L'estiu és el moment de l'any en què els allotjaments turístics es fan més molestos que mai. En una nova temporada que es preveu de rècord, l'Ajuntament de Barcelona recull els primers resultats d'un pla de regularització fiscal en el sector, fet en col·laboració amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Aquest pla es va posar en marxa el tercer trimestre de l'any passat i ha aconseguit recaptar més de 287.000 euros amb els primers 20 expedients que s'han obert. "És una obligació vetllar perquè paguin els impostos que els toquen", sosté el tinent d'alcaldia d'Economia de Barcelona, Jordi Valls.

El ple de l'Ajuntament de València ha aprovat per unanimitat la suspensió durant un any de la tramitació i l'aprovació de llicències per a la implantació de pisos turístics. La mesura afectarà els allotjaments temporals situats en comunitats de propietaris i en baixos comercials. Quedaran exempts d'aquesta moratòria els edificis complets d'apartaments turístics i els pisos turístics previstos en primeres plantes que tinguin accés independent. Tampoc afectarà els projectes ja presentats abans de la publicació de la nova mesura en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Sí que ho farà a totes les noves declaracions responsables.

L’empresària Esther Torrent és, des del 2021, presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava - Pirineu de Girona, que ha iniciat una campanya per evitar estafes en el lloguer aquest estiu.

El degoteig de sentències que obliguen l'Ajuntament de Barcelona a admetre noves llicències de pisos turístics ja té un recompte tancat. I la xifra no és menor: fins a 774 pisos haurien d'obtenir el permís per funcionar com a apartaments turístics tot i que aquesta és una activitat blindada a la ciutat. El govern en funcions d'Ada Colau assegura que, durant l'últim mes i mig, ha estat recopilant la informació sobre aquestes sentències, perquè no eren unes dades que estiguessin centralitzades. I ara, a les portes del canvi d'etapa al consistori, ja té la radiografia completa dels pisos turístics que hauran entrat per l'escletxa que es va obrir el 2019, quan la justícia va tombar la regulació d'establiments turístics de la ciutat. D'aquestes 774 possibles noves llicències, n'hi ha 334 que es podrien deixar sense efecte (gairebé la meitat), segons l'encara tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, que explica a l'ARA que ja han engegat els tràmits per fer-ho aplicant la llei de facilitació de l'activitat econòmica. Per poder revertir els permisos per aquesta via s'ha de demostrar que els pisos tenen contractes de lloguer vigents i que, per tant, no han començat l'activitat turística en els últims tres mesos. Però, en canvi, no hi ha res a fer en el cas dels altres 440 nous apartaments turístics i l'Ajuntament assegura que ja ha començat la tramitació administrativa per donar-los d'alta al cens.

Les llicències del gran bloc de 120 pisos turístics del carrer Tarragona, a tocar del Parc de Joan Miró i de l'Estació de Sants, no seran les úniques que l'alcaldessa Ada Colau haurà d'admetre per imperatiu judicial. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA, fins a set sentències més, dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) –i de les quals han sigut ponents diferents magistrats– donen la raó a empreses i particulars que van tramitar la llicència per a apartaments turístics aprofitant l'escletxa que es va obrir l'any 2019, quan la justícia va tombar el pla de regulació d'establiments turístics (el PEUAT) per defectes de forma.

L'estocada judicial al pla de regulació d'establiments turístics de Barcelona (el Peuat), que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el 2019 per defectes de forma, no serà tan innòcua per a la ciutat com s'havia dit. Tot i que l'Ajuntament es va afanyar a recórrer la decisió i a redactar una nova versió del pla per blindar-lo judicialment, alguns promotors van aprofitar l'escletxa inicial per sol·licitar noves llicències per a activitats ja limitades, com la dels apartaments turístics. Unes sol·licituds que l'Ajuntament va anar denegant a l'interpretar que la sentència contra la regulació encara no era ferma. Ara, però, la justícia ha donat la raó com a mínim a un d'aquests promotors (la immobiliària Gallardo) i obliga l'Ajuntament (sense dret ni a recurs) a autoritzar les llicències que havia demanat. I no eren poques: 120 agrupades en un gran edifici al carrer Tarragona, a tocar del Parc de Joan Miró i de l'Estació de Sants.

