Durant el febrer del 2024, ara fa un any, milers d'agricultors i ramaders de tot Catalunya van sortir en massa a les carreteres per protestar i reclamar millores immediates per al sector. Van deixar per uns dies la feina dels conreus i el bestiar per desplegar centenars de tractors, barricades i campaments que van bloquejar diferents punts de connexió del país, com l'autopista AP-7 a l'altura de Pontós, prop de Figueres, on van tallar el trànsit durant més de 24 hores, organitzant barbacoes, arrossos i concerts. Fins i tot van arribar a la capital catalana, en una jornada històrica que es va acabar davant del Palau de la Generalitat. D'aquestes mobilitzacions, convocades en un primer moment de manera gairebé espontània, reunint treballadors del camp a través de grups de WhatsApp, en va sorgir el moviment Revolta Pagesa, que es va encarregar de la gestió de les assemblees durant els talls i les reunions amb la Generalitat. Al setembre Revolta Pagesa es va constituir com a Gremi de la Pagesia Catalana, consolidant-se així com un nou interlocutor del sector, que se suma a Unió de Pagesos, fins avui el sindicat majoritari, que també va ser present a les manifestacions.

El discurs s'ha estès pertot: el camp català es mor. No hi ha relleu. Les últimes generacions de pagesos aniran desapareixent. Una forta crisi de preus, sumada a la dura sequera que afecta Catalunya des de fa tres anys, ha acabat de posar contra les cordes agricultors i ramaders. I el futur no és gaire més brillant: el canvi climàtic acabarà d'assolar un sector que, tot i ser romantitzat per la gran majoria de la població com a protector del territori, està condemnat a fer-se més petit.

Menys burocràcia i més flexibilitat a les administracions estatals per afrontar situacions climàtiques extremes, com la sequera que pateix actualment Catalunya. Aquesta és la primera resposta de la Unió Europea a les protestes de pagesos que han inundat durant mesos diferents països del Vell Continent. Ho va proposar la Comissió Europea el 15 de març i, aquest dimarts, els estats membres li han donat via d'una manera sorprenentment ràpida pel que fa als ritmes de Brussel·les. De fet, s'acosten les eleccions europees i es preveu que la lluita contra el canvi climàtic i les reivindicacions dels agricultors siguin uns dels temes principals de la campanya.

La pagesia europea està en peu de guerra, i l'extrema dreta en treu rèdit polític per posar bastons a les rodes de la lluita contra l'emergència climàtica. Les consignes contra el pacte verd (green deal) de la Unió Europea es repeteixen a les manifestacions camperoles de França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Espanya. Arreu d'Europa, sembla que les reivindicacions dels agricultors xoquen amb el procés de descarbonització i transició ecològica impulsat per l'Acord de París. Però són realment contradictoris els reclams de la pagesia i la lluita contra el canvi climàtic?

El Parlament ha aprovat instar el Govern a presentar el 2024 l'estudi relacionat amb la creació d'un fons agrari que actuï com a renda bàsica agrària per a petites explotacions. Es tracta d'una de les propostes de resolució d'ERC aprovades aquest dijous al ple de la cambra catalana, en el marc del monogràfic sobre pagesia.

Fa un mes que la pagesia va dir prou i va decidir sortir al carrer per exigir solucions a una crisi que fa temps que dura, però que s'ha agreujat amb les restriccions per la sequera. El Govern va moure fitxa per canalitzar les reclamacions amb diverses reunions amb representants del sector fins que aquest dimarts, el malestar de la pagesia ha arribat al Parlament amb un ple monogràfic -a petició de Junts- sobre el sector agrari. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha compromès, un cop més, a donar sortida a les seves reivindicacions i, en aquest sentit, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, s'ha obert a parlar de mesures com una "renda bàsica agrària".

Amb la seva inigualable capacitat per dir (i de vegades fer) inconveniències, Josep Borrell va afirmar fa un temps que Europa era un jardí mentre que la resta del món s'assemblava més aviat a la jungla. En aquest article assumirem el seu punt de partida tot i que portant, imprudentment, la metàfora cap a altres dreceres menys explorades i una mica més incòmodes i tot. Doncs sí, Borrell tenia raó: el 13 d'abril del 1861 es va crear a França, per decret imperial, la primera reserva natural del món. Es tractava d'una extensió de poc més de 1.097 hectàrees de roures i pins situada relativament a prop de París, als boscos de Fontainebleau. La iniciativa havia triomfat gràcies a la pressió d'un grup de pintors amateurs, en general d'origen burgès i aristocràtic, preocupats perquè la font d'inspiració de les seves aquarel·les, el paisatge, anava desapareixent a mesura que avançava la jungla de la industrialització de l'àrea de París (per això al començament se li va dir réserve artistique, que és una expressió prou curiosa). Val a dir que Fontainebleau no és precisament un lloc neutre en relació amb la història de l'Ancien Régime...

