Fa dies que el govern d'ERC suggereix que, si el poder judicial torpedina l'amnistia al Procés, sempre quedarà com a última opció la via de l'indult. Ho va plantejar el viceconseller Sergi Sabrià i avui ha estat el conseller Carles Campuzano qui ha donat per fet que aquest serà el salvavides si l'oblit judicial no arriba a tothom per sòlida que sigui la llei que aprovi el Congrés. "Sabem que si hi ha persones que no queden incloses en l'amnistia, els mecanismes dels indults existeixen. El govern espanyol està lògicament obert a resoldre per la via dels indults, si convé, aquesta situació", ha dit aquest dijous en una entrevista a Ràdio 4 i La 2.

La carta de la setmana passada de l'expresident Carles Puigdemont que contenia l'amenaça de "se sabrà tot" ha enervat la FAES, la fundació de l'expresident espanyol José María Aznar. Lluny de reaccionar com Alberto Núñez Feijóo –que en un primer moment va obrir-se a l'indult condicionat a l'expresident–, el think tank popular respon atacant: tant als independentistes com al PSOE.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no sol quedar-se quiet davant les dificultats. El seu objectiu és ara aconseguir que Junts doni suport a la llei d'amnistia tal com està, o amb canvis mínims, i sap que a canvi ha d'oferir alguna cosa. Un cop descartada l'opció de modificar el delicte de terrorisme al Codi Penal, la via que va posar sobre la taula el negociador de Sumar Jaume Asens, Sánchez ha obert la porta en una entrevista a La Sexta a fer canvis en la llei d'enjudiciament criminal (art. 324) per limitar temporalment les instruccions dels jutges. "Hi ha instruccions que s'allarguen massa i que els mateixos fiscals critiquen", ha dit Sánchez, que ha afegit que està disposat a incloure en aquesta llei "elements de millora que solucionin els dubtes que tenen alguns", en referència a les reticències de Junts al text actual.

En només 10 setmanes, 76 dies concretament, el PP ha passat de la depressió més absoluta, quan Pedro Sánchez va ser investit president del govern, a una situació que s'assembla molt a l'eufòria després de la jornada de dimarts al Congrés i el vot contrari de Junts a la llei d'amnistia. El motiu és que ni en el millor dels seus somnis haguessin pogut preveure un guió tan catastròfic per al PSOE en l'inici de la legislatura. I ara han de fer veritables esforços per dissimular els somriures als despatxos del carrer Génova. "Junts li ha trencat el relat a Sánchez, es demostra que així no es pot governar", explica un membre de la direcció popular. "Nosaltres ja vam dir que era una bogeria intentar governar amb Junts i ERC a la vegada, quan són dos partits que competeixen a Catalunya, amb Bildu i el PNB, que ho fan a Euskadi, i amb Sumar i Podem en plena guerra civil", afirma visiblement satisfet aquest dirigent.

La política catalana i espanyola serà, de nou, un dels centres de la crítica de les Falles del 2024 que se celebraran al març al País Valencià. Així ho demostra el ninot de l'artista Toni Fornes, que, amb motiu de la negociació de la llei d'amnistia, reprodueix una hipotètica trobada sexual entre l'expresident català Carles Puigdemont i el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez. L'escena ha estat creada per la comissió Pere Cabanes-Conde Lumiares del barri de Torrefiel de València, i en aquests dies es pot contemplar a l'Exposició del Ninot que s'exhibeix a la Ciutat de les Arts i les Ciències de la capital valenciana. En aquesta mostra s'escull el ninot que serà indultat i se salvarà de les flames.

Quan la mesa del Congrés va fixar el ple de la llei d'amnistia el 30 de gener, semblava que havia de ser el dia en què es posaria punt final a la disputa oberta entre el PSOE i l'independentisme sobre el redactat de la norma. Finalment, però, el desenllaç del debat de dimarts va ser ben diferent: els dubtes dels juntaires l'han fet encallar i la discussió entre els de Carles Puigdemont i els socialistes no té un desenllaç fàcil. Aquest dimecres, l'endemà del xoc, ni el PSOE ni Junts s'han mogut de les seves posicions. Ara bé, el rebuig a la norma els dona un marge d'almenys quinze dies per acordar modificacions a la comissió de Justícia i, malgrat tenir postures aparentment irreconciliables, les dues parts s'han obert a seguir parlant. No han trencat ponts.

