El trencaclosques del grup de Junts al Parlament ha estat una de les patates calentes de la direcció nacional tota la legislatura. I a l'espera del retorn de Carles Puigdemont i de saber quin paper agafaria a la cambra catalana, la cúpula comandada per l'expresident ha decidit aquest dilluns rellevar Albert Batet com a president del grup parlamentari i apostar per la fins ara portaveu Mònica Sales per agafar les regnes d'aquest càrrec. Ara bé, ho ha fet amb un ascens orgànic per a Batet, que esdevé mà dreta de Puigdemont a la direcció: en concret, serà adjunt a la presidència del partit i director de campanya. Alhora, el vicepresident del partit Salvador Vergés ha estat l'elegit portaveu parlamentari.

Una de les paradoxes del post-Procés i la pax autonomista imposada per Salvador Illa és que al Parlament es parla més de política internacional que mai. Sigui de forma volguda o per accident. De forma completament conscient n'ha parlat Sílvia Orriols, que ha comparegut amb un cor amb la bandera israeliana a la jaqueta i ha defensat sense complexos la resposta del govern de Benjamin Netanyahu als atemptats de Hamàs de fa dos anys. Ni tan sols Ignacio Garriga, de Vox, s'ha atrevit a tant. I pel que fa a Junts, aquest dimecres han votat a favor de l'embargament d'armes a Israel i dimarts es van aixecar per aplaudir la diputada de la CUP i participant de la Flotilla Pilar Castillejo, però ni el seu portaveu, Albert Batet, ni Carles Puigdemont fan ús de la paraula genocidi. Són els equilibris d'una formació que viu entre dues aigües.

Salvador Illa no va aconseguir convèncer l'oposició dimarts i, en la segona jornada del debat de política general, tots els grups han sortit a la càrrega contra el president de la Generalitat. La gestió de l'executiu socialista ha estat en el punt de mira de Junts en una dura intervenció del president de la formació a la cambra, Albert Batet, que ha demostrat que manté la llunyania amb el Govern. El principal partit de l'oposició ha acusat el president de la Generalitat de ser "un gran anestesiador" i de deixar Catalunya "en estat de coma" i "a l'UCI", però l'ha advertit que "Catalunya es despertarà". El dirigent juntaire ha criticat la promesa "irresponsable" en habitatge de més de 200.000 pisos –que ha assegurat que no es creu i que ha comparat amb el funcionament de Rodalies–, l'estat de les infraestructures i l'educació o la "desnacionalització" del país. Batet, a més, també ha assegurat que l'executiu "ni funciona, ni té la força per governar" perquè és "un govern sense pressupostos". I en aquest moment és quan ha comparat Illa directament amb el president dels Estats Units: "Donald Trump també governa així i no és el millor exemple", ha etzibat.

Si senten un soroll, sàpiguen que és d’ells, que és de Madrid. El PSOE celebra el seu congrés aquest cap de setmana, Pedro Sánchez vol donar imatge de tancament de files i (espòiler) la tindrà. Per més amnisties que pacti amb els independentistes, la tindrà. Perquè l’alternativa és que caigui el govern i anar-se’n tots a l’oposició. A veure qui és el maco que aguanta sis anys governant, com Sánchez, amb judici del procés, una pandèmia i una derrota electoral convertida en una investidura. Conscients que Sánchez ho aguanta tot, el PP, que no està millor, entre la incompetència criminal de Mazón i el lideratge de Feijóo, està fent molt de soroll per presentar Sánchez com un corrupte. De moment, no se’n sortirà.

Junts es va convertir en el primer partit de l'oposició el 8 d'agost, quan Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat. Des de llavors, els juntaires es volen erigir en l'alternativa al Govern socialista i en el seu primer discurs per fer-ho han posat tot el focus en l'estratègia a Madrid. Els juntaires demanen a Illa que adopti el camí de la confrontació amb el govern de Pedro Sánchez per aconseguir més quotes de poder per a Catalunya, ja que l'acusen d'estar subordinat als seus interessos. De fet, el president del grup juntaire, Albert Batet, ha allargat la mà al president aquest dimecres, però per "plantar cara a Madrid". "No barregem llibretes", ha advertit el president, que ha garantit que defensarà els interessos de Catalunya, però a la seva manera: a través de la col·laboració amb el govern espanyol. "Volen seguir el camí de la desestabilització o el de la política útil?", ha preguntat Illa a Junts, a qui ha estès la mà i ha reclamat una oposició constructiva.