L’equip d’Ada Colau té una patata calenta amb la regulació dels allotjaments turístics a la ciutat. Una bateria de sentències del TSJC han atacat el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) i l’han arribat a declarar nul. Tot i així, el govern municipal diu confiar en els recursos de cassació que ha presentat per evitar un revés judicial que obriria la porta a projectes que havien quedat vetats. Davant d’aquesta possibilitat, des del juliol -quan van transcendir les sentències- el sector s’ha començat a moure i a reactivar projectes d’hotels -i a demanar certificats d’aprofitament urbanístics- i sol·licituds de llicència d’habitatges d’ús turístic (HUT), que estan limitats a 9.591. De fet, segons fonts coneixedores de la situació, el consistori ja hauria rebut més de 1.500 peticions de llicència per obrir nous apartaments turístics des que hi ha aquestes incerteses legals. La reacció de l’Ajuntament va arribar divendres, quan es va treure de la màniga una nova suspensió de permisos per a apartaments, que serà vigent durant un any i hauria de funcionar com a parallamps.

Només la meitat dels 32 milions de turistes que al cap de l'any passen per Barcelona fan nit a la ciutat i paguen, per tant, la pertinent taxa per allotjar-se a la capital. Aquest és el principal argument al qual s'agafen hotelers i responsables de pisos d'ús turístic per oposar-se amb tota la seva fermesa al recàrrec de fins a quatre euros per persona i dia que l'Ajuntament demanarà al Govern que tramiti. Se senten especialment agreujats per aquest extra, que en el cas dels apartaments i els hotels de més categoria pot suposar que els turistes paguin 6,25 euros per nit –més l'IVA–, i demanen que si l'administració decideix augmentar la recaptació turística ho faci analitzant el conjunt del sector i no només l'allotjament. I això inclou des dels autocars que porten turistes que dormen a d’altres punts de Catalunya, sobretot a la Costa Duarada i la Costa Brava, fins als llocs que plantegen activitats enfocades als visitants. O fins i tot –a parer dels hotelers–, la restauració o el comerç. Si la mesura s'aplica tal i com s’ha plantejat, entenen que perjudica els allotjaments -els legals- i, tan hotelers com apartaments, estan disposats a combatre-la als tribunals.

El turisme no ha deixat de créixer a Barcelona amb Ada Colau com a alcaldessa tot i el discurs dels comuns sobre la necessitat de posar-hi límits –i algun estrip com el de l'exregidora de Ciutat Vella, Gala Pin, comparant els creueristes amb una plaga de llagostes–. El 2019, de fet, està sent un any de rècord. I no només pel que fa a pernoctacions hoteleres, que han crescut un 7,2%, sinó també pel que fa al nombre de persones que s'han allotjat en apartaments turístics entre els mesos de gener i agost (un 14,2% més) i els que han passat per la ciutat amb un creuer (un 5,4% més). En el que portem d'any la ciutat ja ha rebut 8,1 milions de turistes. Pugen tots els indicadors. I el regidor de Turisme, el socialista Xavier Marcé, ho ha presentat avui com una "bona notícia" i ha deixat clar que no volen donar cap missatge contra el turisme. I que el que cal, sota el seu punt de vista, és gestionar-lo millor perquè, si no, "serà difícil de suportar".

Ha sigut una lluita difícil i complicada. Una confrontació que ha afectat moltes ciutats europees els últims anys, i la batalla a Barcelona, una ciutat amb un indiscutible atractiu turístic, ha sigut especialment intensa. El govern de l'alcaldessa Ada Colau tenia clar que havia de ser implacable amb els apartaments turístics sense llicència i, dos anys i mig després d'aplicar el pla de xoc, canta victòria. "Estem més a prop que mai de deixar l'oferta il·legal a zero", va explicar la tinent d'alcalde Janet Sanz. I és que s'ha passat dels 5.875 apartaments turístics sense llicència que s'anunciaven en diferents plataformes a només 272. "I aquesta feina no s'atura, té continuïtat. No tornarem enrere", va assegurar. De fet, en èpoques d'alta ocupació habitacional, com Nadal, el Mobile World Congress, l'estiu o Setmana Santa, "es tornen a inspeccionar" els apartaments que han estat sancionats per garantir "que no tornen a exercir". Si descobreixen que hi han tornat, les multes encara són més cares perquè s'hi aplica l'agreujant de reincidència.

La plataforma de lloguer vacacional LaComunity serà la primera companyia que llanci una criptomoneda a Espanya. La 'start-up' fundada per Francesc Sanz preveu captar en dues fases diferents 25 milions d'euros a través d'una ICO (una espècie d'oferta pública de venda d'accions per crear monedes virtuals), que li permetrà crear The Rentals Token (TRT), que posteriorment es podrà fer servir per pagar els apartaments que es lloguin a través del seu mercat d'apartaments turístics de lloguer.

