Política 23/03/2021

El PSOE s'alinea amb PP i Vox a la mesa del Congrés i tomba la llei d'amnistia

JxCat assegura que la "via del diàleg està morta" i insta ERC a "obrir els ulls"

5 min
Representants de partits independentistes, Òmnium Cultural i la plataforma Amnistia i Llibertat, a les portes del Congrés
Disponible en:

MadridCop a la llei d'amnistia al Congrés de Diputats, després que el PSOE s'hagi alineat amb el PP i Vox per tombar-la a la mesa. Unides Podem s'ha quedat sol votant a favor d'admetre a tràmit la proposició que van presentar la setmana passada les formacions independentistes catalanes i ha donat arguments a la tesi de JxCat que el diàleg amb l'Estat és un camí inescrutable. "La via del diàleg és una via morta", ha conclòs la portaveu del partit a la cambra baixa, Míriam Nogueras, que no ha volgut comentar si el nou cop de porta del PSOE pot tenir implicacions en les negociacions per formar govern a Catalunya.

"Estaria bé que alguns comencessin a obrir els ulls", ha subratllat Nogueras, en al·lusió als socis d'investidura i de pressupostos de Pedro Sánchez. Per tant, en referència a ERC, que ha firmat un preacord amb la CUP i espera que Junts s'hi sumi per fer possible la investidura de Pere Aragonès. "Portem molt temps dient que la via del diàleg està morta. De manera reiterada el PSOE incompleix els acords", ha remarcat la portaveu de JxCat, que també recelat del paper d'Unides Podem, tot i que s'ha mostrat favorable a tramitar la llei d'amnistia. "En el global del conflicte, en Podem hi ha molt fum però no hi ha acció. No es pot seguir fent veure que aquest és un govern diferent. En absolut és diferent i els socis d'aquest govern, d'investidura i pressupostos, haurien de deixar de fer creure a la gent que la via del diàleg és possible", ha reiterat. 

ERC, JxCat, el PDECat i la CUP van comparèixer junts la setmana passada per registrar la proposició i aquesta vegada ho han fet per separat. Van presentar la llei com a "punt de partida" per a la resolució del conflicte i la lectura que en fan és força coincident -que el PSOE desaprova la via política-, però no amb la mateixa contundència que ho ha fet Nogueras. "La solució passa per vies polítiques i aquesta és una via política que esperava contrapropostes. Que converteixin la mesa en un mini Tribunal Constitucional crec que estableix un precedent molt perillós en democràcia", ha criticat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián. Els republicans han llançat diversos avisos als socialistes les últimes setmanes i Rufián ha asseverat que no vol que les rodes de premsa de cada dimarts serveixin per enviar missatges al PSOE, però ho ha fet. Amb tot, ERC aposta per la via del diàleg. Els anticapitalistes, que ja rebutjaven la taula del diàleg entre la Generalitat i la Moncloa, també ha posat l'accent en el fet que es prohibeixi el debat.

El PSOE ha tornat a situar-se al costat de les formacions polítiques amb qui manté una rivalitat més forta al Congrés, mentre que els partits que han contribuït a la governabilitat han criticat de nou la seva posició, tal com passa quan rebutja iniciatives per investigar la monarquia espanyola. El portaveu del PNB, Aitor Esteban, ha mostrat la seva "sorpresa" per la decisió de la mesa i s'ha fet ressò de les opinions de diversos catedràtics que veuen viable una llei d'amnistia. De la seva banda, la portaveu d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, ha lamentat que no és "estrany" que el PSOE adopti aquests postulats i ha recordat que hi ha nou persones empresonades per posar urnes.