Llarga reunió del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, a la seu de la conselleria a Barcelona amb representants dels diferents moviments dels agricultors i ramaders: Unió de Pagesos, JARC, FCAC i la plataforma Revolta Pagesa. Una reunió que s'ha tancat amb alguns acords, bàsicament que el nom del departament d’Acció Climàtica torni a incorporar en el seu nom les paraules agricultura, ramaderia i pesca, com era tradicional, i una remodelació de l’àrea d’abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 

Els pagesos han mantingut aquest dimecres la seva protesta tallant carreteres arreu de Catalunya amb tractors i barricades per reclamar millores en el sector. Els centenars d’agricultors i ramaders de les comarques gironines que des de dimarts a la matinada bloquegen el pas de vehicles a l’AP-7 i la N-II en el seu pas per Pontós (Alt Empordà), lluny d'abaixar la guàrdia, volen mantenir la concentració activa de manera “indefinida”. Estan molestos per la manca de propostes “concretes” del departament d’Acció Climàtica a les demandes que la plataforma Revolta Pagesa ha plantejat a la conselleria. 

Si ara fa uns dies les protestes dels pagesos del País Valencià tenien lloc al port de Castelló, aquest dijous s'han traslladat al de València per denunciar les bonificacions i descomptes a les importacions de fruites i verdures per part de les autoritats portuàries.

La pagesia ha dit prou. Des de fa setmanes es manifesta per reivindicar canvis al sector. Aquest mateix dimecres van omplir els carrers de Madrid i plantegen mobilitzacions també a la frontera francesa. La gota que ha fet vessar el got per al sector són les restriccions per la sequera i el ple monogràfic que acaba aquest dijous al Parlament se centra precisament en la sequera i el canvi climàtic. Molts pagesos expressen el seu distanciament respecte a les administracions, però hi ha agricultors o ramaders diputats? Sí, en concret dos, un dels quals amb llarga trajectòria en el sector i a la cambra, compatibilitzant la terra amb l'escó i una alcaldia. El socialista Joaquim Paladella és el diputat pagès més veterà: ja va ser representant durant les legislatures del tripartit i ho torna a ser ara, sempre alhora que alcalde de Batea (Terra Alta), que ho és des del 1991. L'altre diputat és Salvador Vergés (Junts), "pagès ara en excedència", que va entrar en política parlamentària el 2021. Com són les seves vides? Com han viscut les reivindicacions del sector?

Una de les principals reivindicacions de les protestes de la pagesia que aquestes últimes setmanes han omplert els carrers de Catalunya i d'arreu d'Europa són els baixos preus que es paguen al sector primari. I en responsabilitzen en gran part els acords de lliure comerç de la Unió Europea amb països tercers, com els que hi ha amb Centreamèrica, el Canadà (conegut com a CETA), el Vietnam o, entre d'altres, amb Xile, que consideren que en general fan abaixar la cotització dels seus productes. A més, pel mateix motiu, volen evitar que prosperi el tractat de Mercosur i demanen més protecció, sobretot a Espanya, davant de les importacions que arriben de països com el Marroc.

Ara farà vint anys que amb altres companyes ens dediquem a donar a conèixer el concepte de sobirania alimentària. I pel que sembla, ara que està molt present en els debats i declaracions lligats a les mobilitzacions de la pagesia, no ho hem fet bé del tot. Sobretot, quan el concepte se l'apropien la dreta i l'extrema dreta –com també ha passat a Itàlia i a França– i el tradueixen en una proposta més semblant a "nacionalisme alimentari" on el que es defensa (suposadament) és un autoabastiment del país per sobre de qualsevol altre criteri.

