Els centres que donen feina a 10.000 persones amb discapacitat, al límit

BarcelonaPer il·lustrar els entrebancs financers, Artur Feijóo desplega un full amb un gràfic. Hi mostra el calendari de cobrament de les subvencions que rep TEB –el grup cooperatiu que dirigeix– per pagar els salaris de les prop de 650 persones amb discapacitat ocupades als seus centres especials de treball i el personal de suport que els acompanyen. El 100% de les ajudes corresponents al 2024, diu, tot just l'han acabat de cobrar aquest mes de novembre, mentre que del 2025 només n'han ingressat un 15%, per ara. "Estem al límit", admet Feijóo. L'endarreriment a l'hora de rebre aquests diners per part de la Generalitat els ha obligat a endeutar-se per pagar sous i haver d'assumir els interessos –entre 60.000 i 70.000 euros– d'aquests préstecs. Si aquest any aconsegueixen tancar amb el compte de resultats a zero, serà perquè els socis de la cooperativa han fet aportacions per evitar pèrdues. "Portem molts anys instal·lats en la incertesa", lamenta Feijóo.

El cas de TEB no és aïllat. Aquest mes de desembre, Dincat –la federació representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya– ha engegat una campanya per denunciar el "maltractament institucional del Govern", després de diversos greuges que han impactat directament contra la tresoreria dels centres especials de treball d'iniciativa social (CETIS), que donen feina a més de 10.000 persones a casa nostra. Per una banda, l'organització reclama que la Generalitat va arribar a acumular un deute de 153 milions d'euros amb les entitats del sector, que han hagut d'avançar el capital per pagar salaris i, com TEB, s'han hagut d'endeutar per fer-hi front. D'ençà que van fer públic aquest clam els han pagat una part del passiu, 46 milions corresponents als primers cinc mesos de l'any. En aquest temps, però, els centres també han assumit un cost de 3 milions d'euros en interessos per pagar les nòmines al dia.

A aquest deute s'hi sumen els canvis en els criteris per concedir les subvencions que cobreixen part dels salaris del personal de suport dels centres especials de treball: són psicòlegs, educadors socials o pedagogs que s'encarreguen d'atendre aquests treballadors amb discapacitat perquè la seva feina sigui "segura, digna i adaptada". Segons Dincat, aquestes ajudes s’han reduït en 5,3 milions d’euros perquè, a partir d’aquest any, es calculen en funció del nombre d'empleats exactes que tenia el centre en el moment de sol·licitar la subvenció, sense tenir en compte els contractes que havien finalitzat abans ni els que es van formalitzar més tard. Tampoc es computa el temps en què els treballadors han estat de baixa. La federació rebutja aquest criteri perquè considera que ignora que es tracta d’un col·lectiu que continua necessitant suport quan no pot treballar, com passa sovint en les baixes per motius de salut mental. "És un tema de gestió amb un impacte econòmic gran", avisa Víctor Galmés, director de Dincat.

Dincat ha demanat a la Generalitat que apliqui canvis perquè la situació no s'enquisti. De moment, la federació es va reunir amb el departament d'Empresa i Treball abans de les festes de Nadal i es trobaran de nou al gener amb la voluntat de solucionar aquests problemes. Mentrestant, la federació ha transmès les seves queixes als diferents grups parlamentaris perquè pressionin l'executiu català. "Els nostres centres no volen deixar de prestar suports, ni haver d'escollir qui pot seguir treballant o no. Ho seguiran fent, però aquest 2025 molts tancaran en negatiu", assegura Galmés.

Per part del Govern, insisteixen que ja han destinat un import total de 133 milions d’euros als diversos programes que garanteixen els manteniments dels llocs de treball de les persones amb discapacitat en els centres especials de treball (CET). Diuen que aquest import s’incrementarà quan s’atorgui la part corresponent l'últim trimestre, que es va convocar de forma anticipada i es va publicar el 18 de desembre. "No hi ha cap deute amb els CET i les convocatòries de subvenció segueixen el seu curs administratiu de resolució, i s’estan pagant un cop resolt el procés", apunten fonts del departament d'Empresa i Treball. El conseller del ram, Miquel Sàmper, va admetre en el ple del Parlament del 18 de desembre passat que hi havia hagut un retard en els pagaments, però va remarcar que el pressupost d'aquests centres s'ha anat incrementant any rere any.

Repensar el model

Les afirmacions de la Generalitat, però, contrasten amb la preocupació que encara es viu a TEB durant les festes de Nadal. El centre és un dels més grans de Catalunya i ha anat diversificant les seves activitats des del seu naixement el 1965, tant per adaptar-se al rumb canviant de l'economia com per oferir més varietat de feines als treballadors. Tenen una fàbrica de temperes, una línia de productes alimentaris com bolets frescos, i ofereixen serveis d'embalatge i manipulació per a tercers en sectors com l'editorial o la cosmètica. Això no obstant, el director de la cooperativa, Artur Feijóo, recorda que tot i reinvertir els seus beneficis en millorar processos, no poden ser tan competitius com una empresa ordinària, com anomenen la resta d'entorns de treball. "Nosaltres no hem pogut repercutir mai l'increment de costos", afegeix, en referència a l'última crisi inflacionària. Cal tenir en compte que els centres especials de treball paguen al voltant del salari mínim interprofessional (SMI) als seus treballadors amb discapacitat i, per tant, les despeses en personal han augmentat al ritme de les pujades dels últims anys.

Més enllà de la urgència dels pagaments endarrerits, Galmés anima a actualitzar un model català que va ser pioner en els seus orígens –van ser famílies de persones amb discapacitat que es van unir per generar ocupació per al col·lectiu– i s'ha quedat "estancat". En aquest sentit, apunta al sorgiment d'altres projectes que, a diferència dels integrats dins de Dincat, sí que tenen un ànim lucratiu i obliguen a repensar el sistema de repartiment de les subvencions, que a parer seu hauria de ser concertat i plurianual per reduir la inestabilitat.