Tant Junts per Catalunya com el PSC han comunicat aquest dimecres al president del Parlament, Josep Rull, que ni Carles Puigdemont ni Salvador Illa tenen intenció d'anar a un debat d'investidura ara mateix. Com que no hi ha ningú disposat a sotmetre's a aquest primer ple previst per a la setmana que ve, Rull ha decidit recórrer al precedent –no escrit– que es va produir el 2020 després de la inhabilitació de Quim Torra: si no hi ha candidat, s'activa igualment el compte enrere dels dos mesos fins a noves eleccions per evitar el bloqueig institucional. A efectes pràctics, això vol dir que dimecres que ve, dia 26 de juny, se celebrarà un ple en què cada grup tindrà cinc minuts per intervenir, Rull constatarà que no hi ha cap candidat que tingui prou suports i firmarà una resolució que servirà per activar el compte enrere per a una repetició electoral. És el que s'ha anomenat, tècnicament, un "acte equivalent" a un debat d'investidura fallit. D'aquesta manera, el límit per investir un president serà el 26 d'agost. Si no hi ha hagut acord entre cap dels grups abans d'aquesta data, es convocaran de forma automàtica eleccions al cap de dos mesos. La data per tornar a votar a Catalunya seria el 13 d'octubre.

Junts i el PSOE ho tenien tot a punt dijous perquè hi hagués pacte: la cúpula del partit de Carles Puigdemont va pujar a Brussel·les per validar l'entesa i també hi havia preparada la reunió del consell nacional i la consulta telemàtica als militants durant el cap de setmana. Ara bé, tot es va estroncar a darrera hora: la lletra petita de la llei d'amnistia, a parer de JxCat, no emparava suficient als investigats en causes no directament vinculades a l'1-O. La crisi va ser profunda durant unes hores i semblava que se n'anava tot en orris. Tot i això, el mateix divendres a la nit es va poder reconduir: ara la majoria de fonts asseguren que el pacte sobre la investidura de Pedro Sánchez s'està ultimant.

Les eleccions espanyoles de diumenge han situat els partits independentistes en un escenari de certa contradicció: han retrocedit com mai a les urnes, però a la vegada continuen sent decisius a Madrid. Davant d'això, aquest dimecres ERC i Junts s'han emplaçat al Parlament a fer "front comú" al Congrés per negociar de manera conjunta amb el PSOE si hi ha possibilitat d'investir Pedro Sánchez. La interpel·lació mútua ha semblat sincera, perquè per primera vegada s'ha fet sense gaires retrets pel mig. Ara bé, ja hi ha molts precedents d'aquestes interpel·lacions a la unitat que fracassen abans fins i tot de començar. ERC i Junts també coincideixen en un altre aspecte: si Pedro Sánchez vol ser investit, que faci el primer pas.

Si vostès són dels que segueixen aquestes anàlisis ja saben que fugim del catastrofisme i de la immediatesa, i ara també. El PP i Vox han pactat atacar el català al País Valencià, aviat ho faran a les Balears i a partir del 23 de juliol ho faran des de Madrid. La novetat és que potser ho faran amb Vox al govern espanyol, però ¿no és que, en el fons, el que està a punt de passar no ha passat ja? ¿Ha calgut que Vox governés perquè el Tribunal Suprem es tregui de la màniga el 25% del castellà a les aules en contra de les lleis aprovades pel Parlament? Oi que no? De què han anat el PP i Ciutadans tots aquests anys sinó d’anar contra el català?, d’inventar-se conflictes lingüístics? ¿Que no va ser un ministre del PP aquell va demanar “espanyolitzar els nens catalans”? Ara van contra nosaltres, sí, però és que han deixat d’anar-hi alguna vegada? Per tant, per més negre que es posi el cel amb l'extrema dreta desfermada contra el seu enemic interior, que som nosaltres, no caiguem en un catastrofisme excessiu. L’extrema dreta té poder encara que no estigui al govern. I si segueixen aquestes anàlisis, saben que som més de reclamar responsabilitat individual i col·lectiva. És a dir, nosaltres què? Què fem per defensar-nos primer i per sortir a l’atac després? I de la mateixa manera que ara sembla que el PP i Vox sumats van cap al govern a Espanya, Esquerra i Junts no perden ocasió per donar-nos mostres que van restats. Això és d’ahir al Parlament. Albert Batet diu: "Que vostès no són de fiar. Per això Junts vam sortir del govern. Sempre diu una cosa i en fan una altra, aquí i a Madrid. I segon, que vostè és un president tutelat, desautoritzat. I els primers que no respecten i li fan perdre la credibilitat són el seu partit polític"

