Barcelona

Barcelona retalla diferències entre el seu barri més ric i el més pobre

La renda disponible de les llars barcelonines va créixer un 4,8% el 2021

Panoràmica de Diagonal Mar i el barri Besòs, on conviuen la precarietat i el luxe al districte de Sant Martí de Barcelona, des d’un edifici a primera línia de mar.
29/05/2024
3 min

BarcelonaLes pujades del salari mínim interprofessional (SMI) entre els anys 2019 i 2021 –quan va passar de 736 euros a 965– van ajudar a esmorteir lleugerament les grans desigualtats que encara existeixen entre barris a Barcelona pel que fa a renda familiar. Així es desprèn de l'informe anual de la renda disponible de les llars que acaba de publicar l'Ajuntament. Tot i que la fotografia és de l'any 2021 –l'últim amb dades disponibles– i, per tant, no serveix per retratar el moment actual, l'informe sí que permet observar alguns aspectes interessants sobre com va ser l'inici de la recuperació després de la pandèmia.

El fet que l'escurçament de la desigualtat entre barcelonins continua sent tènue es pot observar si es pren en consideració el barri més ric i el barri més pobre de la ciutat, que un any més tornen a ser les Tres Torres i Ciutat Meridiana respectivament. Així, tot i que a les Tres Torres la renda de les llars per càpita (RDLpc) baixa fins als 37.800 euros –el 2020 era de 39.655 euros– i a Ciutat Meridiana puja fins als 10.929 euros –l'any anterior era de 9.827 euros–, la realitat és que la renda d'aquest barri de Sarrià-Sant Gervasi continua sent més de tres cops superior a la del barri amb menys renda de Nou Barris.

Renda mitjana disponible per càpita el 2021
Renda mitjana per districte i índex sobre Barcelona (=1) per barris

La tendència es repeteix si s'observa la dada per districtes. Així, els districtes amb una renda inferior a la mitjana han tingut taxes de creixement més elevades –del 9,5% de Ciutat Vella o del 6,4% d’Horta-Guinardó–, mentre que els de rendes més elevades han tingut increments menors –del 4,5% de Gràcia o fins i tot d'un -0,9% de Sarrià-Sant Gervasi–. En conjunt, la RDLpc a Barcelona va augmentar un 4,8% respecte al 2020 i es va situar en els 21.642 euros. La pujada, tanmateix, no compensa la caiguda provocada per la pandèmia, quan aquest indicador va baixar un 7,1%.

El districte amb més desigualtat entre barris és Sant Martí, on conviuen la Vila Olímpica –el sisè més ric de la ciutat amb una RDLpc de 30.152 euros– i el Besòs i el Maresme, el desè més pobre amb una renda disponible de 13.556 euros. Per contra, Gràcia és el districte amb menys dispersió, ja que els seus cinc barris es mouen en una estreta forquilla que va des dels 20.216 euros del Coll als 25.004 de Vallcarca i els Penitents.

Però si mirem més enllà de la divisió per districtes, podem trobar grans desigualtats en barris fronterers. És el cas, per exemple, dels barris del Raval (Ciutat Vella) i Sant Antoni (Eixample), separats físicament només per la ronda Sant Pau, però amb una divisió molt més gran pel que fa a la renda disponible: mentre que al Raval és de 12.512 euros, a Sant Antoni puja fins als 22.218. Una cosa similar passa entre Diagonal Mar i el Besòs Maresme: mentre que en el primer la renda disponible és de 24.412 euros, en el segon cau fins als 13.556 euros.

Ciutat Vella, el districte amb menys renda disponible

Per al tinent d'alcaldia d'Economia, Jordi Valls, les dades del 2021 "posen en evidència la importància d’aplicar polítiques progressistes, redistributives i socials que contribueixin a l’objectiu de tenir una ciutat més justa, cohesionada i amb menys diferències socials", ja que a través de les prestacions socials, els impostos i les cotitzacions el sector públic té un efecte redistribuïdor que "ajuda a reduir les diferències en la renda que finalment tenen famílies per consumir o estalviar".

Diferència de la renda després de la intervenció del sector públic
Variació de la renda primària (suma dels recursos privats, sense l’impacte de prestacions socials, impostos i cotitzacions) a la renda disponible en percentatge per districtes

L'efecte corrector d'aquestes polítiques públiques es pot comprovar si s'analitza el diferencial entre renda primària de les llars –la suma de remuneració d'assalariats, rendes dels professionals, rendes de la propietat, lloguer imputat i altres rendes alienes a l'acció del sector públic– i la renda disponible de les llars, que inclou prestacions, impostos i cotitzacions. Així, mentre que el districte de Sarrià-Sant Gervasi té una renda primària de 45.399 euros, la seva renda disponible baixa fins als 32.850 euros. El diferencial és menor en altres districtes, i fins i tot en el cas de Nou Barris les prestacions rebudes fan que la renda disponible sigui superior a la renda primària. Un balanç que converteix Ciutat Vella en el districte amb menys renda disponible tot i no ser el de menys renda primària.

stats