Andrea Tornielli: “Tots els papes dels últims 50 anys han tingut resistències internes”
Periodista i autor del llibre-conversa amb el papa francesc ‘el nom de Déu és misericòrdia’
Ciutat Del VaticàQuè ha descobert del Papa en escriure el llibre?
M’ha colpit la capacitat de Francesc de mostrar el rostre d’un Déu que busca tots els camins possibles per venir-nos a trobar. A més, sentint-lo parlar de la seva vida, entenc per què és capaç de mostrar una Església que ofereix tendresa als que sofreixen.
Un exemple?
El pare Duarte va ser molt important per a ell: va decidir fer-se sacerdot després d’una trobada casual amb aquest capellà al confessionari. Un any després va morir. Bergoglio es va tancar a casa seva plorant, perquè havia mort l’home que li havia transmès la misericòrdia.
Quin èxit té Francesc quan predica la misericòrdia dins del Vaticà? ¿Li és molt fatigós, com diu Roberto Benigni?
No ho crec. Tant dins com fora del Vaticà hi ha sempre dificultats. Com que la misericòrdia és divina i nosaltres som humans, les nostres lògiques a vegades prevalen. Però tots els papes dels últims cinquanta anys han tingut problemes, contestacions i resistències també internes. No és cap novetat. Si mirem l’Evangeli, les persones que més problemes li van donar a Jesús eren els homes de religió.
La paraula misericòrdia podria semblar llunyana a qui no és catòlic… ¿El Papa aconsegueix arribar a tothom?
Espero que sí. És un llibre que poden llegir creients i no creients. La misericòrdia interessa a tothom, i també els estats perquè té conseqüències polítiques, no només religioses. Espero que el llibre se’n surti a comunicar el cor del Papa.
Com és treballar amb Francesc?
És molt fàcil. Es una persona que et fa sentir a gust. La primera cita era al juliol, i feia molta calor. Em va dir de treure’m la jaqueta. Jo no duia paper per prendre apunts, perquè tenia tres gravadores. Però ell es va alçar: “Ui, no tens fulls, te’n vaig a buscar!” Dues petiteses que diuen molt sobre l’atenció cap a la persona que té al davant. Estàvem a punt d’encetar un diàleg profund però ell es preocupava que em sentís a gust i que no em faltés el paper!