El pitjor que li pot passar al Govern quan té una crisi oberta és que hi hagi ple del Parlament, perquè la cambra fa d'amplificador del problema i de les crítiques de l'oposició. Això és el que ha passat exactament aquest dimecres a la sessió de control a l'executiu català, quan la majoria de grups han carregat contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, pel caos que hi ha hagut en la convocatòria d'oposicions a funcionari de l'administració catalana. El president ha fet autocrítica sobre "uns incidents" que van ser "intolerables" i que "no poden tornar a passar", però no farà més cessaments més enllà del de la directora de Funció Pública, Marta Martorell, a qui va fer plegar aquest dimarts. En canvi, partits com Junts i el PP demanen dimissions al més alt nivell: la de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Ahir, a la mateixa hora que Tamames deia que “si parlem de dones, en tenim una aquí, Isabel la Catòlica que ja al segle XVI tenia més poder que el rei”, hi havia sessió de control al Parlament de Catalunya. 

Després de gairebé tres mesos de negociacions, retrets, cessions imprevistes i algun ultimàtum, el Govern i el PSC han arribat aquest dimecres a un acord i Catalunya tindrà nous pressupostos aquest 2023. Les converses entre les dues parts s'havien reactivat dilluns després que el president Pere Aragonès acceptés a contracor l'exigència socialista de construir la ronda Nord de la carretera B-40 i avui ha sigut el dia de la fumata blanca. Així doncs, el Govern ja té garantits els vots del PSC i dels comuns, suficients per aprovar els comptes al Parlament. Tant l'executiu català com els socialistes s'han afanyat a demanar que ningú vegi el seu acord com una aliança estable, sinó un pacte puntual. Malgrat tot, l'acord obre un nou cicle polític a Catalunya: enterra definitivament la majoria independentista que va investir Aragonès el 2021 i fa entrar el PSC en la governabilitat catalana per primera vegada en més d'una dècada. Republicans i socialistes no votaven uns comptes junts des del 2009.

Si l'independentisme vol refer el seu consens estratègic a través d'una nova proposta de referèndum no ho tindrà gens fàcil, tal com s'ha escenificat aquest dimecres al Parlament. Dilluns Esquerra va llançar la proposta de tornar al referèndum a través de la via de Montenegro: una consulta amb el vistiplau d'Europa i que necessitaria un 50% de participació i un 55% de partidaris del sí. Menys de 48 hores més tard, Junts i la CUP ja li han deixat clar que ni parlar-ne. Per als juntaires, l'1-O segueix ben vigent i no cal una nova votació, mentre que per als cupaires és del tot il·lusori pensar que l'Estat tolerarà una votació pactada i insisteixen en la via de la consulta unilateral.

El PSC s'ha ofert de manera incansable a donar suport als pressupostos del 2023, però aquest dimecres ha refredat la mà estesa. Ho ha fet des del ple del Parlament el líder del partit, Salvador Illa, descontent pel tracte que li està dispensant el Govern en les negociacions. Els socialistes es queixen perquè no se'ls ha lliurat la documentació detallada que han sol·licitat. "Deu saber amb qui compta... Amb nosaltres, d'aquesta manera, no", ha etzibat. El president Pere Aragonès s'ha defensat dels retrets i ha donat mostres de continuar comptant amb el PSC per als pressupostos, ja que tenir el suport dels juntaires cada dia és més complicat.

L'informe preliminar del Parlament Europeu sobre el cas Pegasus, malgrat que coincideix amb els plantejaments de l'independentisme, amenaça amb crear una nova esquerda en aquest moviment polític. El document assenyala indiciàriament Espanya com a responsable de l'espionatge massiu i la CUP ha dit aquest dimecres que és motiu suficient per posar punt final a la taula de diàleg que la Generalitat manté amb l'Estat. Junts ha demanat exactament el mateix. No és la primera vegada, de fet, que tots dos ho demanen. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès que el govern espanyol surt mal parat de l'informe europeu, però ha defensat que la taula de diàleg manté tota la seva vigència.

