Santi Vila: "300 metres més de pista a l’aeroport del Prat s’han de poder encaixar"

BarcelonaEl debat sobre el futur de l'aeroport del Prat porta cua des de fa més d'un lustre i ha propiciat la creació de comitès, comissions i grups de treball per estudiar les alternatives possibles. A l'espera que el president català, Salvador Illa, exposi quina és la seva proposta en les pròximes setmanes, l'Ajuntament de Barcelona també hi ha dit la seva. L'exconseller Santi Vila (Granollers, 1973) presideix el Comitè Assessor en Infraestructures del consistori, que en el seu dictamen final insta a ampliar la infraestructura "preferentment" sense tocar la Ricarda.

Sembla que costa mullar-se per una solució concreta. Per què?

— Que es vagin teixint consensos entorn de la idea que cal ampliar la capacitat de l'aeroport és una primera novetat. Fa uns mesos hi havia un govern de la ciutat diferent que legítimament es decantava per tesis de decreixement, i ara això evoluciona en una altra direcció.

L’informe aposta per ampliar la pista curta "preferentment" sense afectar la Ricarda ni el Remolar. Aquest "preferentment" vol dir que la prioritat és allargar i, per tant, si cal, s’hauran de tocar aquests espais?

— Per mi, la clau del dictamen és que l'Ajuntament dona suport a l'ampliació de la capacitat de l'aeroport i reclama que es prenguin decisions urgentment. En tres línies: complim amb les compensacions ambientals pendents; optimitzem l’operació aeroportuària actual sense esperar a l’ampliació; i després, la més controvertida. 

L’ampliació de la pista curta.

— Exacte. I aquí hi ha l’opció d’Aena, que és que la pista ha de créixer 500 metres tant sí com no. Altres plantejaments busquen fer autònoma la pista només creixent uns pocs metres cap a nord i sud, si convé amb fórmules que tinguin a veure amb el tipus de pavimentació que es fa servir per resoldre la transició entre les zones humides i el que és la mateixa infraestructura.

Però és possible créixer sense afectar la Ricarda?

— Pel que hem sentit dels experts que han comparegut en el comitè, ens estem discutint per com encaixem 300 metres. I 300 metres s’han de poder encaixar.

Hi ha algun càlcul de quina capacitat es guanyaria ampliant la pista?

— Nosaltres el focus el vam posar en com es millorava la capacitat per als vols de llarg radi, i aquí hi havia també un segon repte, que és com s'optimitzen aquests avions pensant en la càrrega que poden portar. Aquí no ens hi vam voler acabar de pronunciar perquè no hi ha consens del tot. Alguns membres del comitè estan convençuts que en aquests moments el tipus d'aviació que ja es comercialitza permetria sortir-se'n amb una pista que no s'ampliï amb aquests 500 metres, i d'altres consideren que no.

Com sabem que amb l'ampliació les aerolínies que vindran seran de llarg radi i no low cost?

— En aquests moments tens més de cinquanta destinacions a llarg radi, i moltes d'aquestes companyies ja han parlat de fer destinacions noves, però sobretot d’oferir al llarg de la setmana més d'una connexió. Aquí ve la novetat. Nosaltres volem tenir més capacitat perquè el mercat hi és, perquè l'oferta hi és. T’ho diuen les companyies interessades i t'ho diu en aquests moments el gestor aeroportuari.

Com es podrien fer les noves compensacions ambientals?

— És evident que les limitacions que et genera en aquests moments la legislació ambiental i tot el marc de protecció fan que qualsevol decisió que es prengui requereixi una sèrie d'estudis previs. És a dir, no cal que ens autoenganyem. El dia que es consensuï una solució, i ara veurem el govern de la Generalitat què hi diu, comença un procés que tindrà un llarg recorregut. Això si anem a l'una; si anem des de la discòrdia, no té cap recorregut. 

Podrien ser lluny del delta del Llobregat aquestes compensacions?

