Barcelona obrirà noves escoles a l'Eixample, Gràcia i les Corts
La majoria començaran en mòduls prefabricats, a l'espera de trobar una ubicació definitiva
BarcelonaBarcelona obrirà el curs que ve entre tres i cinc escoles noves als districtes de l’Eixample, Gràcia i les Corts, segons ha pogut saber l’ARA. Es tracta d’alguns dels districtes amb més demanda de places de la ciutat, juntament amb Sant Martí i Sant Andreu. No es descarta que s’obrin nous centres en altres zones de la ciutat.
El Consorci d’Educació de Barcelona projecta obrir un total de sis línies noves a l’Eixample, tot i que de moment només n’hi ha un mínim de quatre d’assegurades. Això vol dir que a l’Eixample s’obriran un mínim de dues escoles, amb la possibilitat d’una tercera. D’entrada, la idea era fer-ne tres repartides entre la Dreta i l’Esquerra de l’Eixample, de dues línies cada una. Actualment, però, no es descarta fer-ne només dues, de tres línies cada una. Es tracta d’una decisió que s’ha d’acabar de prendre de manera imminent, perquè la preinscripció comença el 23 de març i les escoles ja han començat a fer les jornades de portes obertes.
Dues de les noves escoles de l’Eixample podrien estar situades a la zona del carrer Cartagena (Dreta) i a l’espai Germanetes (Esquerra).
Uns carrers enllà, al barri de la Vila de Gràcia, hi haurà una escola nova de dues línies. De la mateixa manera que les escoles de l’Eixample, els alumnes començarien el curs en un mòdul prefabricat, a l’espera de trobar un espai definitiu.
La situació és diferent a la nova escola de les Corts. A l’espera que s’acabi de construir el nou centre al carrer Anglesola, els alumnes cursaran els estudis a Can Rosés, una antiga masia del barri, que actualment és seu d’una biblioteca municipal. L’edifici està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. Serà una escola de dues línies i no començaran a l’edifici del carrer Anglesola fins al curs 2020-2021.
Algunes escoles consultades per l’ARA amb possibilitats de tenir bolets (grups addicionals) asseguren que, a diferència del curs passat, enguany no han rebut cap trucada del Consorci d’Educació de Barcelona alertant-los d’aquesta possibilitat.
Demanda d’escoles innovadores
El cas de Barcelona és una excepció. Mentre que el descens de la natalitat va fer que es tanquessin un total de 55 grups de P3 d’escoles públiques de Catalunya el curs passat, a Barcelona es va registrar una sobredemanda en zones concretes de la ciutat. El curs 2016-2017 va començar a Barcelona amb 306.811 alumnes, cosa que va suposar un increment de més de 3.000 estudiants respecte al curs anterior.
A més, les sol·licituds de preinscripció als centres públics de Barcelona gairebé van igualar les dels centres concertats, tradicionalment la primera opció de la majoria de famílies barcelonines. Si bé durant el curs 2015-2016 hi va haver 1.096 sol·licituds més per a la concertada que per a la pública, el curs passat aquesta diferència només va ser de 112.
Aquest augment de demanda de l’escola pública està relacionat amb la crisi econòmica, però també amb el boom de les escoles innovadores, bona part de les quals són públiques. Els centres d’educació avançada es veuen desbordats durant les jornades de portes obertes any rere any i registren unes llargues llistes d’espera.
Per adequar l’oferta educativa a la demanda, el Consorci ja va afegir el curs passat onze grups a P3 i sis a primer d’ESO, molts dels quals en forma de bolet. A més, l’any passat també van obrir tres centres nous a la ciutat: l’Escola Entença (Eixample) i l’Escola La Sagrera (Sant Andreu) -amb tres grups de P3 cada una- i l’Institut Maria Espinalt (Sant Martí) -amb quatre grups de primer d’ESO.
També es van crear mòduls provisionals vinculats a l’Escola La Llacuna del Poblenou per a dos grups de P3, que aquest curs es convertiran en un nou centre.
Mòduls polèmics
Precisament el fet que totes les escoles noves fossin mòduls prefabricats (com la majoria de les noves escoles que es construiran aquest any) va desfermar la polèmica el curs passat. La gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa, va assegurar a l’inici del curs passat que “amb tota probabilitat” les noves escoles es quedarien així definitivament” perquè “reunien totes les condicions de climatologia o d’espais per ser definitius”. Posteriorment, però, la tinent d’alcalde i vicepresidenta del Consorci d’Educació de Barcelona, Laia Ortiz, va desmentir-ho i va assegurar que en “cap cas” ni l’executiu barceloní ni la Generalitat havien debatut que les noves escoles es converteixin en mòduls de caràcter permanent.