Apagar els fanals i encendre els arbres: polèmica als EUA per un projecte que vol crear plantes que emetin llum

Amb la intenció de donar un nou sentit al concepte de "llum natural", un petit grup d'aficionats a la biotecnologia i emprenedors han posat en marxa un projecte que busca crear plantes que emetin llum. La intenció és que es puguin crear arbres que arribin a substituir els fanals a les ciutats, i plantes i flors que permetin llegir al seu costat. El projecte, que es basa en una sofisticada forma d'enginyeria genètica anomenada biologia sintètica, ha generat un enorme interès no només per plantejar-se un objectiu tan ambiciós, sinó per la manera com s'està duent a terme.

Lluny de ser el treball d'una corporació o d'un laboratori acadèmic, el projecte és el fruit d'un petit grup de científics aficionats treballant en un dels cada cop més nombrosos laboratoris que sorgeixen per tot arreu als Estats Units, una proliferació que s'explica pel fet que la biotecnologia és cada cop més barata. Tant el projecte com el finançament segueixen la màxima del "Faci-ho vostè mateix": més de 4.500 persones han donat 250.000 dòlars en només dues setmanes, a través de la pàgina Kickstarter, dedicada al 'crow funding'.

No és la primera vegada que algú intenta aconseguir que les plantes emetin llum. Fa uns anys un grup d'universitaris va crear una planta de tabac que brillava. Ho van aconseguir tot implantant en la planta gens procedents d'un bacteri marí que emet llum. Però la llum era tan feble que, per veure-la, calia observar la planta durant un mínim de cinc minuts en un quarto fosc. El nou projecte té un objectiu igualment modest, si més no a curt termini. "Confiem a tenir una planta que sigui visible en la foscor, però que ningú no es pensi que pot llençar les seves bombetes amb la versió 1.0", es pot llegir en la pàgina de Kickstarter.

Polèmic

Amb tot, part de l'objectiu és més polèmic: aconseguir popularitzar la biologia sintètica a nivell d'aficionat i "animar els altres a crear coses vives". Per bé que molts considerin que aquesta idea és atractiva, als crítics els preocupa la idea que la gent es posi a crear objectes vius al jardí de casa. Els fa por que es puguin crear organismes maliciosos, ja sigui de forma intencionada o bé per accident. Dues organitzacions ecologistes, Amics de la Terra i el grup ETC, han enviat un escrit a Kickstarter i al departament d'Agricultura dels Estats Units -responsable de la regulació de cultius modificats genèticament- amb la intenció que el projecte s'aturi.

El projecte "probablement acabarà comportant l'alliberament general, accidental i sense control de llavors genèticament modificades i de plantes produïdes seguint les polèmiques i perilloses tècniques de la biologia sintètica", afirmen tots dos grups en un escrit en què demanen a Kickstarter que retiri la iniciativa de la seva web.

Els ecologistes apunten que el projecte s'ha marcat com a objectiu enviar llavors a molts dels seus 4.000 donants, la qual cosa el convertiria en "el primer lliurament intencionat d'un organisme sintètic a nivell mundial". La resposta de Kickstarter ha estat demanar als crítics que traslladin les seves preocupacions als autors del projecte. El departament d'Agricultura guarda silenci.

Crear un precedent

Antony Evans, responsable del projecte de les plantes que emeten llum, ha assegurat en una entrevista que l'activitat serà segura. "El que estem fent és molt semblant a allò que laboratoris de recerca i grans institucions han estat fent durant els últims vint anys", ha dit. Amb tot, ha assegurat ser "molt conscient que estem creant un precedent" pel fet que el projecte el duguin a terme aficionats, i pel fet que part dels fons recaptats es faran servir per "explorar qüestions de política pública".

El de 'biologia sintètica' és un terme nebulós, fins a l'extrem que no resulta fàcil saber si es diferencia o no de l'enginyeria genètica. En la seva modalitat més senzilla l'enginyeria genètica implica extreure un gen d'un organisme i enganxar-lo en l'ADN d'un altre. La biologia sintètica acostuma a consistir a sintetitzar l'ADN que ha de ser enganxat, la qual cosa obre la porta a fer servir més gens que els que es troben en la natura.

