La zona zero de la pesta porcina ja estava qualificada de màxim risc

BarcelonaDesprés que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, hagi allunyat la possibilitat que el virus de la pesta porcina africana (PPA) hagi sortit del laboratori del Centre d’Investigació en Sanitat Animal IRTA-CReSA, segons es desprèn de les dades recopilades per l’auditoria encara en marxa per esbrinar-ne l'origen, la resta d'hipòtesis tornen a cobrar força. Des de la que diu que el brot s'ha produït de manera intencionada fins a la teoria de l'entrepà.

De fet, ja se sabia que la zona on va aparèixer el primer senglar mort i on s’han confirmat fins a 26 animals infectats més era una de les tres àrees amb més risc de tot Espanya d’entrada de PPA. Així ho identificava un document elaborat pel ministeri d’Agricultura a què ha tingut accés l’ARA. L’informe dibuixava un mapa de perill d’introducció i difusió del patogen i establia precisament aquest punt de Bellaterra com a “àrea d’acció prioritària” per intentar evitar l’arribada de la malaltia al territori espanyol.

Els altres dos punts de màxim risc són a l’autopista A-6, molt a prop de Madrid, on hi ha ubicat precisament un altre laboratori de bioseguretat de nivell 3, el Visavet, i a la zona perifèrica de Màlaga.

Aquest mapa de perillositat, inclòs en el pla nacional de gestió de les poblacions de senglars per prevenir el virus de la pesta porcina africana (VPPA), s’obté creuant la densitat de porcs senglars, les carreteres d’alta ocupació, com autopistes i autovies amb trànsit internacional, i també, i de manera important, les àrees de descans en aquestes vies.

Les anteriors entrades de la PPA a països de la UE es van produir, precisament, per l’arribada de productes d’origen porcí contaminats –la teoria de l'entrepà de mortadel·la que ha estat font de tantes mofes– que haurien consumit camioners, que n'haurien llençat les restes al medi en aquestes àrees de descans a les autopistes. Els senglars haurien ingerit aquestes restes i s’haurien contaminat.

“Per a mi, amb la informació que coneixem fins al moment, el més plausible és que hagi estat una resta de menjar contaminada”, afirma a l'ARA José Ángel Barasona, investigador Ramón y Cajal del Centre de Vigilància Sanitària (Visavet) de la Universidad Complutense de Madrid.

Cal recordar que la soca Geòrgia 07, que va ser la primera que va entrar a Europa procedent del continent africà, ho va fer en avió el 1957 a bord d’aliments d’origen porcí. Mig segle més tard, en la segona aparició de la malaltia al continent europeu, el virus també va arribar en aliments contaminats al Caucas. El tercer cop de què es té constància va arribar de la mateixa manera a Sardenya i el nord d’Itàlia.

"La major part de les vegades que el virus ha fet salts de llarga distància, de milers de quilòmetres, ha estat a través de menjar infectat”, apunta Barasona.

Un altre factor important que considera el document del ministeri per a l’estimació del risc de contacte entre senglars i porcs domèstics és la densitat de granges d’explotació d’aquest animal, la seva densitat i si estan o no ben aïllades amb tanques. I precisament a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha una elevada densitat d’aquestes explotacions.

Els països de l’Est, una caixa negra

El comunicat del ministeri d’Agricultura del 5 de desembre en què s’afirmava que el virus causant del brot a la província de Barcelona era molt similar al del grup genètic 1 que va circular a Geòrgia el 2007 va focalitzar les sospites en el centre de recerca català IRTA-CReSA. El motiu és que la soca del virus Geòrgia 2007 és un virus de referència utilitzat sovint als laboratoris.

Ara bé, el virus que ha provocat el brot actual de Bellaterra és similar, però no igual. De fet, les autoritats europees van informar que la soca trobada en el primer senglar mort no havia estat descrita mai a la UE, ni al medi natural ni tampoc a cap laboratori. D’aquí que li donessin un nou nom, el 29.

L’expert en PPA recorda que "no se sap quines soques del virus estan circulant per l'Europa de l'Est, en països com Geòrgia, l'Azerbaidjan, Bielorússia o Rússia”. I remarca: “Només coneixem i tenim constància del que passa a l’Europa Occidental”. Això obre la porta a la possibilitat que la soca 29 pugui tenir el seu origen en algun d’aquells territoris.

A l’espera que es facin públics els resultats de les auditories en marxa, que fonts properes al comitè d’experts en bioseguretat designat pel ministeri d’Agricultura asseguren a l’ARA que podrien aparèixer en els pròxims dies, a més de l'anomenada “hipòtesi de l’entrepà”, n'hi ha d'altres que continuen sobre la taula. Per exemple, que el virus que ha infectat els senglars de Bellaterra hagi mutat a partir d’una altra soca coneguda, que hagi estat una fuita biològica intencionada o sabotatge, o que el virus hagi sortit d’un altre laboratori o empresa.