Què passa amb la llei d'amnistia un cop l'ha rebutjat el Congrés?

MadridJunts ha consumat l'amenaça i ha votat en contra de la llei d'amnistia pels dubtes sobre l'actual redactat. El partit creu que encara "no inclou tothom" i considera que cal introduir més modificacions per aconseguir blindar les acusacions de terrorisme i traïció vista la deriva d'alguns jutges per "boicotejar-la". D'aquesta manera, contra tot pronòstic, la norma no s'ha aprovat al ple del Congrés d'aquest dimarts a la tarda. Un cop rebutjada pel ple de la cambra baixa, què passa amb la norma?

Tot i el rebuig del Congrés, que l'ha tombat amb 179 vots en contra i 171 a favor, la llei d'amnistia no acaba aquí el seu recorregut. Tindrà una nova oportunitat de superar l'examen del ple de la cambra baixa. Abans, però, haurà de tornar a la pantalla anterior i passar de nou per la comissió de justícia, que en va aprovar el dictamen fa tot just una setmana. Així ho estableix el reglament del Congrés (article 131.2) per a les lleis orgàniques, que com que regulen afers més delicats que les ordinàries tenen un procediment més rígid i garantista.

Fonts de la presidència del Congrés detallen que la comissió de justícia tindrà quinze dies per tornar-la a debatre i votar. Així ho han decidit els lletrats de la mesa de la cambra baixa pel fet que l'amnistia es tramita d'urgència. Segons estableix el reglament, la comissió corresponent tindria un mes per emetre un nou dictamen —que pot introduir canvis o mantenir-se igual— i enviar-lo al ple perquè afronti un segon intent. Ara bé, el reglament no especifica com actuar quan la llei orgànica va pel procediment d'urgència –com és el cas de l'amnistia–, que retalla terminis, i per això fonts de la cambra baixa expliquen que ho han hagut d'estudiar i decidir els lletrats del Congrés. Ara la mesa de la comissió haurà de fixar una data per a la sessió abans que passin els quinze dies i, així, buscar resoldre el bloqueig.

Que la llei d'amnistia torni a la comissió de justícia implica la possibilitat de tornar a pactar esmenes transaccionals entre diversos grups per modificar el text. No es podran registrar noves esmenes, però els grups podran pactar retocs a les que continuen vives. És a dir, s'obrirà un nou període de negociació sense les limitacions que hi havia aquest dimarts: des que es va aprovar el dictamen, per introduir-hi esmenes transaccionals calia que cap grup s'hi oposés i el PP i Vox previsiblement ho haurien fet.

Ara bé, el PSOE ha rebutjat les esmenes que Junts i ERC havien mantingut vives per votar en el ple i manté el rebuig a fer modificacions a la comissió de justícia. Diverses de les esmenes que s'han tombat i es tornaran a debatre en comissió plantegen eliminar l'esment al delicte de terrorisme i, a més, alguna va més enllà i proposa eliminar també de les exclusions el delicte de traïció.

Una votació per fases

La votació d'aquest dimarts a la tarda ha tingut tres fases: primer s'han votat les esmenes, després el dictamen i finalment el text en conjunt. És la votació final la que requeria majoria absoluta i en la qual Junts ha votat no. En la votació del dictamen, els juntaires han votat a favor per evitar que decaigués. Aquesta votació només requeria majoria simple, i si no s'hagués superat, la llei d'amnistia hauria decaigut definitivament i hauria hagut de tornar a començar de zero el recorregut parlamentari. Per això Junts ha salvat aquesta votació prèvia, però ha tombat la final per obrir la porta a continuar negociant-hi canvis en comissió.

El que no especifica el reglament del Congrés és què passa si el ple la tornés a rebutjar un altre cop: no descarta que es pugui fer un tercer intent ni tampoc fixa que impliqui un rebuig definitiu. L'escenari que s'obriria seria, per tant, incert. En canvi, si el text s'hagués aprovat aquest dimarts a la tarda, hauria passat al Senat.

Si aconsegueix arribar-hi, s'estarà dos mesos a la cambra alta a conseqüència de la reforma del reglament de la cambra impulsat pel PP, que busca endarrerir l'aplicació de la nova llei. Posteriorment, un cop els populars —que hi tenen majoria absoluta— la vetin en un ple del Senat, tornarà al Congrés per ser aprovada definitivament. Això estava previst a mitjans d'abril, però amb el moviment de Junts s'endarrerirà.