El flamant fitxatge per ERC de Tomàs Molina, una de les cares més conegudes de TV3, no és un cas excepcional en el món de la política. En els darrers anys, nombrosos periodistes o tertulians han acabat fitxant o fins i tot militant en alguna formació. Menys fulgurant que la incorporació del conegut meteoròleg com a número 2 d'Esquerra a les eleccions europees va ser en el seu moment l'entrada de Pilar Calvo a Junts.

Després del seu pas per la política i per la televisió d'extrema dreta 7NN, Toni Cantó té nova missió professional: des d'aquesta setmana és nou col·laborador d'Espejo público, el matinal que presenta Susanna Griso a Antena 3. L'expolític i actor participarà en les taules de debat social al costat d'altres col·laboradors com Samanta Villar, amb qui ja va tenir un primer enfrontament en el seu debut.

El canal de televisió 7NN se'n va a negre. La cadena, que tenia per estrella Toni Cantó com a inusitat presentador d'un late, ja va anunciar fa dues setmanes que retirava les retransmissions de TDT a quasi tot Espanya i que retallava la meitat de la plantilla. L’empresa propietària de 7NN ha anunciat ara que a finals d’aquest mes se cessaran les operacions, tal com avança Europa Press.

Permetin-me que comenci fent una mica d’arqueologia política. Quan el 2007, al País Basc, va quallar un nou partit anomenat Unió, Progrés i Democràcia (UPyD), qualsevol observador neutral hauria dit que els seus promotors i fundadors eren gent d’esquerres: Carlos Martínez Gorriarán venia del trotskisme, Rosa Díez havia estat consellera i era eurodiputada pel PSOE, Fernando Savater es vantava d’una joventut llibertària, altres havien estat quadres actius de Comissions Obreres, etcètera. El partit mateix, un cop constituït, es declarava “progressista”, i “radical” en la seva concepció de la democràcia.

El PP continua obstinat en treure pit del passat colonialista espanyol. La setmana passada va obrir aquest meló la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, quan va qüestionar al Papa que demanés perdó a Mèxic per la conquesta d'Amèrica. S'hi van sumar l'expresident espanyol José María Aznar i l'actual líder del PP, Pablo Casado, i aquest dimecres s'hi ha apuntat el cap de l'Oficina de l'Espanyol a Madrid, Toni Cantó. L'exdiputat de Ciutadans, ara a les files populars, ha negat que l'arribada dels espanyols al territori americà fos una "conquesta". Segons ell, van "alliberar" el continent d'un poder "absolutament brutal, salvatge i fins i tot caníbal".

La controvertida Oficina de l'Espanyol de Toni Cantó ja té el seu primer esdeveniment a l'agenda: el Festival de la Hispanitat. L'oficina que va crear la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, pocs dies després d'haver revalidat el govern al capdavant de la Comunitat de Madrid s'ha presentat oficialment en societat aquest divendres anunciant la primera missió. Aprofitant que queden poques setmanes per al 12 d'octubre, Cantó ha preparat un festival que es farà del 28 de setembre al mateix 12 d'octubre i que inclou concerts, conferències, exposicions, projecció de pel·lícules i una corrida de toros a Las Ventas el mateix Dia de la Hispanitat –on ja se n'hi celebraven tradicionalment aquest dia–. En total, la Comunitat preveu que hi participin més de 250 artistes.

Toni Cantó no va poder formar part de les llistes del PP a les eleccions del 4 de maig perquè es va empadronar a la Comunitat de Madrid fora de termini, però Isabel Díaz Ayuso li ha acabat trobant un forat al seu equip de govern. La presidenta madrilenya ha decidit impulsar un òrgan de nova creació i situar-hi l'exdiputat de Ciutadans al capdavant. Es tracta de l'Oficina de l'Espanyol, que dependrà de la conselleria de Cultura, Turisme i Esports després que aquest dimecres n'hagi aprovat la creació el consell de govern de la Comunitat de Madrid.

