Aquests són els límits de carboni del Govern per als sectors econòmics

BarcelonaConfeccionat sobre la base de les recomanacions del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic per assolir la neutralitat climàtica el 2050, tal com fixa la Unió Europea, el Govern aprovarà aquest dimarts els primers pressupostos de carboni de Catalunya. Tot i que amb anys de retard –la llei del canvi climàtic del 2017 fixava tenir-los aprovats abans del 2021–, aquest full de ruta amb els límits de gasos d'efecte hivernacle que els diferents sectors econòmics poden emetre a l'atmosfera hauria d'arribar al Parlament a la tardor, segons explica la consellera per a la Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque.

El document que es tramitarà són les quotes d'emissió assignades per a cada activitat econòmica per a un primer quinquenni, és a dir, per al període 2025-2030, alineades amb els percentatges estipulats per la Unió Europea. Segons l'executiu comunitari, les indústries han de reduir un 62% les emissions respecte al 2005 i la resta de sectors, un 44% al conjunt de l'Estat. La conselleria, però, "ha assimilat" l'objectiu a escala catalana i ha calculat quines emissions li pertoca reduir de cara al 2050.

D'acord amb el PIB i les emissions dels anys 90, Catalunya podrà emetre un màxim de 161,6 milions de tones de CO₂ entre el 2026 i el 2030, sense tenir en compte les emissions mitigades pel sòl i la massa forestal. Per sectors, l'energètic podrà emetre 17.400 tones; la indústria, 54.700; l'agricultura i la ramaderia, 20.500, i el transport 50.000. En el cas dels residus, se'n permeten 6.500 i en el sector residencial, 7.800.

Percentatges per sectors

Els sectors prioritaris per al Govern són el transport i les indústries. En el primer cas, es fixa com a objectiu reduir un 19% les emissions de cara al 2030, el mateix percentatge que proposava la UE però la meitat del que recomanava el Comitè (-32%). Per fer-ho, la Generalitat apostarà, d'una banda, pel canvi de les flotes, tant dels cotxes com dels vehicles interurbans, amb tecnologia elèctrica amb incentius; de l'altra, perquè el 30% del transport de mercaderies es faci per via ferroviària. Paneque admet que la falta d'infraestructures necessàries (ampliació del Port i el Corredor Mediterrani, entre altres) ha condicionat a la baixa aquesta quota per als pròxims cinc anys.

En l'àmbit industrial, les cent empreses obligades a reduir la seva petjada de carboni hauran de reduir un 33% les seves emissions, tal com demana la UE. De nou, la quota governamental està molt per sota de la proposta dels experts (51%), però el Govern defensa que les indústries "ja estan fent un esforç" molt gran per aplicar tecnologies de captació de CO₂ o d'autosuficiència energètica. "Són objectius ambiciosos però necessaris", defensa la consellera.

Pel que fa a l'agricultura i la ramaderia, que segons les directrius europees han de reduir un 22% les emissions –és el que diuen els pressupostos de carboni–, la principal font d'emissions de gasos (90%) prové de les dejeccions ramaderes. El Govern diu que aposta pel tractament dels purins i les femtes a través de la tecnologia del biogàs i, tot i que el Comitè demanava una reducció d'emissions del 33% "per les dimensions d'algunes d'aquestes granges", aquest objectiu no és viable.

Les dues activitats que sí que assimilen les recomanacions expertes són la residencial –sobretot amb incentius en línies econòmiques que ajudin a millorar l'eficiència energètica dels habitatges amb aerotèrmica i bombes de calor– i els residus, la mesura estrella del qual és el tancament de la meitat dels abocadors de titularitat pública.

"Fita pionera"

Fonts governamentals subratllen que les propostes del Comitè són de màxims i que la Generalitat "els ha ponderat" per fer-los aplicables amb les tecnologies i les mesures que tenen a l'abast, i tenint en compte que una reducció d'emissions tan elevada en un termini tan curt de temps pot afectar negativament la competitivitat d'alguns sectors.

Paneque detalla que el Comitè s'anticipa 10 anys en l'assoliment de la neutralitat climàtica respecte al termini que fixa la UE i inclou en el seu pla la compensació de justícia climàtica, que interpreta que els països més desenvolupats han de fer un esforç més gran pels països que no emeten tants gasos però que també pateixen els efectes de la crisi climàtica. Atenent les directives europees, aquest concepte no es té en compte. "Només França i el Regne Unit han avançat en aquest tema; és una fita pionera de la qual ens sentim orgullosos", ha valorat la consellera.

Petició de ple monogràfic al Parlament

La idea de l'executiu és que aquest document es debati en un ple monogràfic, tal com demanava el Comitè, però la decisió correspondrà a la Mesa del Parlament. La llei del canvi climàtic fixa que cal reduir un 40% les emissions de cara a l'any 2030 respecte al nivell del 2005, mentre que l'any 2040 la reducció hauria de ser del 65%, i el 2050, del 100%. Ara bé, el pla que desenvolupa les mesures per no superar els límits (el PINECCAT30, Pla Integrat d'Energia i Clima de Catalunya 2030) encara s'està treballant. I pel que fa al compliment dels objectius, el Comitè té l'encàrrec de publicar anualment un informe de seguiment.