Balanç del temporal a l'Empordà: camps negats d'aigua, pobles aïllats i platges malmeses
Els ajuntaments del Baix Empordà demanen millores en les carreteres per no quedar incomunicats quan plou, mentre els pagesos treballen per pal·liar els danys de les inundacions
Girona48 hores després de la llevantada que ha assolat amb força les comarques gironines, amb una víctima mortal a Palau-Sator i un tràgic accident ferroviari a Gelida, comencen les tasques de neteja, reconstrucció i balanç dels desperfectes. A tot el litoral de la Costa Brava, les platges han quedat plenes de sorra i troncs, mentre que, a tota la plana empordanesa del Baix Ter, molts camps de pomeres, blat de moro o arròs continuen negats d’aigua pel desbordament del riu, encara amb alguna carretera secundària tallada.
Els pobles més afectats pel sobreeiximent del Ter han estat, com de costum, els més propers a la desembocadura. Ullà, Torroella de Montgrí, l’Estartit, Gualta, Verges i Serra de Daró, durant tot dimarts, van quedar aïllats per culpa de grans bassals d'aigua a les carreteres i rotondes d'entrada i sortida dels municipis. És la zona on el riu baixa més ple, perquè acumula tota l'aportació de l'Onyar, que en el seu pas per Girona baixava amb molt cabal, arribant a pocs metres de les famoses cases de colors del centre de la ciutat. I també la del Daró, una riera seca que la matinada de dimarts corria a 500 m³/s per la Bisbal d'Empordà. Això provoca que l'aigua s'escoli pels rasants i cobreixi camps i carreteres, sense afectar els nuclis urbans, que estan lleugerament elevats i allunyats de les rieres, però deixant la mobilitat absolutament interrompuda.
Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí i l'Estartit, un nucli de quasi 14.000 habitants fixos, denuncia la situació: "Tenim un problema de disseny de les carreteres. S’haurien d’aixecar trenta o quaranta centímetres. El Departament de Territori hi està d’acord, però es troba amb informes negatius de l’ACA perquè això podria provocar embassaments. Tot i això, s’ha de trobar una solució: no pot ser que al segle XXI quedem aïllats de manera tan habitual. En un municipi com Torroella i l’Estartit, amb CAP, institut i escoles, ens preocupa molt", manifesta.
Conreus plens de brutícia i sistemes de rec trencats
Els pagesos empordanesos sí que han hagut de lamentar danys materials, encara pendents de quantificar econòmicament, amb collites que han quedat submergides durant els mesos de creixement i que, si l'aigua no es desguassa de pressa els pròxims dies, es podrien perdre del tot. El problema, però, no és només que es facin malbé les sembres, sinó l'estat en què quedaran els camps quan s'assequin: plens de canyes, arbres, fang i plàstics, amb bombes i sistemes de rec trencats. "L’aigua en un camp sec no li fa tant de mal, però ve amb tanta força que ha deixat gran quantitat de brutícia que ens portarà molta feina retirar-la", defensa Albert Grassot, pagès dels arrossars de Pals.
Ara és l'època de treballar la terra i preparar les cretes per a la sembra de l'arròs a l'abril, però a l'estany de Pals, que fins aquesta setmana estava sec, dimarts hi havia 4 metres d'aigua. Dos dies després, tot just ha baixat uns seixanta centímetres, ja que el mar continua molt alterat i les onades dificulten que els recs expulsin l'aigua.
Els pagesos critiquen falta de prevenció
Davant d'aquesta situació, els pagesos lamenten la falta de previsió per prevenir situacions com aquesta: "Els recs de desguàs són els mateixos de fa trenta anys. No s’han tocat, i ara hi ha molts més metres de formigó de polígons i urbanitzacions que no retenen l’aigua. Això fa que baixi molt més ràpid, i les lleres no s’han netejat de brutícia ni de canyes. Amb el canvi climàtic, aquests episodis són més freqüents i, en canvi, s’han fet menys actuacions que abans", critica Grassot.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ahir va visitar el Baix Ter, es va reunir amb alcaldes i comunitats de regants i es va comprometre a mobilitzar tots els recursos necessaris per recuperar la normalitat al més aviat possible.
Treballs de neteja al litoral
Els pobles de la façana litoral, per la seva banda, han patit l'impacte de les onades del temporal, sumades a la força dels rius i rieres que desemboquen al mar. L'onatge no ha trencat passeigs ni establiments turístics com en altres temporals, però sí que ha deixat grans quantitats de sediments i restes vegetals, amb pèrdues importants de sorra en trams de platja en municipis com Sant Antoni de Calonge, Platja d’Aro, Blanes i Tossa de Mar. "Estem fent tasques estrictament de neteja. Vam estar al límit que ens fes molt de mal, però com que molts establiments del passeig ja hi estan acostumats, quan tanquen a finals d’octubre deixen preparats taulons i envans d’acer inoxidable. Avui hi ha una certa normalitat", explica Martí Pujals, alcalde de Tossa.
Més al nord, a l’Alt Empordà, la llevantada ha afectat especialment l’Escala, sobretot a la zona d’Empúries, i també Cadaqués, on les onades cobrien la riba d'Es Poal i l'aigua baixava des del Cap de Creus amb força per la riera i els carrers costeruts, amb alguns baixos i garatges inundats.
A Girona ciutat, l’Onyar ja ha minvat el cabal i els comerços i veïns de la riba han recuperat la normalitat. Les tasques de prevenció amb la retirada de sediments uns dies abans ha estat clau per no lamentar cap desperfecte. Paral·lelament, l’Ajuntament manté obres d’emergència per estabilitzar el talús del final del carrer del Carme, afectat per una esllavissada, amb la previsió de reobrir la circulació aviat.