De vegades els tempos del Parlament no són els de l'actualitat informativa. Quan semblava que la polèmica pels canvis de la cúpula dels Mossos d'Esquadra ja estava enterrada, aquest dimecres la qüestió ha tornat a prendre força a la cambra amb la compareixença que hi ha fet el president de la Generalitat. Pere Aragonès ha defensat la "legitimitat" del seu Govern, i en especial de la conselleria d'Interior, per fer els canvis que consideri oportuns als comandaments de la policia catalana i ha qualificat d'"injust, immoral i reprovable" que l'oposició parli de "purga". Els seus arguments no han convençut cap d'aquests partits, que, com ja van fer en el seu dia, han mantingut que els canvis es deuen a la "depuració" del cos.

El president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, quatre anys després del referèndum unilateral, assegura que el seu partit "no enviarà l'1-O a la paperera de la història". "El mandat és vigent", ha asseverat Batet, defensant que només podrà ser substituït per una consulta pactada amb l'Estat. En tot cas, el president del grup parlamentari de Junts s'ha mostrat "escèptic" sobre la possibilitat que es pugui acabar pactant un referèndum amb el govern espanyol, ja que per una banda -ha dit- demana diàleg i per l'altra planeja la "detenció il·legal" de Carles Puigdemont. "Com ens hem de creure la voluntat de l'Estat de negociar quan els fets són els que són?", s'ha preguntat Albert Batet.

Aquest divendres Antoni Bassas conversarà amb el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. De dimarts a dijous s'ha celebrat el debat de política general al Parlament i algunes de les propostes de resolució presentades han tensionat els líders independentistes. La CUP va presentar la proposta de fer un referèndum unilateral durant aquesta legislatura i reclamava al govern que es posés una data. Però Junts i ERC han optat per abstenir-se en aquesta proposta. Junts va demanar al president Aragonès un canvi d'actitud perquè el govern "era de coalició i no de subordinació".

Si per alguna cosa serà recordat aquest debat de política general és perquè ha certificat el que ja s'intuïa des de feia setmanes: la divergència estratègica entre el Govern i el seu soci principal, la CUP. El Parlament ha sigut l'escenari propici per eixamplar-la i solemnitzar-la. Aquest dimecres els cupaires han redoblat la seva aposta per reactivar la via unilateral en forma de consulta ciutadana impulsada de nou per la Generalitat: "Posi una data al referèndum, president", ha reclamat el diputat Carles Riera. Però no només no han trobat receptivitat en Pere Aragonès, sinó que han trobat un cop de porta a la idea i una amonestació per les formes amb què l'han impulsat. No hi haurà un referèndum d'independència convocat unilateralment pel Govern en aquesta legislatura. Malgrat el xoc evident, el Govern encara aspira que els cupaires siguin els socis amb qui aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2022. No ho tindrà fàcil.

Junts per Catalunya ha tirat pel dret aquest dijous i ha presentat en solitari una proposició de llei al Parlament sobre la producció audiovisual perquè es tramiti de manera urgent. "Davant de l'última ofensiva del govern espanyol contra el català, prenem la iniciativa", ha dit el president del grup parlamentari, Albert Batet, en roda de premsa. "No permetrem que la defensa de la llengua catalana quedi en mans del govern de l'Estat", ha afegit, i ha apostat per tenir una legislació pròpia a Catalunya abans que ho reguli el govern espanyol. La coalició del PSOE i Unides Podem està preparant una norma sobre el camp audiovisual que, d'entrada, no recull les reclamacions de la Generalitat per protegir la llengua, malgrat que no hi ha una versió definitiva i la negociació està oberta. Tot i això, Junts ha dit que no es "fia" de les intencions dels socialistes. ERC ha mostrat el seu desacord amb el moviment perquè considera que ara no és el moment oportú. En definitiva, considera que primer s'ha de tancar la negociació oberta sobre l'espanyola i posteriorment regular en l'àmbit català allò que no quedi recollit a l'estatal. La discrepància no arriba, ni de bon tros, a la magnitud de ser una nova crisi entre socis, però evidencia de nou la dificultat per remar en la mateixa direcció.