Òmnium instarà el Congrés a aprovar l'amnistia

La reacció d'Òmnium a la no admissió de la llei d'amnistia al Congrés ha sigut anunciar que intentarà tornar a portar-la a la cambra baixa després d'una acció per recollir firmes "a totes les places" el 10 d'abril. El seu vicepresident, Marcel Mauri, ha acceptat que la "via política" no ha funcionat perquè el PSOE s'ha "alineat" amb l'extrema dreta, i ha afegit que ara és el moment de la "via ciutadana". Així, intentaran tornar a portar l'amnistia al Congrés mitjançant el dret a petició, que encara que qualsevol persona a títol individual pot acollir-s'hi per fer arribar una queixa als poders públics, des de l'entitat ho faran juntament amb el "màxim de firmes possibles" per demostrar que el "80% de la població catalana està a favor de l'amnistia", informa Cesc Maideu.

Amb el dret a petició, Òmnium demanarà a la cambra baixa espanyola que aprovi la llei. Ara bé, amb aquest mètode no aconseguirà que la norma tramitada pels partits polítics independentistes arribi de nou a la mesa i torni a tenir el dubte de si és constitucional donar-li pas, ja que simplement instarà el Congrés a regular l'amnistia, sense un encaix legal com proposava la llei que aquest dimarts la mesa del Congrés no ha admès a tràmit.

Informe contrari dels lletrats

La proposició de llei dels independentistes, que demanaran a la mesa que reconsideri la seva decisió, tenia poques opcions de prosperar d'entrada, però menys encara un cop es va conèixer aquest dilluns l'informe contrari dels lletrats. "Al suposar la concessió d'un indult general que afecta una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma entraria en contradicció palmària i evident amb el que disposa l'article 62, apartat i) de la Constitució, d'acord amb el qual no es poden autoritzar indults generals", sostenien els serveis jurídics.

La posició del PP i Vox es podia donar per fet, mentre que el PSOE no havia volgut aclarir si com a mínim deixaria que es debatés la llei al ple. Un cop coneguda l'opinió dels lletrats, però, les possibilitats que la llei tirés endavant eren altament remotes perquè els socialistes difícilment desafiarien el criteri jurídic respecte d'una iniciativa a la qual ja van anunciar que s'hi oposarien en una hipotètica votació. "No té cabuda a la Constitució", va afirmar la setmana passada la portaveu socialista a la cambra baixa, Adriana Lastra, que no va arribar a concretar quina seria la posició dels tres diputats del PSOE a la mesa.

L'independentisme era conscient que el tràmit de la mesa era un primer escull important. La llei dedica una bona part de l'exposició de motius a justificar la legalitat de la norma encara que explícitament la llei d'amnistia no estigui prevista a la Carta Magna. Precisament per això, perquè no està prohibida, els impulsors creuen que aquesta manera de fer tabula rasa a totes aquelles causes judicials vinculades al Procés des de l'1 de gener del 2013 hauria d'estar permesa.

"El silenci constitucional sobre l'amnistia, combinat amb la prohibició expressa dels indults generals, ha portat alguns sectors de la doctrina penal a argumentar que la Constitució exclou l'amnistia del nostre sistema jurídic, amb l'argument que si el text constitucional prohibeix expressament l'indult general s'ha d'entendre que com més aprofundiment, més prohibició. Aquesta interpretació de signe prohibicionista ha estat contravinguda per nombrosos pronunciaments de doctrina penal i constitucional, que han defensat l'admissibilitat de l'amnistia en el marc de la Constitució del 1978", sosté la llei d'ERC, JxCat, el PDECat i la CUP. 

En aquest sentit, posen d'exemple una sentència del Tribunal Constitucional relativa a la llei d'amnistia del 1976 –prèvia a la Constitució del 78– que avalaria l'orientació doctrinal permissiva. "No qüestiona en termes constitucionals l'actuació del legislador en l'aprovació de l'amnistia, afirmant que la possibilitat de concebre-la com una via retroactiva de derogació de normes i efectes vinculats", afegeixen els partits independentistes a l'exposició de motius de la proposició de llei. A més, destaquen que una amnistia no és el mateix que un indult general i que hi ha precedents d'haver-se aprovat amnisties sense empara constitucional expressa, com la del 1976 i la del 1936 a Espanya.

stats