— Arribat el cas que calgués afectar mínimament alguns metres protegits per la Xarxa Natura 2000, efectivament, es podria buscar la manera de compensar-ho amb actuacions preferiblement en l’àmbit afectat, però també fora.

Aquestes compensacions no xocarien amb el desenvolupament del Parc Agrari?

— Aquí hi ha un repte de concertació d'interessos molt gran. Hi ha una activitat agrària i hi ha unes limitacions ambientals, però és que tenim l'aeroport on el tenim.

Apunten que amb algunes actuacions menors l’aeroport ja pot millorar la capacitat.

— El que és important és no quedar atrapat en la inacció. Cal actuar en el curt termini. El volum actual de vols de radi llarg exigeix una nova terminal més confortable. L'activitat ordinària de l'aeroport requereix una millora ordenada de les relacions entre la T1 i la T2, una actualització de la T2... Hi ha coses que s'han de fer ja.

I fent tot això cal l’ampliació?

— Totes les projeccions que s'han fet per part de les companyies i de la mateixa Aena, t'adverteixen del risc de la saturació. I aquest advertiment ha de ser respost per la societat civil i les administracions competents. 

Ampliar l’aeroport també implica més turisme.

— Per a mi, un dels instruments per combatre la turistificació de la ciutat no ha de ser limitar una infraestructura de mobilitat. Han de ser urbanístics, fiscals... Barcelona ho està fent molt bé, i és pionera des de fa anys en aquesta qüestió. 

Brussel·les donarà llum verda a l’ampliació? Ara no és la seva prioritat.

— Podem comprovar que Brussel·les canvia de criteri cada dos per tres en funció de mil coses. Nosaltres hem de tenir clar el nostre model de ciutat i de país, i implementar les decisions amb el màxim consens possible.

Vostè considera que la Ricarda i el Remolar tenen un valor ambiental?

— El meu apriorisme ideològic em fa desitjar que aquests espais es puguin no només preservar, sinó fins i tot potenciar.

Les opcions que tenen més afectació sobre els veïns de Castelldefels i Gavà s’han de descartar?

— La desena de propostes que s'han fet sempre venen tenallades per les variables de la contaminació acústica i la limitació ambiental. Per tant, tot passa per aquí. Fins ara no s'ha optimitzat la capacitat de l'aeroport per la limitació acústica, i això es va fer en benefici del consens.

Però es podrien aplicar mesures per mitigar el soroll.

— Hem de ser prudents i no especular. Però quan a Gatwick, a Londres, ara al mes de març tiren endavant i consensuen la solució d'ampliació, un dels temes ha estat la incorporació de millores des del punt de vista de minimitzar l'impacte acústic de la sonoritat. Aquí hi ha recorregut. És a dir, segur que es posaran sobre la taula compensacions i que els alcaldes diran “eh, tornem a obrir aquesta carpeta?”. Després es veurà fins a on es pot arribar. Jo no vull aventurar-m'hi.

La Generalitat hauria de tenir un pes molt més important en la gestió de l'aeroport?

— No només la Generalitat. També tots els agents que hi tenen interessos legítims, com els altres ajuntaments. S'han de trobar mecanismes de participació en la governança de l'aeroport. Evidentment, això no vol dir entrar al consell d'administració.

Com veu l'escenari polític actual a Catalunya?

— A mi m'agrada en un país normal que hi hagi una alternança garantida entre el centredreta i el centreesquerra. Ara estic preocupat, a Catalunya i en general, per l'auge del populisme i de l'extrema dreta, no només per la seva existència sinó per com contamina les agendes. És evident que l'existència de Vox contamina l'agenda política espanyola i que l'existència d'Aliança Catalana contamina l'agenda política catalana.

I pel que fa a Aliança Catalana, és partidari de cordons sanitaris?

— No. Però sí que és cert que cada partit ha de ser molt curós amb els seus propis principis i amb el seu propi relat. I no pots fer concessions.