Barcelona tanca la cicatriu de les Glòries: així ha canviat
Dues dècades i 640 milions d’euros més tard, una festa ciutadana dona la benvinguda a l'espai verd malgrat la pluja
BarcelonaDesprés de gairebé vint anys d’obres, Barcelona ha tancat aquest dissabte la cicatriu de les Glòries. Dues dècades i 640 milions d’euros més tard, una gran festa ciutadana ha donat la benvinguda al que ja és un dels principals punts verds de la ciutat. Una transformació que es va començar a gestar el 2003 i amb què la capital catalana vol deixar enrere els temps en què aquest espai –l’únic punt on es creuen les tres principals avingudes de la ciutat i que ja va ser un maldecap també per a Ildefons Cerdà– ha semblat maleït.
De fet, l'alcalde Jaume Collboni s'ha referit durant la inauguració als veïns de l'entorn, que durant gairebé 15 anys han viscut envoltats d'obres. Collboni ha avançat a última hora la seva visita a la festa per la previsió de pluja, que no ha impedit que els actes comencessin com estava planejat, però poc després sí que ha obligat els músics que tocaven cançons infantils a aturar-se.
La plaça s'ha anat omplint de paraigües que feien fila per arribar a les taules on es feien diferents tallers com ara un per fer caixes niu d'ocells, però la cua més llarga i que ha aguantat fins i tot quan la pluja s'intensificava més acabava a la taula on es repartia xocolata desfeta. Mentrestant, grups de famílies discutien si esperar que la pluja amainés o buscar un altre pla per continuar el matí. "Ara fa fred, però a l'estiu ho gaudirem", deia la Carmen a l'amiga amb qui ha vingut avui, pensant ja en tornar a la plaça amb els seus nets un altre dia.
En un racó de la plaça, podia veure’s també una exposició amb fotografies històriques de les Glòries. Només calia observar-les per constatar com ha canviat aquest tros de la ciutat des que l’any 2003 es va començar a parlar sobre com desfer el nyap olímpic que va suposar la construcció de la doble anella de l’any 1992.
La comparació de les imatges de llavors i la d’avui fa evident una de les principals transformacions de l’espai. Ha passat de ser una zona de pas pensada principalment per travessar-la en cotxe a ser una zona d’estada. Per arribar-hi, ha calgut desfer el tambor –primer les parets i després tota l’estructura– i dur a terme una de les obres més complexes de la història recent de la ciutat: el túnel de prop d’un quilòmetre que –no sense entrebancs– ha permès que les desenes de milers de vehicles que entren i surten de la ciutat per la Gran Via travessin la plaça per sota. Estrenat l’any 2022, el repte era conviure amb les línies ferroviàries que ja passen per la plaça i que, gràcies al fort desnivell del túnel, han quedat per sobre de la infraestructura.
Amb la desaparició dels cotxes en el subsol de la plaça, la part superior ha deixat el seu protagonisme al transport públic, amb el nou intercanviador entre la línia 1 –i la seva icònica sortida en el nou jardí d’immersió– i el tramvia, que amb l’enllaç fins a Verdaguer estrenat al novembre s’ha convertit en un dels símbols del nou parc.
Un parc o una plaça?
La reforma de les Glòries vol superar d’una vegada per totes la discussió sobre com resoldre un espai que, malgrat les nombroses transformacions viscudes des que es va inaugurar el 13 de maig del 1919, no havia acabat mai de trobar una solució. Ara bé, segur que arribaran noves polèmiques –encara que menors– com ara el debat que planteja l’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas, sobre si encara es pot parlar de plaça de les Glòries o ja s’hauria de parlar obertament de parc, tenint en compte les nou hectàrees guanyades. Una gran esplanada amb molta zona verda que acull nous espais com ara l’umbracle que oferirà gairebé 700 metres quadrats d’ombra amb la previsió d’acollir sovint actes fugint del sol, que, fins que no creixin els arbres, serà un dels hàndicaps de la plaça. També l’àgora sensorial Berta Cáceres, un espai de més de 2.500 metres quadrats encerclats d’una corona de bambús que quan creixin seran gegants, i que servirà d’espai polivalent a l’aire lliure i podrà acollir fins i tot espectacles de teatre o concerts. Finalment, el parc també compta amb una nova àrea d’esbarjo de gossos i una superàrea de jocs infantils de gairebé 2.000 metres quadrats que ja aquest dissabte ha demostrat que serà una de les zones més concorregudes.
Tot plegat se suma a la part del parc que ja es va estrenar el 2019 i que té la gran Clariana com a protagonista. Un conjunt que promet convertir les Glòries en un dels principals punts de lleure dels barcelonins, que a partir d’aquest dissabte es faran seu un nou parc que segur que serà protagonista de dies com la Mercè i que, d’entrada, sembla fora del radi de la massificació turística.
El que encara falta
Tot i la festa d’inauguració d’aquest dissabte, la nova plaça de les Glòries encara no està completa. Queda pendent, per exemple, acabar la urbanització del tram de Gran Via fins a la rambla del Poblenou abans de l’estiu, o completar la remodelació del cantó muntanya de la plaça, on abans de fer el balcó del parc caldrà fer demolicions i reallotjar una vintena de famílies que encara viuen allà.
També falten equipaments que n'han d’acompanyar d’altres de ja fets com ara el Museu del Disseny, els nous Encants, l’Escola Bressol Leonor Serrano i l’Escola dels Encants. Entre els pendents, hi ha els CAP del Fort Pienc i de la Llacuna i el Poblenou, una residència per a la gent gran o l’emplaçament definitiu de l’Escola Gaia a l’antiga Fàbrica dels Paraigües. També està pendent l’arribada dels nous veïns del parc. Els de l’Illa Glòries –238 habitatges d’habitatge públic protegit que ja estan fets i pendents de sorteig– i els de la resta d’edificis que encara estan pendents de construir. Aquest divendres les associacions veïnals del Fort Pienc, la Sagrada Família, el Clot - Camp de l’Arpa i el Poblenou criticaven el “cofoisme” del govern municipal amb l’estrena del parc i alertaven que, si es tenen en compte els equipaments pendents, l’execució encara està “a poc més de mig camí”.