La regulació dels apartaments turístics continua sent un repte per a les grans ciutats, que malden per trobar fórmules que permetin combinar les expectatives econòmiques dels propietaris, els interessos dels hotelers, les necessitats dels ciutadans de disposar d’un habitatge a un cost assumible i els usos dels residents. Després dels passos que han fet Barcelona i Palma, ara també València i Madrid preparen restriccions contundents per als pisos turístics. En el cas de Madrid, les limitacions anunciades pel govern de Manuela Carmena podrien afectar el 95% dels apartaments turístics a les zones amb més pressió urbanística, segons ha publicat Europa Press.

Té dificultats per caminar i explotava la seva imatge de fragilitat perquè ningú sospités d’ell en les seves entrades i sortides dels pisos que robava. Així actuava, segons la policia, l’home detingut per haver robat en 12 apartaments turístics de Barcelona i que el jutge ha enviat a presó després que els Mossos d’Esquadra l’enxampessin fa un parell de setmanes. Treballava amb la complicitat d’un altre home que també ha sigut arrestat. Per assegurar-se que els turistes allotjats no eren a l’interior dels pisos triats quan entraven a robar, tots dos vigilaven els accessos dels immobles. Els apartaments afectats se situaven als barris de Sants, Montjuïc, l’Eixample i Ciutat Vella.

La junta de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona (ATA) ha reclamat a la Generalitat de Catalunya la creació d’ un registre d’empreses gestores d’apartaments turístics. Consideren que això els ajudaria a combatre l’intrusisme en el sector, donat que actualment qualsevol persona es pot dedicar al lloguer turístic. Això fa, al seu entendre, que sigui difícil de controlar la "professionalitat" del servei i del producte que s'ofereix al client.

La quantitat de viatgers que, a Catalunya, han triat alternatives als hotels per allotjar-se ha arribat als 840.343 aquest juliol, un 11,5% més que el juliol de l'any passat, segons les xifres que ha publicat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les pernoctacions en apartaments turístics, cases rurals i càmpings de Catalunya han augmentat un 6,4% al juliol, fet que equival a 5,4 milions de nits.

Front comú del sector hoteler contra Airbnb i la resta de plataformes que permeten llogar pisos o cases per dies a internet. I aquesta vegada amb un llarg reguitzell de xifres. El lobi turístic Exceltur (Aliança per a l'excel·lència turística) ha presentat aquest dijous un informe en què denuncia que l'Estat podria arribar a recaptar 800 milions d'euros l'any si es regularitzessin aquests apartaments. És a dir, si se'ls imposessin les mateixes condicions que a la resta d'allotjaments reglats: hotels, hostals, alberts, pensions, cases rurals...

L'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, ha fet públiques aquests dissabtes les seves propostes sobre turisme, un sector que, segons el dirigent republicà, representa "un 14% del PIB de Barcelona i s'ha de cuidar i, en la mesura de possible, promoure". "Però tenint en compte que, segons la situació de saturació en alguns barris, se'ns pot girar en contra", ha alertat. "Si jo sóc l'alcalde, el que farem és gestionar bé el turisme, que el seu èxit arribi a tots els ciutadans i no es converteixi en molèstia", ha promès, atès que "ha de cuidar-se i que no es converteixi en un descontrol", motiu pel qual defensa "una proposta que cuidi l'èxit del turisme però que el gestioni de forma molt més intel·ligent".

Rebuig de la segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, a la proposta d'augmentar l'import de la taxa turística a la capital catalana, plantejada aquest dimecres pel candidat socialista a l'alcaldia, Jaume Collboni. En un col·loqui sobre el futur del sector turístic a Barcelona organitzat a Esade, Recasens s'ha mostrat contrària a apujar la taxa perquè considera que és un impost "molt tendre" que encara s'ha de veure com evoluciona. Tot i això, i en la línia d'altres membres del govern municipal, ha reclamat que no només s'usi per a la promoció del turisme, sinó també per a la gestió. Una demanda que la Generalitat està disposada a estudiar, tal i com va avançar l'ARA.

El govern del PP a Badalona impulsa una modificació urbanística per vetar la instal·lació d'apartaments turístics. L'alcalde, Xavier Garcia Albiol, diu que es tracta d'una mesura "preventiva" després del conflicte del passat estiu al barri de la Barceloneta de Barcelona. El regidor de Seguretat Ciutadana, Miguel Jurado, adverteix d'un possible 'efecte contagi': "Quan Barcelona es constipa, Badalona comença a esternudar".