"Arribem abans a Donosti"

BarcelonaEl turisme i el sector serveis representen més del 70% de l'activitat econòmica del Pallars Sobirà. La Noguera Pallaresa ha permès desestacionalitzar l'economia i no supeditar-la únicament a l'esquí. Però el potencial turístic s'enfronta al gran problema de la comarca: la falta de comunicacions. L'Ara TV ha reunit quatre pallaresos per fer una radiografia del territori. Llàtzer Sibís, alcalde de Sort; Flòrido Dolcet, president de l'Associació Esports d'Aventura del Pallars Sobirà; Montse Baredo, tècnica agrícola de l'Escola de Pastors de Catalunya, i Jordi Abella, director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu.

"És més fàcil anar d'Esterri d'Àneu a Sant Sebastià que a Barcelona, per les connexions amb les autopistes franceses", diu Jordi Abella. Dues hores i mitja és el que triga de Sort a Barcelona Flòrido Dolcet, però diu que només és possible si et coneixes bé la carretera. La millora de les comunicacions amb les comarques veïnes i la capital catalana és la gran reivindicació del Pallars Sobirà.

Aquest hivern el Port de la Bonaigua, que comunica la comarca amb la Vall d'Aran, ha estat un mes i mig tancat per les fortes nevades. Els pallaresos que treballen a les estacions d'esquí, més de dues-centes persones, han fet cada dia 80 quilòmetres de volta per arribar als seus llocs de treball. La solució als problemes de comunicació amb la comarca veïna es diu túnel de la Bonaigua. Però, tal com apunta Llàtzer Sibís, president del Consell Comarcal, "està al calaix del departament de Territori i Sostenibilitat, s'ha de reprendre el projecte, perquè ni tan sols hi ha avantprojecte de construcció". El túnel de la Bonaigua és el gran repte de la comarca. Són 4 quilòmetres de túnel que permetrien reduir entre 20 i 30 minuts el trajecte entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. Es calcula un pressupost de 200 milions d'euros per construir-lo i està previst en la segona fase del Pla d'Infraestructures de Transports de Catalunya (2016-2026).

Competitivitat

Les comunicacions suposen un greuge comparatiu per al sector serveis i del turisme d'aventura i de muntanya que vertebra la zona. Els territoris pirinencs pròxims, les comarques gironines, les d'Osca i Andorra, tenen una xarxa de comunicacions que els permet anar un pas més endavant que el Pallars Sobirà. Flòrido Dolcet, president de l'Associació d'Empresaris de l'Esport d'Aventura, considera que el sector turístic ha fet un gran esforç per obrir-se i créixer tot i les dificultats d'aïllament que pateix el territori. L'oferta més àmplia d'empreses d'esports d'aventura de tot l'Estat és al Pallars Sobirà. "Necessitem obrir vies i tenir accés directe per arribar als nous mercats. El turisme estranger té dificultats per arribar, estem a més de dues hores i mitja de l'aeroport", apunta Dolcet.

La indústria és molt escassa, representa poc més del 8% de la seva activitat econòmica. Una vegada més, els pallaresos assenyalen les comunicacions com a causa de la poca industrialització del territori. Llàtzer Sibís, alcalde de la capital, creu que s'ha d'activar el sector de la gestió forestal, aprofitant la fusta, per equilibrar la zona.

Sector primari

Antigament els pastors i els pagesos havien conduït l'economia del territori. Ara només representa el 6% de la producció. Com en moltes comarques, el relleu generacional del sector primari qüestiona la seva existència. D'una reivindicació dels mateixos pagesos del Pallars Sobirà en va néixer el 2009 l'Escola de Pastors de Catalunya. Actualment ja té diferents delegacions al país i Montse Barado, que n'és tècnica agrícola, explica la vocació dels alumnes de continuar les explotacions i adaptar-les als nous temps. Un dels canvis que introdueix l'escola és que els productes bovins i ovins arribin directament del productor al consumidor, sense passar per intermediaris.

Per Barado, el sector ramader ha d'aprendre a viure i a tirar endavant les seves explotacions al marge de les subvencions que rebi de les administracions.

La concepció d'aïllament de la zona i que la gent jove se'n vagi del Pallars Sobirà per subsistir és un estereotip, segons Jordi Abella, director de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. "Hi ha molta gent jove que es queda a la comarca per necessitat o per identitat, i això ens ajuda a consolidar-nos".

Treball en xarxa

"No podem caure en el monocultiu del turisme, hem de crear paquets per integrar tots els sectors", diu Llàtzer Sibís, president del Consell Comarcal. Defensa la necessitat de treballar en xarxa, de manera coordinada entre els diferents sectors productius. En aquesta línia, Flòrido Dolcet, propietari de l'empresa de ràfting Rubber River, insisteix que les empreses turístiques estan molt arrelades a la comarca. "Estem intentant que el nostre client baixi el riu i compri el formatge que produeixen els pastors", diu Dolcet. I afegeix que el sector d'esports d'aventura garanteix l'ocupació dels pallaresos.

Una de les riqueses del Pallars Sobirà és el seu patrimoni natural i cultural. Per això, Jordi Abella, al capdavant de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, reclama la feina que s'ha fet per preservar la identitat que genera aquest patrimoni. "Hem cuidat el paisatge i l'hem humanitzat, i això no ho podem perdre, hem de treballar-hi amb un full de ruta comú".

Lluitar contra el concepte que el progrés d'una activitat exclou l'altra és per a Sibís una de les feines claus per als pròxims anys. "Hem de proporcionar una oferta en xarxa per subsistir i créixer".