Andrés Rabadán, 'l'assassí de la ballesta', el precedent més famós d'un atac amb aquesta arma
En aquella ocasió el jutge va declarar que el noi, de 20 anys, era inimputable, ja que es trobava sota la influència d'un brot psicòtic
BarcelonaEl sis de febrer del 1994, Andrés Rabadán, de 20 anys i nascut a Premià de Mar el 1973, va matar el seu pare, Marcial Rabadán, amb una ballesta. Va ser condemnat a 20 anys en mòduls d'internament penitenciaris. El jutge el va declarar inimputable per una mort comesa sota la influència d'un brot psicòtic. El van tancar en una presó però no tenia el règim penitenciari d'un pres normal. Els mitjans de comunicació i l'opinió pública el van batejar com 'l'assassí de la ballesta' o el 'boig de la ballesta'.
El pare i el fill vivien sols. La mare, Matilde Escobar, s'havia penjat el 1982 a la seva habitació. Els seus dos germans grans se'n havien anat de casa. Els fets van succeir quan pare i fill havien acabat de menjar. Mentre el pare preparava dos gots de llet, es van discutir i el fill es va dirigir a la seva habitació, on hi havia una ballesta de la marca Star Fire que s'havia comprat per Reis. Va agafar l'arma i va disparar contra el seu pare. Quan va veure que li havia tocat al cap, li va disparar dos vegades més, aquest cop, segons va afirmar al judici, conscientment, perquè no patís. Després li va treure una de les fletxes, li va posar un coixí al cap i el va abraçar. Així va estar durant 15 minuts fins que el seu pare va morir. Després va agafar la moto i es va entregar a la policia de Palafolls.
Quatre anys fora de la presó
En el Judici, Rabadán va assegurar que estimava al seu pare i que el va matar sense saber què feia, que escoltava veus que el guiaven. Al 2011, Rabadán, va sortir de la presó –per primer cop en 17 anys– amb permisos penitenciaris i sota el control de la família. Durant la seva estança a la presó va explicar que els fets ja no li causaven commoció, perquè sentia com si parlés d'una persona diferent. També va assegurar que un mes abans de matar el seu pare, Rabadán, va fer que descarrilessin tres trens de la RENFE, que no van causar ferits, però que haguessin pogut causar una tragèdia mortal. Els familiars van explicar que es tractava d'un nen solitari que se sentia rebutjat, que per a ell viure amb el pare era molt difícil i que no van ser conscients que el jove acumulava tant dolor.
Els metges que el van tractar van assegurar que no era una persona malalta i que ara està curada. Andrés Rabadán porta quatre anys fora de la presó, on s'havia casat amb una voluntària del mateix centre.
De la seva vida se n'ha fet un documental titulat 'El perdón', estrenada al 2009, on el realitzador Ventura Durall indagava dins la personalitat de Rabadán i en mostrava el seu penediment. També se'n ha realitzat una pel·lícula de ficció, 'Las dos vidas de Andrés Rabadán', on es mostrava la vida abans de la presó i també dins, on havia après català i havia escrit dos llibres, s'havia casat i havia exposat els seus dibuixos. L'estada, però, també va estar marcada per tres intents de fuga i per una condemna d'un any i mig i 5.000 euros de multa per enviar, al 2004, una carta amb amenaces de violació a una infermera de presons.