Els mitjans de comunicació espanyols —molt més els madrilenys que els catalans— han donat un protagonisme inusitat a la possible configuració d’una nova acció d’unitat de l’esquerra més enllà del PSOE, un més dels processos unificadors que sempre acaben amb fragmentació, però aquesta vegada atribuint el lideratge polític a Gabriel Rufián. El fet paradoxal que un independentista català vinculat a ERC activés l’operació ha generat molt morbo a la capital, on, pel que sembla, han descobert un gran atractiu polític i comunicatiu en el diputat català, el qual s’ha deixat estimar en aquest nou paper; un nou paper que, per impostat, resulta molt poc creïble. Encara que en la dinàmica parlamentària i política actual predominin les performances i les gestualitats extremes, hi ha moltes més coses a considerar. Si es tracta d’ocurrències, ben segur que el portaveu d’ERC té un gran lloc a l’aparador. Per sort, encara calen altres virtuts, dimensions i calats.

Moguda a la dreta i desolació a l’esquerra dels socialistes, on els lideratges sorollosos de fa quatre dies s’estan perdent en un desdibuixament general. Amb casos canònics tant a la política catalana com a l’espanyola, encara que amb formes i estils diferents. Dos exemples de com les estrelles que semblava que trencaven barreres s’apaguen: Pablo Iglesias, convençut que amb la seva presència n’hi havia prou, no va voler entendre que la política té una part de feina pesada i poc vistosa darrere l’escenari, li van fer mandra els embolics orgànics i es va encallar a l’hora de passar de la retòrica a l’acció. Resultat: cada dia està una mica més fora de joc. En el cas català, Ada Colau, que va entrar amb empenta a l’alcaldia, es va anar desdibuixant com si no trobés lloc en el món de la política institucional i es perdés en el pas de les il·lusions verbals a la concreció pràctica. La deriva de Podem i Comuns i la consegüent fragmentació del seu espai, en camí directe a la insolvència, obliguen a interrogar-se sobre l'anomenada extrema esquerra. I no és només un problema de Catalunya o d’Espanya.

Revés de la militància d'ERC a Igualada a la proposta d'una coalició amb la CUP i els comuns de cara a les eleccions municipals de l'any que ve. L'assemblea que el partit va celebrar aquest dijous al vespre va rebutjar la proposta per un estret marge: 34 vots en contra, 31 a favor i 2 abstencions, segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA. Aquest dilluns els grups municipals d'ERC, la CUP i Comuns van fer públic un preacord per presentar-se conjuntament amb l'objectiu de desbancar l'actual alcalde de Junts per Igualada, Marc Castells. Després de la decisió de la militància d'ERC, però, aquest pacte queda ara en paper mullat.

La proposta del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, per configurar un front ampli d'esquerres i sobiranista a les eleccions espanyoles no té l'aval de la direcció d'ERC, que se n'ha desmarcat des d'un primer moment, i només pot presumir de tenir al costat el seu company de fatigues Joan Tardà. Però, en l'àmbit municipal, la seva aposta està ben vista per la cúpula republicana, i més si els partits es presenten sota el seu paraigua electoral. És el que passarà a Igualada. Els grups municipals d'ERC, la CUP i Comuns van fer públic aquest dilluns un preacord per presentar-se de forma conjunta a les eleccions municipals del 2027.

La Generalitat de Catalunya necessita uns pressupostos per funcionar bé. Ara com ara, la Generalitat encara es gestiona amb la pròrroga dels comptes del 2023, cosa que limita bastant el marge de maniobra de l'administració, a més de deixar-la sense uns 1.500 milions d'euros, que no s'utilitzen perquè no es poden incloure despeses o projectes nous pel fet de no tenir pressupostos. Es tracta d'una quantitat equivalent o similar a la dotació anual de departaments com el d'Empresa i Treball o el d'Universitats i Recerca. El fet és que els ciutadans mereixen que l'administració treballi amb uns comptes que s'adaptin a les necessitats del país avui, no amb xifres que responien a la realitat de fa tres anys. A més, tenir uns pressupostos permetria aprofitar al màxim els recursos obtinguts amb uns nivells de recaptació de rècord gràcies al creixement econòmic, tant pel que fa als tributs en els quals Catalunya participa, com ara l'IRPF, com amb els propis i cedits (successions o transmissions patrimonials) amb el sistema de finançament actual.

