L’Estat aprova l’avantprojecte de llei del canvi climàtic amb les eleccions a l’horitzó

BarcelonaQuan falten dos mesos per a les eleccions generals, el consell de ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei de canvi climàtic i transició ecològica, un marc normatiu exigit per la Unió Europea (UE) en compliment de l'Acord de París que té com a objectiu lluitar contra l'escalfament global i, de retruc, descarbonitzar l'economia espanyola al 100%. Tot això, amb l'any 2050 com a data límit.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha descrit el paquet de mesures que enviaran a Brussel·les com un marc "ambiciós, equilibrat, modernitzador i plenament factible" que permetrà la creació i el "reposicionament" de la indústria i de les energies netes, i que generarà efectes positius per al desenvolupament del medi rural, del medi ambient, de la salut i de la justícia social. Ribera ha volgut anar més enllà i ha assenyalat que és una proposta "sòlida i transversal" en la qual han participat tots els ministeris i el coneixement científic.

L'avantprojecte preveu dues fases per aconseguir la descarbonització total de l'economia espanyola: una primera el 2030, i una segona el 2050. Inicialment, Espanya vol reduir en almenys un 21% la taxa d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com fer que un 74% de l'electricitat es generi mitjançant energies d'origen renovable. En aquest sentit, l'Estat vol assegurar que un 35% del consum final d'energia procedeixi de fonts naturals per millorar l'eficiència energètica. En una primera fase, Ribera ha defensat que s'eliminaran "una de cada tres tones de diòxid de carboni" respecte al 1990.

Amb tot, per aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, el govern ha fixat que en la segona fase cal garantir una reducció del 90% de les emissions de CO2 respecte a finals del segle XX. És a dir, reduir en més d'un 70% les emissions en vint anys. Si l'avantprojecte segueix el seu circuit i acaba sent aprovat, s'impossibilitarà la matriculació i venda de vehicles que emetin diòxid de carboni el 2040, i s'exclouran els transports amb dipòsits de benzina, dièsel, híbrids, gas natural o gas liquat del petroli.

Fonts del ministeri han explicat a Efe que la llei permetrà una adaptació al canvi climàtic "d'un país totalment vulnerable", amb una millor gestió de l'aigua, de costes i d'infraestructres, tenint en compte els escenaris reals dels efectes per a la planificació i la bona gestió dels recursos. Les mateixes veus han subratllat la importància d'aquest compromís, ja que a finals del 2017 Espanya va sobrepassar en llindar de referència de morts per contaminació ambiental en gairebé un 20%. De fet, Ribera ha apuntat que la llei reduirà un 25% les defuncions prematures, xifra que actualment arriba fins a 8.951. La proposta, doncs, calcula unes 2.200 morts menys el 2030.

"Es queda curt"

L'estat espanyol ha sigut l'últim membre de la UE a enviar aquest esborrany a Brussel·les, i amb les eleccions generals convocades per al pròxim 28 d'abril no hi ha garanties que el govern que en resulti, sigui quin sigui, l'arribi a fer realitat tal com l'executiu de Sánchez l'ha proposat. A més, l'última paraula la tindrà la Comissió Europea.

Encara que valoren "l'avenç" que suposen aquests nous objectius climàtics, Ecologistas en Acción considera que el paquet normatiu "es queda curt". L'ONG ha defensat que el projecte socialista planteja "compromisos superiors" als proposats pel Partit Popular, però "perd l'oportunitat de reduir emissions en sectors com el transport, l'agricultura o els residus".

En un comunicat, l'organització insta el govern espanyol a transformar les fonts d'energia de tots els sectors, començant per l'elèctric, i garantir que tots facin servir tecnologies 100% renovables abans del 2030. De fet, Ecologistas en Acción qualifica d'"escàs" l'objectiu d'assegurar que únicament un 35% del consum final d'energies tinguin l'origen en fonts naturals.