Toni Cantó no serà diputat a l'Assemblea de Madrid. El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d'empara presentat pel PP contra la sentència del jutjat contenciós administratiu número 5 de la capital espanyola, que va excloure l'exdirigent de Cs de la llista encapçalada per Isabel Díaz Ayuso. Una decisió que tombava el que prèviament havia resolt la Junta Electoral Provincial de Madrid, que havia donat llum verda a la candidatura de Cantó, així com a la de l'exalcalde de Toledo Agustín Conde. "Passi el que passi, [Cantó] serà eternament el nostre candidat", deia aquest dimecres la presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid, més enllà del que decidís el TC. Finalment, ho serà només en el terreny simbòlic.

El jutjat contenciós administratiu número 5 de Madrid ha acordat que l'exdirigent de Ciutadans Toni Cantó i l'exalcalde de Toledo Agustín Conde no puguin formar part de les llistes del PP a les eleccions autonòmiques madrilenyes, anticipades al pròxim 4 de maig, ja que considera que són "inelegibles" a l'haver-se empadronat a la Comunitat de Madrid fora de termini. L'escrit no deixa marge a interpretacions i estipula que els dos dirigents "hauran de ser exclosos de la candidatura del PP per a les eleccions del 4 de maig, per ser inelegibles, amb les conseqüències que se'n derivin, que hauran de ser acordades per la Junta Electoral Provincial, a la qual correspon executar la present sentència". Una sentència que és ferma i a la qual només es pot interposar recurs davant del Tribunal Constitucional, cosa que el PP ja anunciat aquesta diumenge a la tarda que farà.

Les eleccions madrilenyes no surten dels tribunals. El PSOE ha registrat aquest divendres una denúncia davant la Junta Electoral Provincial de Madrid impugnant la candidatura del PP als comicis del 4-M perquè la formació popular inclou Toni Cantó com a número 5 de la llista encapçalada per Isabel Díaz Ayuso i consideren que es va empadronar fora de temps. Segons ha avançat eldiario.es i ha confirmat Europa Press, el PSOE exposa en la denúncia que la condició d'empadronament en un municipi de la Comunitat de Madrid "no s'hauria produït abans de l'1 de gener de 2021" –la data límit marcada–, sinó "un cop convocades les eleccions". El canvi de jaqueta en temps rècord de Cantó –va passar de Ciutadans al PP– és un dels principals arguments de la denúncia del PSOE: expliciten que fins al 17 de març (les eleccions es van convocar set dies abans) Cantó era resident de la Comunitat Valenciana, ja que era diputat pel partit taronja a les corts autonòmiques i, per tant, conservava la condició d'elector i elegible a València. Per això, el PSOE creu que és impossible que l'exdirigent de Cs estigués empadronat a Madrid abans de l'1 de gener: si fos així, no hauria pogut actuar de parlamentari a les Corts Valencianes.

La fins ara portaveu adjunta de Ciutadans a les Corts Valencianes, Ruth Merino, ha estat elegida com a nova síndica de la formació taronja en substitució de Toni Cantó després que l'exactor abandonés el partit taronja per sumar-se a la candidatura de la popular Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. La designació de Merino, que és llicenciada en economia i que ha exercit com a tècnica d'Hisenda en l'administració de l'Estat, es produeix en compliment de la voluntat de la direcció estatal de la formació i ha rebut el suport dels 18 diputats del grup parlamentari. Després de ser escollida, Merino ha defensat que “el projecte de Ciutadans és més necessari que mai en aquests moments" i ha promès continuar treballant "des del centre liberal per a tots els valencians”.