Gerardo Pisarello inicia el seu full de ruta com a alcaldable de Barcelona En Comú per al 2027. Després de guanyar les primàries a Bob Pop, l'ara diputat al Congrés ha anunciat que obrirà una ronda de contactes amb les forces d'esquerres a la ciutat, incloent-hi el PSC, per mirar de bastir un "front ampli" de cara al 2027. En roda de premsa aquest dilluns, ha admès que és complicat que aquesta entesa s'articuli en forma de candidatura electoral única, però, així i tot, s'ha mostrat partidari d'explorar totes les opcions. Ho vol fer, també, obrint converses amb els moviments de la ciutat. Una vegada els hagi escoltat, farà una proposta sobre una possible entesa de cara a les municipals per "guanyar una Barcelona per a les majories socials", en un moment en què el cicle electoral apunta a un ascens de la dreta.

El debat sobre la unitat a l'esquerra del PSOE ha ressorgit amb força en els últims dies. La crida a no dispersar el vot progressista feta dimecres per Gabriel Rufián de cara a les pròximes eleccions generals ha ressonat aquest dissabte en un altre acte a Madrid. Comuns, Més Madrid, Esquerra Unida i Moviment Sumar han escenificat que tornaran a concórrer plegats en els comicis previstos el 2027 amb una expectació amplificada per la proposta del republicà. Si bé el plantejament d'aquestes formacions va per un carril diferent del del portaveu d'ERC al Congrés i no hi ha expectatives reals de sumar-hi els independentistes, la nova coalició electoral —encara en un estadi molt inicial— ha reivindicat aquesta necessitat de ser com més actors millor en una única candidatura. "No tancarem la porta a ningú", han afirmat. En aquesta crida sí que hi ha la voluntat —ara per ara quimèrica després del traumàtic trencament a l'inici de la legislatura— d'atraure Podem. També altres partits amb qui ja s'han ajuntat anteriorment com Compromís, Més per Mallorca o la Chunta Aragonesista. D'aquests, només els valencianistes han assistit a la presentació en la qual la gran absent ha estat Yolanda Díaz.

El debat sobre els fronts amplis ha sacsejat l'esquerra des que Gabriel Rufián el va posar sobre la taula. La proposta va enganxar els comuns treballant en reunions discretes per reeditar la coalició a l'esquerra del PSOE amb Esquerra Unida, Més País i Sumar, després que la marca de Yolanda Díaz perdés força arran de les successives patacades electorals i la guerra que li ha declarat Podem. Amb la nova coalició, fonts de Comuns asseguren que la formació catalana tindrà "més protagonisme" en el nou projecte, que planteja més "horitzontalitat" entre els partits integrants ara que no hi ha un referent a escala espanyola, com ho va ser Podem fins al 2019 o Sumar en el seu llançament. L'objectiu encara és poder trobar una "fórmula guanyadora" per reeditar el govern de coalició i evitar-ne un de PP i Vox.

Barcelona en Comú ja té successor per a Ada Colau de cara al 2027. El diputat al Congrés Gerardo Pisarello s'ha imposat a l'humorista i escriptor Bob Pop en les primeres primàries del partit i serà el candidat a les pròximes eleccions municipals. Pisarello ha rebut el 68,6% dels suports, mentre que Bob Pop, que va revolucionar BComú en fer un pas endavant per sorpresa, ha convençut el 27% dels inscrits que han votat. Un total de 9.000 persones estaven cridades a participar en aquest procés, i n'han participat 1.525. Hi ha hagut un 4,4% de vot en blanc. L'ex primer tinent d'alcalde del govern de Colau ha fet tàndem amb la regidora Carol Recio, que serà la número 2 de la seva llista.