L'últim pacte entre Junts i el PSOE per delegar a la Generalitat les competències d'immigració –encara per concretar– torna a mencionar un article de la Constitució oblidat des de feia anys: el 150.2. Un article que permet a l'Estat "transferir o delegar" competències a les comunitats autònomes que siguin matèria de "titularitat estatal" a través d'una llei orgànica. Aquest mecanisme, defensat per Jordi Pujol en la seva última legislatura com a president, només s'ha posat en pràctica a Catalunya un cop: pel traspàs de les competències de trànsit als Mossos. Després d'allò, la via va quedar aparcada. Es va optar per la reforma de l'Estatut i després pel Procés, quan es va utilitzar sense èxit per intentar que l'Estat traspassés a la Generalitat la facultat de fer un referèndum el 2014. Ara, una dècada més tard, torna a aparèixer: ¿pot ser un camí per augmentar el poder de la Generalitat?

Després de mantenir les acusacions de terrorisme a Tsunami Democràtic, les crítiques del govern espanyol al jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón han desencadenat un incendi polític a l'Estat. L'aprofitament d'una escletxa per continuar perseguint judicialment independentistes com Carles Puigdemont i Marta Rovira, que es beneficiarien de l'amnistia, ha fet que la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, l'hagi acusat de guerra jurídica o lawfare. Això ha comportat la resposta de l'oposició i de la judicatura –el Consell General del Poder Judicial i l'Audiència Nacional–, que han expressat el "rebuig profund" per la "deslleialtat".

En la guerra psicològica no hi ha cap cop d'efecte semblant al d'exhibir el suport d'un oficial de l'exèrcit adversari que s'ha canviat de bàndol. El PP ja fa temps que ha obert la porta a tots els socialistes díscols amb Pedro Sánchez, bàsicament membres de la vella guàrdia com Nicolás Redondo Terreros o Javier Corcuera, però també grans referents com Felipe González i Alfonso Guerra. Aquest dimecres ha fet un pas més presentant el suport d'una ex alt càrrec del PSC a la Generalitat tripartida, el de l'ex directora general de la CCMA Rosa Cullell. Es tracta de demostrar que en el principal bastió del sanchisme, és a dir, en el PSC, també hi ha fissures.

A diferència del que va passar l'any 2021, quan la mesa del Congrés dels Diputats no va tramitar la proposició de llei d'amnistia dels independentistes, aquest cop sí que ha avalat que es pugui debatre –i posteriorment, aprovar– a la cambra espanyola. Ara bé, això no vol dir que els lletrats del Congrés no hi tinguin objeccions: si bé no la veuen manifestament inconstitucional i avalen que es tramiti, els juristes que assisteixen la comissió de Justícia –on es debat ara la norma– sí que creuen que hi ha dubtes que encaixi plenament en l'actual carta magna. Com qualsevol informe dels lletrats, en tot cas, no és vinculant, sinó que serà potestat dels diputats decidir si atenen o no el seu criteri, diferent del dels juristes que han assessorat la majoria plurinacional.

La “delegació integral” de les competències d'immigració a la Generalitat va ser un dels desllorigadors de l'entesa entre Junts i el PSOE per als decrets del govern espanyol. Després del silenci absolut que van protagonitzar els juntaires durant la tarda de l'intens ple a Madrid, que va acabar en un comunicat, aquest dijous diversos dirigents del partit s'han pronunciat sobre què implica, segons ells, l'acord amb el PSOE. D'entrada, Junts vol que Catalunya pugui decidir sobre els fluxos migratoris i permisos laborals, però també sobre si s'ha "d'expulsar immigrants en situació irregular reincidents", ha afirmat el secretari general de Junts, Jordi Turull, a Catalunya Ràdio. "Hem de mirar en quines condicions se'ls pot fer fora”, ha afegit, recordant la demanda de diversos alcaldes del Maresme davant la multireincidència.

Junts per Catalunya ha salvat finalment dos dels decrets del govern espanyol –hauria salvat també el tercer sobre les condicions de l'atur, però l'ha tombat Podem– a canvi de la "delegació integral de les competències d'immigració a la Generalitat". Ara bé, d'acord amb el marc legal actual, ¿Catalunya pot tenir totes les facultats en aquesta matèria? La Constitució, l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010 en matèria estatutària acoten el terreny en aquest camp.

