes d'aquests centres mèdics i, segons fonts governamentals, increpaven les dones que hi acudien. No eren concentracions massives, però duraven hores i hores, fins al punt que a vegades hi han passat la nit fent torns. La campanya va començar el 14 de febrer i està previst que acabi el 24 de març, coincidint amb el període de la Quaresma. En total, són 40 dies. La seva activitat s'ha accelerat des de l'aprovació de la nova llei d'avortament ara fa un any.

En la negociació pressupostària de 2023, el PSC va posar el focus en les grans infraestructures –com la B-40 i l’aeroport– i el projecte del Hard Rock a Tarragona. Un any després, i mentre malda perquè el Govern compleixi el compromís de desencallar el macrocasino, sobre la taula hi situa tres carpetes diferents: educació, habitatge i seguretat. Aquesta última és al centre de l’acció política dels socialistes des de fa temps, i n'és una prova que el mateix Salvador Illa sol·licités celebrar un ple extraordinari sobre seguretat al Parlament al novembre, una iniciativa que fins aleshores només havia demanat Vox (sense èxit). Fonts socialistes consultades per l'ARA defensen que estan donant pes parlamentari a un tema que preocupa el món local, com ja van identificar a les municipals. Seguretat i neteja van ser els dos principals eixos de la seva campanya. L'ordre i la seguretat apareixen ara com la recepta del PSC per fer forat electoral a un any de les catalanes.

La diputada de Junts Cristina Casol passarà a ser diputada no adscrita al pròxim ple després que la direcció hagi decidit expulsar-la del partit aquest dilluns. El cas de Casol no és excepcional. Al llarg de les darreres legislatures, especialment a les primeres, nombrosos representants han marxat o han estat expulsats del seu grup però han mantingut l'escó. Aquesta mateixa legislatura, l'octubre del 2022, el diputat de Vox Antonio Gallego anunciava que deixava el grup, però no renunciava al seu escó. Ho feia després d'haver estat apartat com a portaveu adjunt al Parlament.

La seguretat, la multireincidència i la immigració estan al centre del debat, unes variables que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, insisteix en desvincular les unes de les altres. Atén l'ARA per parlar-ne.

Avui, a la pàgina 2 de l’ARA, a la columna de missatges de X (l’antic Twitter), n’hem destacat un de l’escriptor Ramon Pardina que diu:

El nombre de ciutadans que s'han sentit víctimes d'un delicte s'ha doblat en els últims 20 anys. Un 32,4% dels catalans afirma que durant el 2022 va patir un fet delictiu segons la darrera entrega de l'Enquesta de Seguretat Pública. Es tracta d'una xifra rècord, un 5% superior a l'última entrega de l'informe (que es va fer el 2020) i un 16% més que fa una dècada. Durant la presentació de l'enquesta del 2022 (és biennal) el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha admès que hi ha un augment dels fets delictius, però ha apuntat que bona part de la pujada es pot explicar per "un augment notable de les estafes". De fet, si traiem aquest delicte de l'equació el percentatge de catalans que asseguren haver patit un delicte passa a ser d'un 25,8%, un 3% més que el 2020. "No hem detectat un augment de la victimització més enllà de les estafes", ha dit, en aquest sentit, la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del departament, Alba Alfageme.

La direcció general de la Policia ha obert una informació reservada per investigar la manifestació d'alguns sindicats dels Mossos d'Esquadra el 7 de novembre a les portes del Parlament de Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, el director general de la Policia, Pere Ferrer, va signar l'obertura de l'expedient aquest dimarts i la qüestió ja està en mans de la Comissaria General d’Investigació i Afers Disciplinaris, l'antiga Divisió d'Afers Interns, i de la Comissaria General d'Informació, que està analitzant tots els vídeos de la concentració. Segons les fonts consultades per aquesta redacció, la informació reservada busca, sobretot, analitzar l'actitud d'alguns manifestants i també revisar si el dispositiu policial que els Mossos van implementar aquell dia al Parc de la Ciutadella va ser adequat.

"L'increment objectiu i subjectiu de la inseguretat d'aquests darrers temps exigeix posar la mirada sobre les polítiques de seguretat". El PSC-Units argumentava així la sol·licitud per demanar un debat monogràfic sobre la seguretat al Parlament. Ho va demanar a principis d'octubre, quan els aldarulls de Manresa i Molins de Rei van entrar de ple en el debat polític, i s'ha acabat fent aquest dimarts, un mes després. La gran pregunta és si la situació està empitjorant. Cap partit, ni tan sols el Govern, nega que hi ha més sensació d'inseguretat, però també tots coincideixen que això no vol dir necessàriament que hi hagi més delictes. "Catalunya és un país segur", han assegurat tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. Què diuen, però, les dades?

Són les dues del migdia d'un dia laborable i l'estació de Sants està plena a vessar. Per l'accés sud, entren dos homes corrent amb dues armes llargues. Se senten els primers trets. Immediatament, se senten els crits de les primeres víctimes. Algunes tenen ferides superficials, però no totes han tingut la mateixa sort: hi ha persones amb orificis de bala a l'estómac, als braços i fins i tot al cor. Els Mossos d'Esquadra activen totes les alertes: Catalunya està sent víctima d'un atemptat terrorista.

Fins a 4.678 dones, gairebé mil més que en la darrera convocatòria, s'han presentat a la convocatòria d'accés per ser mossa d'esquadra. Segons ha pogut saber l'ARA, representen el 36,89% del total d'aspirants que ho han sol·licitat. Aquest és, fins ara, el rècord de dones que s'han presentat: en la darrera convocatòria, a principis d'any, van ser el 35,69%, i si ens remuntem a cinc anys enrere, amb prou feines arribaven al 25%. Juntament amb aquestes 4.678 dones, 12.680 homes faran les proves per optar a 850 noves places d'accés al cos amb una reserva del 40% per a dones.

Els xiulets aguts que sortien simultàniament dels telèfons intel·ligents a la ciutat de Barcelona han confirmat aquest matí, a les 11 hores, que el simulacre del sistema d'emergències de Protecció Civil havia començat. La reacció de la població en diversos punts de la ciutat, on molts ja s'esperaven el so de les alarmes, ha estat de poca sorpresa. No poden dir el mateix, per contra, molts turistes que, desconcertats, caminaven pels carrers del centre quan els ha arribat –en anglès– el missatge del Govern a les pantalles: "PROVA D'ALERTA DE PROTECCIÓ CIVIL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. ÉS UN SIMULACRE. No truquis al 112. En una emergència real rebries instruccions per protegir-te".

Quan es pregunta als barcelonins pel principal problema de la ciutat, la resposta més repetida els últims cinc anys és la mateixa: la inseguretat. El govern municipal assegurava, l'any passat, que, així i tot, la xifra de delictes que es cometen a la ciutat anava a la baixa i que, per tant, el que hi havia era una qüestió de percepcions. Les últimes dades sobre fets delictius, però, trenquen aquesta dinàmica i evidencien un repunt: els delictes han pujat un 13,7% durant el primer semestre d'aquest any si es compara amb les dades de l'any passat. I els furts, que representen un de cada dos delictes que tenen lloc a la ciutat, creixen un 17,2%. Se n'han denunciat 50.116 en sis mesos. És a dir, 278 cada dia, 11,6 cada hora. Un dia tipus a la ciutat, la policia fa 72 detencions (una xifra que va a l'alça) i 770 identificacions per motius diversos. De fet, durant els primers sis mesos del 2023 s'han fet un 23,2% més de detencions que l'any anterior i un 15% més que el 2019.