El front republicà que Gabriel Rufián idealitza per aturar l'extrema dreta té l'enorme resistència dels partits que l'haurien d'integrar. El primer opositor és, de fet, Esquerra. Des de la presentació d'aquest dimecres a Madrid hi ha a més una pregunta que ressona: si les catorze esquerres de les quals parla Rufián no haurien de competir entre elles, qui s'hauria de presentar a cada província? Ell no va donar una resposta clara, però sí que va deixar intuir que la marca s'hauria de decidir en funció de les expectatives electorals en cada territori en concret. Probablement, dins el cap del portaveu d'ERC al Congrés, el seu partit seria el referent d'aquest front d'esquerres a Catalunya. Però, esclar, com es determinaria qui té millors expectatives? En funció de les enquestes? Dels últims resultats? De la història de cada partit?

Ja hi ha acord entre el Govern i els comuns per als pressupostos del 2026. Després d'una negociació exprés de 10 dies, el president Salvador Illa i la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, han signat el pacte a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat aquest dijous, una vegada ha quedat desbloquejat el principal escull de la negociació: la prohibició de la compra especulativa d'habitatge, que finalment el PSC ha acceptat. Totes dues parts han acordat una reforma de la llei d'urbanisme amb l'objectiu que, si suma prou majories, el veto a l'especulació als grans tenidors entri en vigor abans de l'estiu.

Nou pas endavant de cara a un acord per als pressupostos entre Comuns i el Govern. La formació de Jéssica Albiach ha pactat amb l'executiu ampliar les ajudes al lloguer d'habitatges. L'acord preveu incrementar fins als 36.279 euros el límit d’ingressos familiars per accedir a la prestació, que ara està en els 25.200 euros, i apuja fins als 855 euros al mes el límit del lloguer per rebre l'ajuda (fins als 1.135 euros en el cas de Barcelona). D'altra banda, els comuns han arrencat del Govern el compromís de crear xecs anuals per a productes menstruals i preservatius destinats a joves, de 25 euros cadascun.

Quan el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va obrir a prohibir la compra especulativa d'habitatge a Catalunya, ho va fer amb certa cautela: "Cal estudiar-ho bé i anar amb seguretat", va defensar quan la CUP l'hi va plantejar per primera vegada al Parlament. Finalment, van ser els comuns els que van arrencar del Govern el compromís d'asseure's en una taula de treball amb quatre experts per estudiar-ho.

El Govern s'ha posat entre cella i cella tenir pressupostos aquest 2026. Els del 2025 ni tan sols es van arribar a presentar: amb Salvador Illa tot just aterrat al consell executiu, el Govern va haver de superar el seu primer any de legislatura amb suplements de crèdit davant la negativa dels socis d'investidura, especialment d'ERC, d'obrir una negociació pressupostària mentre no veiés passos per materialitzar el nou finançament. Aquest any el Govern ja ha encetat converses amb els Comuns, que donen per complerts els acords que van signar l'any passat i ja han fixat les seves condicions pels comptes d'aquest any. Ara bé, encara no ha entrat a l'equació l'altre soci d'investidura, Esquerra, imprescindible perquè els pressupostos vegin la llum. L'executiu tenia al cap aprovar el projecte de llei la setmana que ve al consell executiu i tenir enllestit tots els tràmits parlamentaris abans que acabi el mes de març o a tot estirar, després de Setmana Santa. De fet, segons fonts consultades per l'ARA, l'executiu havia previngut els consellers perquè estiguessin preparats per a aquest escenari.

Mentre Gabriel Rufián emprèn un camí gairebé en solitari per teixir aliances amb forces d'esquerres arreu de l'Estat, Sumar ha tirat pel dret, anticipant-se al moviment del portaveu republicà, i ha anunciat una nova coalició amb Comuns, Més Madrid i Esquerra Unida per a les pròximes eleccions generals. La presentació de la nova "aliança comuna" serà el dissabte 21 de febrer al Cercle de Belles Arts de Madrid. "Un espai sòlid i de confiança al llarg del temps que permeti a les esquerres transformadores i plurinacionals de l'Estat trobar-se", reivindiquen les quatre formacions. De fet, la nova entesa serà una mena de revàlida després dels tres anys d'experiència de Sumar, la plataforma que va solemnitzar Yolanda Díaz l'abril del 2023 i que es va presentar a les eleccions del 23-J. En paral·lel, Rufián manté el seu full de ruta. El portaveu d'ERC al Congrés admet que, malgrat que pot tenir un "0% de suport polític", té un "percentatge molt més alt de suport popular" i defensa la seva aposta per superar els marges de Catalunya: "Representar algú d'Algesires no em fa menys català o menys independentista".