Avui serà un dia de nervis polítics i pot acabar amb una gran derrota del govern de Sánchez i un cost per a la nostra butxaca esmenable d’aquí uns mesos, quan part del mal ja estigui fet.

El PSOE i Junts han mantingut un pols fins al final sobre els decrets que s'havien de convalidar aquest dimecres al Congrés dels Diputats, un dels quals incorporava una reforma de la llei d'enjudiciament civil que establia que quan hi hagi una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'acordarà la "suspensió" del procediment fins que Luxemburg respongui a la pregunta. Finalment, però, aquest precepte ha caigut per un pacte in extremis entre els dos partits: segons la formació de Carles Puigdemont, "amenaçava la viabilitat de la futura llei d'amnistia". El PSOE, malgrat haver cedit davant dels juntaires, fins ara havia negat que afectés l'aplicació de la norma i argumentava que l'obligació de suspendre el procés judicial ja existeix actualment de facto. Qui tenia raó?

Sense albirar un horitzó gaire optimista, el govern espanyol afronta aquest dimecres un ple del Congrés clau sobre tres decrets llei que estan en l'aire per la negativa de Junts i els dubtes de Podem. Es tracta de normes molt àmplies que recullen mesures molt diverses, agrupades en aquest procediment d'urgència per accelerar-ne l'entrada en vigor. Aquestes són algunes de les novetats més destacades dels tres decrets que es voten aquest dimecres a Madrid.

Davant l'amenaça de Junts i de Podem de tombar els decrets del govern espanyol en la votació del Congrés de dimecres, l'executiu de coalició explora la possibilitat de salvar-los amb el PP. Tant el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, per part del PSOE, com la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, han trucat als populars per abordar la qüestió. Ara bé, el PP es manté en el no i fonts del partit denuncien que l'executiu de Pedro Sánchez els contacta "per demanar, no per oferir".

A Pedro Sánchez no se li albira una legislatura fàcil i la primera prova serà aquest dimecres. La seva dependència de Junts podria portar el govern espanyol a patir la seva primera derrota parlamentària si no recondueix el xoc que manté amb el partit de Carles Puigdemont per aprovar els tres decrets del govern espanyol que ha de convalidar en el ple del Congrés. A hores d'ara, els juntaires mantenen el seu no a les tres normes: el decret de mesures anticrisi, el de la reforma del subsidi d'atur i el de justícia. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha reclamat aquest dilluns al PSOE que retiri tot el paquet de mesures i les torni a presentar negociades i acordades amb els juntaires. Els socialistes, però, descarten retirar-les i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, ha emplaçat el partit de Carles Puigdemont a continuar negociant. A hores d'ara, el govern espanyol té garantits els vots d'ERC, el PNB i EH Bildu, mentre que Podem ha avisat que estudia votar en contra del decret sobre el subsidi d'atur i de les mesures anticrisi si no hi ha canvis. Sense Junts, però, cap d'aquests decrets pot tirar endavant.

La setmana que ve Pedro Sánchez té la seva primera prova de foc de la legislatura al Congrés dels Diputats. A banda de les esmenes a la totalitat a la proposició de llei de l'amnistia, el govern espanyol també hi ha de convalidar els seus primers tres decrets d'aquest mandat, que entre altres coses inclouen les mesures anticrisi, i també una altra norma òmnibus sobre la transformació digital de la justícia. Tal com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, dijous es van reunir a Barcelona el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el número tres del PSOE, Santos Cerdán, per negociar aquestes normes. Fonts de Junts asseguren que van traslladar als socialistes que no donaran suport al govern espanyol si no hi ha canvis.

El canvi d’any suposa una invitació als balanços i els exercicis de prospecció per mirar d’establir el que ens espera i com podem afrontar-ho. El més important del 2023 en l’àmbit polític ha estat la constitució d’un govern espanyol de caràcter progressista amb el suport dels partits independentistes. Un equilibri difícil, però no impossible de mantenir. Quant a les perspectives, aquestes darreres setmanes han servit per constatar per on van les preocupacions i quines són les decisions ja preses.