Els discapacitats reclamen eliminar barreres: "Com aguantes la cadira de rodes en un cinema que fa baixada?"

BarcelonaBarreres arquitectòniques que impedeixen l'accés a edificis o transport públic; denegacions d'adaptacions curriculars i manca d'empatia del personal mèdic; impossibilitat de seguir cursos o espectacles o d'entendre documents oficials per l'absència de la versió en lectura fàcil. Són, a grans trets, els principals motius que hi ha darrere de les 248 denúncies que el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi) va rebre l'any 2024 i que serveixen per evidenciar que, malgrat els avenços, l'accessibilitat és el gran repte a l'espera que el Govern aprovi el pacte nacional sobre aquesta matèria.

L'entitat denuncia que les barreres físiques, comunicatives i administratives continuen limitant la participació plena de les persones amb discapacitat en la vida social, educativa i laboral. I tot i admetre que en els últims anys s'han produït avenços normatius —com l'aprovació del Codi d'Accessibilitat— i bones pràctiques, alerta que són insuficients si no van acompanyats de més inversions per corregir deficiències, de calendaris d’implementació clars i mecanismes de seguiment efectius per conèixer com s'evoluciona.

Segons l’informe, durant el 2024 s’han registrat 248 denúncies per vulneració de drets. D'aquestes, 40 corresponen a problemes amb l’accessibilitat a instal·lacions i edificis o també a webs oficials que no estan adaptades per a persones amb problemes visuals. A més, s'han recollit 31 queixes al sector de l’educació, que es poden resumir en el fet que l'educació inclusiva és un dret reconegut sobre el paper, però que, a la pràctica, no tothom el té garantit: falta de personal format o de suport específic a l'escola ordinària com la que denuncien uns pares a qui es va convidar a matricular la filla amb síndrome de Down en un centre especial.

En la sanitat (24 denúncies), es retreu que els serveis no estiguin adaptats a les persones amb discapacitat, com el cas d'una dona amb tetraplegia a qui no van poder fer una prova diagnòstica perquè el centre no disposava d'una grua per traslladar-la de la cadira a la llitera i, davant de la negativa del centre a trobar una alternativa, va haver de visitar-se en un altre centre. Entre les reivindicacions, que els audiòfons i els implants coclears siguin gratuïts més enllà dels 26 anys. En el sector de l'oci, la cultura i l'esport també hi ha queixes per l'escassetat d'esplais i colònies per a criatures amb discapacitat o la impossibilitat de seguir un concert o una obra de teatre per falta d'adaptacions per a persones cegues o sordes, així com la dificultat a entrar en pavellons o auditoris. "Hi ha espais reservats al cinema que fan baixada. Com t’aguantes amb la cadira de rodes?", critica una de les denunciants.

Atenció al client

Una altra de les grans barreres amb què es troben les persones amb sordesa és quan s'han d'adreçar als serveis d'atenció al client, en què gairebé totes les comunicacions es fan a través del telèfon. El document també revela una bretxa de gènere significativa: gairebé set de cada deu denúncies han estat presentades per dones amb discapacitat, fet que evidencia una discriminació múltiple encara molt present.

El Cocarmi ha elaborat el seu informe de seguiment basant-se en els punts que marca la convenció internacional que fa 20 anys va impulsar l'ONU per fixar els drets de les persones amb discapacitat, així com la pauta que han de seguir els països per garantir societats de plena inclusió per promocionar la participació de persones amb discapacitat intel·lectual, física o sensorial. A Catalunya es calcula que són gairebé un milió de ciutadans.

“La Convenció de les Nacions Unides reconeix drets que encara no es garanteixen de manera real i efectiva”, assenyala el Cocarmi, que reclama a les administracions públiques més compromís polític i una col·laboració estreta amb el moviment associatiu. L’informe planteja gairebé 300 propostes de millora i es presenta com una eina clau per orientar les polítiques públiques. Per a l'organització, és imprescindible eliminar discriminacions que no són puntuals sinó estructurals, així com el compliment de les normes que ja existeixen.