Mirant des del balcó a l’Eixample com els tractors dièsel trepitjaven les separacions del carril bici, i generaven soroll i pol·lució molt per sobre dels nivells aconsellables, pensava que la transició verda potser no està ben dissenyada. Els agricultors europeus diuen que no tenen altre camí que bloquejar ciutats i carreteres i qüestionen l’agenda 2030 impulsada per la Unió Europea; “el problema és Europa”, se sent a les manifestacions. Els pagesos es queixen d’un còctel que fa difícil la seva activitat: costos de l’energia i fertilitzants elevats; preus molt volàtils i importacions de països de baix cost de producció i menors estàndards mediambientals i socials, Ucraïna inclosa; molta regulació (per exemple, en relació amb el benestar animal), i molta burocràcia per complir amb les regulacions i per accedir als ajuts. La sequera ha agreujat els problemes. Els acords de lliure comerç que permeten les importacions no són ben vistos i la perspectiva de l’acord amb Mercosur espanta. El resultat és que pagesos francesos destrueixen tomàquets espanyols (“immenjables” segons Ségolène Royal i “imbatibles” segons el president Sánchez) i agricultors espanyols fan el mateix amb els marroquins, dels quals les importacions s'han disparat la darrera dècada. Els jornals al camp al Marroc poden ser 8 o 10 vegades més baixos que a Espanya, i a França són un 50% més alts com a mínim. El proteccionisme i el “consumeix nacional” estan a l’ordre del dia.

Les eleccions europees s'acosten i tots els partits volen treure rèdit electoral de l'onada de protestes de la pagesia que inunda Catalunya, Espanya i tota la Unió Europea. Fa temps que les formacions europees, especialment el Partit Popular Europeu (PPE), l'ultradretà Identitat i Democràcia (ID) i Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, en les sigles en anglès), han convertit les crítiques a l'agenda verda impulsada per Brussel·les i les reivindicacions del sector agrícola en el seu cavall de batalla electoral. I, aquest dimecres s'hi han sumat el PP i Vox, que han protagonitzat una competició a la capital comunitària per erigir-se en els més grans defensors de pagesos i ramaders.

El ministeri d'Agricultura ha mogut fitxa aquest dimecres. D'una banda, ha acceptat que un càrrec d'alt nivell del ministeri es reuneixi amb el sindicat Unió de Pagesos. La conseqüència ràpida ha estat que, després de 30 hores, els pagesos que amb els seus tractors bloquejaven l'AP-7 i la N-II a Pontós (Girona) han desbloquejat aquestes dues vies, que són clau per al transport internacional per la seva proximitat a la Jonquera.

Si haguéssim de confegir una llista de paraules representatives i genuïnes de lo pus bell catalanesc del món, probablement inclouria el substantiu pagès, que fins i tot s'ha colat al castellà amb la grafia payés. Però això no és ben bé així. Quan em documentava per escriure l'assaig Els bons salvatges (2008), vaig ensopegar amb un text que contenia un terme que realment no m'esperava. Es tracta dels capítols XXXI-XXXII del Libro de Marco Aurelio, d'Antonio de Guevara (1480-1545), publicat el 1528 ("De lo que dixo un villano del Danubio en presençia del Emperador Marco a todo el Senado de Roma"). “En el año primero que fui cónsul, vino un pobre pajés de las riberas del Danubio a pedir justicia al Senado contra un çensor que hazía muchos desafueros en su pueblo..." Ep: què és això de pajés en un eclesiàstic castellà nascut al segle XV i que no va ser mai a Catalunya? ¿I el seu equivalent francès exacte i amb la mateixa arrel, paysan? D'on surt, tot plegat? L'etimologia de pagès ajuda a entendre què està passant avui, febrer de 2024, quan pagesos d'arreu d'Europa han dit prou a una situació que els transforma en una mena d'anomalia històrica. La pagesia no és "un sector", com diuen en llenguatge politicà i repeteixen als mitjans. La pagesia és alguna cosa més que producció agrícola i ramadera, o paperassa de la burocràcia de Brussel·les, i així s'hauria de tractar. No es tracta de romantitzar res, com bé explicava l'altre dia l'Ignasi Aragay, sinó de constatar una especificitat i actuar en conseqüència.

Des que dimecres passat els tractors van entrar a Barcelona per l’avinguda Diagonal i la Meridiana, tots els ulls estaven posats en el bloqueig de Mercabarna i el port de Tarragona d’avui. Però els talls al mercat majorista de Barcelona, de moment, han quedat lluny de complir les expectatives: tan sols dues dotzenes de tractors han arribat a les nou del matí a la porta sud de Mercabarna. Cal destacar que molts pagesos s’hi han desplaçat amb cotxe i no pas fent una tractorada. Això ha impossibilitat paralitzar del tot Mercabarna, que té tres portes.

Els pagesos catalans volen mantenir viva la seva mobilització. Malgrat les bones paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, després de la gran tractorada de dimecres passat a Barcelona, no volen que les seves reivindicacions s'oblidin. Per tant, fins que no rebin una resposta del Govern a les seves protestes continuaran fent tractorades i tallant carreteres.