El de la planta que emet llum és el projecte d'Evans, un emprenedor tecnològic de San Francisco, i Omri Amirav-Drory, un biofarmacèutic. Es van conèixer al Singularity University, un programa que busca donar a conèixer tecnologia de futur als emprenedors. El doctor Amirav-Drory és al capdavant de Genome Compiler, una companyia que elabora un programa per fabricar seqüències d'ADN. Un cop la seqüència s'ha completat, s'envia per correu a un laboratori que sintetitza l'ADN.

Kyle Taylor, doctor en biologia molecular i cel·lular per la universitat d'Stanford, s'encarregarà de col·locar l'ADN sintètic en la planta. La recerca la durà a terme, si més no en els seus primers estadis, BioCurious, un laboratori comunitari de Sillicon Valley que s'anuncia com "l'espai 'hacker' de la biotecnologia".

Criatures que brillen

La primera planta que el grup està modificant és l'Arabidopsis thaliana, part de la família de la mostassa i considerada com la rata de laboratori del món vegetal. Els promotors confien que, la pròxima planta, sigui la rosa que brilla. Els científics fa temps que han elaborat criatures que brillen amb finalitats de recerca, entre elles un o més micos, gats, porcs, gossos i cucs. Fa anys que als aquaris es poden comprar peixos zebra que brillen. Totes aquestes criatures tenen als seus ADN un gen procedent d'una proteïna fluorescent verda, procedent de les meduses. Però només brillen si són davant d'una llum ultraviolada.

Ja als anys 80 alguns científics van col·locar a les plantes el gen de la luciferasa, un enzim present en les cuques de llum. Però, per tal que faci efecte, la luciferasa necessita un altre element químic conegut amb el nom de luciferina: si no se'ls injecta constantment luciferina, les plantes no brillen. L'any 2010, investigadors de la Stony Brook University van anunciar a la revista Plus One que havien creat una planta de tabac que emetia llum sense agents externs, tot i que de forma molt tènue. Havien inserit a la planta els sis gens d'un bacteri marí necessari per a la producció tant de luciferasa com de luciferina.

Flors que brillen en la foscor

Alexander Krichevsky, que va dirigir la investigació, ha posat en marxa BioGlow, una companyia que busca comercialitzar plantes lluminoses, començant per les ornamentals, amb l'argument que canviar les bombetes de casa no és pràctic. "No t'agradaria que les teves flors belles brillessin en la foscor?", pregunta, tot recordant el fullatge evanescent de la pel·lícula 'Avatar'. El doctor Krichevsky no ha volgut donar més dades sobre els productes, calendari o llista d'inversors que donen suport al seu projecte.

No queda clar que deixar de fer servir bombetes arribi a ser possible, un extrem que depèn de quanta energia pot dedicar la planta a produir llum i, al mateix temps, créixer. Segons Evans el seu grup ha calculat, tot i que seguint una simple especulació, que un arbre que cobreix una àrea de 10x10 metres pot arribar a donar tanta llum com un fanal de carrer.

A més de regular les plantes genèticament modificades el departament d'Agricultura també s'encarrega de controlar les plagues de les plantes. BioGlow ja ha rebut una carta del departament en la qual s'indica que, tota vegada que no es tracta de plagues ni s'han elaborat fent servir plagues, les seves plantes que brillen no necessiten cap mena d'autorització legal. Els aficionats confien que el seu projecte també quedarà exempt.

Todd Kuiken, associat de recerca al Woodrow Wilson Center de Washington, que treballa en el control de la biologia sintètica i el moviment d'aficionats, ha dit que el projecte de les plantes que emeten llum resulta ideal com a cas d'estudi. "Tot i que jo crec que estem parlant d'un producte segur, el cert és que posa en evidència les carències de l'estructura reguladora", ha dit Kuiken. "Hem de revisar seriosament el sistema regulador per veure si està preparat per afrontar qüestions com les que plantejarà la biologia sintètica".