Les eleccions sobrevingudes a la Comunitat de Madrid i el canvi de jaqueta en temps rècord de Toni Cantó presenten dificultats perquè l'exdirigent de Cs pugui concórrer ara al 4-M a la llista del PP, i tot apunta que serà la Junta Electoral qui ho haurà de decidir. Segons ha reconegut ell mateix aquest matí en una entrevista a Telecinco, va canviar el padró a Madrid "fa alguns dies", de manera que no figura encara al cens electoral. Les persones que poden exercir el sufragi actiu –votar– són les que siguin ciutadanes de la Comunitat de Madrid, tal com marca l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia, que demana tenir un "veïnatge administratiu" amb qualsevol dels seus municipis i estar inscrit al cens, segons estableix l'article 2.2 de la llei electoral. Així, sembla clar que Cantó no podrà exercir el dret a vot, però hi ha una escletxa legal per al sufragi passiu –ser candidat– que podria permetre-li presentar-se a la llista d'Isabel Díaz Ayuso.

El 15 de març passat, Toni Cantó va abandonar Ciutadans amb un sonor cop de porta després de demanar la dimissió de tota la cúpula taronja i una coalició amb el PP a les eleccions madrilenyes. "Només em plantejo trucar el meu representant per començar a treballar en la meva feina [l'actuació]", va respondre quan els periodistes li van preguntar si es plantejava fer el pas al PP, com en les últimes setmanes han fet diversos representants de Cs. Dos dies després va dir que no descartava assistir a un míting de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. I aquest dimecres ha acceptat formar part de la candidatura de la presidenta madrilenya com a independent, confirmen fonts del PP.

Certament, el títol d'aquest perfil pot semblar un joc de paraules massa evident i una rima excessivament fàcil i un pèl cacofònica, però l'evolució política de Toni Cantó (València, 1965) s'assembla molt a la d'algú que té l'habilitat de transformar-se de cap a peus per adaptar-se al nou ecosistema on li sigui més factible prosperar. Una semblança de la que l'exlíder de Ciutadans al País Valencià potser ens advertia ara fa unes setmanes quan van participar al programa d'Antena 3 Mask Singer disfressat de camaleó.

A l'espera del que digui la direcció de Madrid. Aquesta és l'explicació més repetida aquest dimarts pels diputats del grup parlamentari de Ciutadans a les Corts, en un nítid reflex de la realitat de la federació valenciana, acostumada des del seu naixement a adaptar els seus posicionaments als designis de l'executiva estatal, a acceptar la constant renovació dels seus membres i a digerir el traumàtic adeu dels seus líders. Una història que va començar el 2016 amb l'abrupte relleu de Carolina Punset, va continuar un any després amb la destitució d'Alexis Marí i aquest 2021 ha sumat un nou capítol amb la dimissió de Toni Cantó.

El fins ara líder de Ciutadans al País Valencià i portaveu de la formació a les Corts, Toni Cantó, ha dit aquest dimarts que com a mínim pròximament no se sumarà als projectes del PP ni de Vox, tal com s'havia especulat des d'aquest dilluns, i que el que estudia són dues ofertes de productores de televisió. Amb tot, ha afegit que és una persona lliure i que en el futur farà el que li doni "la gana".

Creix la pressió dins la direcció de Ciutadans perquè Inés Arrimadas doni explicacions pel gir de dimecres, que ha generat una sacsejada del tauler polític i ha portat, a més de l'expulsió dels taronges del govern madrileny, al fracàs de la moció de censura presentada amb el PSOE a Múrcia. El portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes, Toni Cantó, va ser el primer que va alçar la veu i va demanar la convocatòria urgent d'una executiva del partit, però aquest divendres, després de veure el revés de Múrcia –on la meitat dels diputats dels taronges han anunciat que s'oposaran a la moció de censura i han estat premiats amb un lloc al govern del PP–, han trencat el silenci càrrecs destacats tant a Andalusia com a Madrid.

Finalment, i després de setmanes de negociacions amb el PSPV, Ciutadans no ha donat suport als pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2021, que s'han aprovat aquest dimecres amb els vots a favor dels diputats socialistes, de Compromís i d'Unides Podem, amb l'abstenció de Cs i el vot contrari del Partit Popular i Vox.