Les 17 càmeres policials del passeig de Gràcia ja funcionen i n'hi haurà vuit més al Raval

BarcelonaEn total, a Barcelona hi ha 117 càmeres de videovigilància policial. Graven una visió panoràmica de tot el que passa al carrer (no tenen reconeixement facial ni fan primers plans de les cares) i l'Ajuntament, segons fonts municipals, ho veu ara mateix com una eina indispensable en l'àmbit de la seguretat. Consideren, en primer lloc, que fan una gran tasca preventiva: les càmeres es veuen, uns cartells indiquen que hi són i això ja dissuadeix la possible comissió de fets delictius. En segon lloc, permet reaccionar més ràpid: quan comença, per exemple, una baralla, els agents la poden situar fàcilment i arribar-hi en menys estona. A més, també és útil en investigacions: quan es comet un robatori, per exemple, els policies poden fer zoom i identificar més fàcilment l'autor o veure per on ha fugit. Tant és així que aquest any el consistori ha col·locat 17 càmeres al passeig de Gràcia que ja estan en funcionament i està ultimant la instal·lació de vuit càmeres més al Raval.

Això vol dir que Barcelona tindrà 125 càmeres l'any 2024. Les del passeig de Gràcia estan ubicades entre la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes en diversos fanals. Entre la Rambla i el Raval, en canvi, ja n'hi havia fins a 31 d'instal·lades, però des de la Guàrdia Urbana consideren que hi ha un punt que encara no està cobert: va des de la part final de la rambla del Raval fins gairebé a l'estàtua de Colom. De fet, precisament en aquest tram hi ha una comissaria de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, però, així i tot, des del consistori consideren que encara s'ha de protegir més aquesta zona.

S'agafen a les dades per justificar-ho: just en aquesta àrea el 2022 es van cometre un 55% més de delictes que el 2021 (un any en què encara hi va haver restriccions de mobilitat per la pandèmia). Sobretot, s'hi cometen delictes relacionats amb la salut pública (drogues) i contra el patrimoni (robatoris i furts). Aquestes càmeres del Raval ja han estat autoritzades per la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya, un òrgan presidit pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es reuneix cada dos mesos. Fonts municipals apunten que rebre l'aval d'aquesta comissió no és fàcil perquè cal justificar molt bé per què les càmeres seran funcionals en les ubicacions triades. El procés és llarg (es pot allargar un any) i ara les del Raval estan en la recta final: també han rebut l'aprovació de la conselleria d'Interior i ara s'han de licitar.

Per justificar les càmeres del Raval, l'Ajuntament es va escudar en les dades delinqüencials. Pel que fa a les del passeig de Gràcia, però, l'argumentari no va ser ben bé el mateix. En aquest punt pesa més la presència de diversos llocs estratègics: dues grans estacions de metro i Rodalies, nou consolats, punts d'especial interès turístic (com la Casa Batlló o la Pedrera), la Borsa de Barcelona o dos pàrquings subterranis molt grans. Al passeig de Gràcia, doncs, també es té en compte l'estratègia antiterrorista per ubicar aquests dispositius. De fet, la lluita contra el terrorisme era, fins fa poc, el principal objectiu de la videovigilància de l'espai públic.

Antiterrorisme

Tot i que la primera càmera de totes (envoltada d'una gran polèmica) es va situar l'any 2001 a la plaça George Orwell, un gran gruix d'aparells es van instal·lar el 2019 quan Barcelona i Lió van entrar al programa Secur'Cities, impulsat per la Comissió Europea. Això es va traduir en la col·locació de càmeres sobretot a la zona de plaça Espanya, i la Guàrdia Urbana no només va descobrir que eren molt útils en l'àmbit de l'antiterrorisme, sinó també per lluitar contra els delictes del dia a dia. A poc a poc, ha anat creixent el nombre d'aparells: n'hi ha 71 a Ciutat Vella, dos a Sant Andreu, vuit a la zona de la Sagrada Família, cinc a l'avinguda Maria Cristina, vuit al Palauet Albéniz i les 17 del passeig de Gràcia. Barcelona, però, continua estant lluny de ciutats com Niça, on hi ha 3.500 càmeres.

Fonts municipals apunten que aconseguir posar-ne és un procés lent i car, i s'ha de justificar molt bé per què es col·loquen, fins al punt que cada any es revisa si els criteris continuen sent vigents. Normalment, les càmeres esborren el contingut enregistrat al cap de tres mesos, tret que s'utilitzi per a una investigació. Fonts de la Guàrdia Urbana insisteixen que aquesta estratègia no només és una demanda policial, sinó també d'agrupacions de veïns i comerciants dels barris afectats.