Comuns ha començat aquest dilluns a negociar els pressupostos amb el Govern amb la voluntat d'arribar a un acord com més aviat millor. "El calendari per aprovar els comptes és a la taula del Govern", ha subratllat abans de la reunió el portaveu del partit al Parlament i un dels negociadors, David Cid. La trobada arriba un cop l'executiu ha complert amb el requisit que Comuns li havia posat per iniciar les converses: començar a sancionar propietaris per incomplir la llei d'habitatge a Catalunya. Tot i la intenció de les dues parts d'anar per feina, perquè els comptes puguin ser aprovats és imprescindible el concurs d'ERC que, ara per ara, continua esperant algun compromís explícit per part del PSOE perquè Catalunya pugui recaptar el 100% de l'IRPF tal com està acordat.

Gerardo Pisarello (Tucumán, 1970) es presenta a les primàries de Barcelona En Comú per substituir Ada Colau com a alcaldable el 2027. Ara és diputat al Congrés i aspira a imposar-se al seu rival, Bob Pop. Va ser la mà dreta de l'exalcaldessa a l'Ajuntament entre el 2015 i el 2019.

Per convèncer ERC, el govern del PSC sap que ha d'empènyer a Madrid per fer possible que l'Agència Tributària de Catalunya pugui recaptar tots els impostos, començant per l'IRPF. Des d'aquest dijous, ja sap també quin serà el preu dels comuns: els de Jéssica Albiach demanen al Govern que incrementi fins als 1.200 milions d'euros el pressupost en habitatge (en els anteriors pressupostos en reclamaven 1.000) i que dobli les ajudes al lloguer, però també que ampliï la cobertura de les beques menjador, que reforci Rodalies i els busos interurbans i que redueixi un 50% les llistes d'espera dels especialistes de la sanitat pública. Però a aquestes prioritats, habituals en la majoria de negociacions els últims anys, se n'hi afegeix una de nova: Comuns exigeix al govern del PSC que en sis mesos es prohibeixi per llei la compra especulativa d'habitatges a Catalunya. Així ho ha aprovat l'executiva del partit en una reunió aquest dijous.

Era el requisit que Comuns havia posat sobre la taula per negociar pressupostos i aquest dimarts s'ha complert: el Govern ha començat a sancionar propietaris per incomplir la llei d'habitatge a Catalunya. Així ho ha anunciat en roda de premsa la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, després de mantenir una reunió amb l'executiu al Palau de la Generalitat per avaluar el grau de compliment dels pactes que van signar a la primavera. Segons Albiach, les multes pugen fins als 120.000 euros en total i han recaigut també sobre immobiliàries. En un comunicat, el Govern ha assegurat que hi ha 13 expedients sancionadors oberts: 7 els tramita l'Agència Catalana de Consum i 6 l'Agència d'Habitatge. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha confirmat que afecten tant persones físiques com jurídiques.

Rodalies va pel camí de convertir-se en la llosa més difícil d'arrossegar per al govern de Salvador Illa. Fa un any, una setmana caòtica al sistema ja va desembocar en un ple monogràfic al Parlament i amb l'oposició demanant la dimissió de la consellera de Territori i portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque. Les inversions que pregona el govern espanyol de moment no tenen resultats visibles; al contrari, el fatídic accident de Gelida va evidenciar encara més la fragilitat de la infraestructura. Rodalies va col·lapsar i va quedar sumida en la crisi més greu que ha patit el sistema. La situació va fer inevitable que l'oposició tornés a exigir la dimissió de Paneque i que, aquesta vegada, també s'hi sumés un dels socis, Esquerra. Rodalies serà probablement el principal maldecap del Govern durant tota la legislatura, però ¿pot acabar amb l'executiu de Salvador Illa?