Política 16/03/2021

L'independentisme porta la llei d'amnistia al Congrés com a "punt de partida" per a la resolució del conflicte

La proposta en deixa fora els policies de l'1-O acusats de provocar lesions

4 min
Representants de partits independentistes, Òmnium Cultural i la plataforma Amnistia i Llibertat, a les portes del Congrés

MadridL'independentisme porta la llei d'amnistia al Congrés amb l'objectiu de deixar en paper mullat totes les actuacions judicials i administratives derivades del Procés. "Aquest projecte de llei té com a àmbit objectiu tots els actes d'intencionalitat política, sigui quin sigui el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes administrativament punibles, realitzats des de l'1 de gener del 2013 fins a l'entrada en vigor d'aquesta llei, qualsevol que sigui la seva denominació i contingut. S'entendrà com a intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya", proclama l'article 1 de la norma que han registrat ERC, JxCat, el PDECat i la CUP. "L'amnistia és el punt de partida per a una solució democràtica", han coincidit els portaveus dels partits en roda de premsa, malgrat els dubtes sobre la seva constitucionalitat.

Llegeix aquí la proposició de llei dels partits independentistes

Així, la llei d'amnistia que proposen els independentistes suposaria anul·lar qualsevol procediment vinculat a la "preparació, organització, convocatòria, finançament, favor, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya del 9-N com del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017, així com dels actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar l'esmentat referèndum o criticar les actuacions de les autoritats governamentals o jurisdiccionals, haguessin sigut objecte de persecució penal o administrativa a partir de la data de celebració del referèndum". La llei busca emparar no només els polítics que han resultat condemnats o investigats –també els que són a l'exili–, sinó també aquelles persones que s'han vist immerses en processos judicials arran de les protestes al carrer. També les que han entrat en processos en què la Generalitat ha participat com a acusació.

La inclusió del concepte "intencionalitat política" és clau, sostenen fonts coneixedores del redactat, perquè fa que els policies investigats per les càrregues de l'1-O en quedin fora. Les formacions independentistes van mantenir un debat sobre si havien d'incloure o no aquests agents en la llei d'amnistia. Més enllà del que estipula el primer article de la proposició, el 3 especifica els delictes compresos: rebel·lió, sedició i els que estan integrats en el Títol XXII del Codi Penal, vinculats a l'ordre públic. Això inclou el d'atemptats a l'autoritat, resistència, desobediència a funcionaris policials i desordres públics. També s'inclouen els de prevaricació, falsedat, malversació de fons públics, desobediència o revelació de secrets, així com actes d'expressió i opinió a la premsa, xarxes socials o creacions artístiques que s'hagin considerat d'incitació a l'odi i que estiguin vinculats al conflicte polític de Catalunya amb l'Estat.

En canvi, en queden fora els delictes de lesions. Fonts consultades afirmen que, tot i no constar en aquest apartat, els manifestants que estiguessin acusats d'aquest delicte sí que quedarien inclosos en la llei d'amnistia perquè a l'article 1 queda dit que hi entren "tots els actes d'intencionalitat política" vinculats al referèndum, el Procés o les resolucions judicials que se n'hagin derivat. Per exemple, asseguren que està inclòs un cas com el de l'activista Marcel Vivet, encausat presumptament per haver agredit un policia amb el pal d'una bandera en la manifestació en format Holi contra la mobilització del sindicat Jusapol, que commemorava el primer aniversari de l'actuació policial de l'1-O.

Rebuig del PSOE i dubtes a Podem

El recorregut de la llei d'amnistia és, d'entrada, limitat. El PSOE ja va anunciar aquest dilluns que s'oposarà a la proposta i la portaveu al Congrés, Adriana Lastra, ha advertit que l'amnistia "no té cabuda a la Constitució". Aquest pronunciament pot anticipar que els diputats socialistes a la mesa apostin per inadmetre directament la iniciativa i que no arribi a tramitar-se, però fonts del PSOE de moment es mostren prudents i asseveren que encara han de llegir el document. En l'exposició de motius del projecte de llei, les formacions independentistes subratllen que no hi ha cap article específic a la Carta Magna i que, per tant, l'amnistia no està explícitament prohibida. Sí que ho estan els "indults generals", però apunten que l'amnistia és una fórmula diferent.

El que és segur és que l'amnistia tornarà a dividir els socis de coalició. Unides Podem ja ha avançat que no votarà en contra i es debat entre fer-ho a favor o abstenir-se. El president d'Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, ha afirmat en una entrevista a TV3 que debatran el projecte, però ha avisat que és "una via destinada al fracàs". "O hi votarem a favor o ens abstindrem en funció del redactat, però no hi votarem en contra", ha avançat. Per la seva banda, el diputat de Compromís Joan Baldoví ha afirmat que hi votarà a favor i també ho faran el grup del PNB i d'EH Bildu a la cambra baixa.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que s'ha desplaçat fins a Madrid per presentar la proposta, ha assegurat que la posició del PSOE marcarà quina és la seva "voluntat de passar pàgina o no". "Fins ara la proposta d'Espanya ha estat la revenja amb els líders independentistes, amb unes clavegueres en ple funcionament per aplicar la justícia penal de l’enemic", s'ha queixat la portaveu de JxCat, Míriam Nogueras, que no ha diferenciat entre governs del PP i del PSOE.

Els portaveus de les formacions independentistes han assenyalat que la solució "òptima" és l'amnistia, i la diputada cupaire Mireia Vehí ha constatat que per ara no hi ha una "proposta alternativa". Amb tot, han donat la benvinguda parcial a altres fórmules com la reforma de la sedició i l'indult, encara que no sigui la via que posa un remei "global". "Encantats d'analitzar-les i donar-hi suport si cal", ha opinat el diputat del PDECat Ferran Bel, mentre que la diputada d'ERC Montse Bassa ha afirmat que l'indult és un "pedaç".

El Govern pressiona pel diàleg

Des del Palau de la Generalitat, la portaveu del Govern ha instat a la Moncloa a ser "responsable" i a aprofitar l'"oportunitat magnífica" que brinda la presentació de l'amnistia. L'ha animat, així ser "responsable" i abordar el conflicte polític a través de la negociació. Per a Budó, la taula de diàleg s'ha reunir al més aviat possible, malgrat que s'ha mostrat escèptica sobre la receptivitat del govern espanyol i més ara sense el vicepresident, Pablo Iglesias.

En aquest sentit, ha mostrat "preocupació" pels darrers moviments al govern espanyol i les eleccions de Madrid, ja que considera que es deuen més a "càlculs partidistes" que a l'"interès general". "Esperem una proposta encara per part de la Moncloa per resoldre el conflicte polític", ha insistit la portaveu del Govern.

stats