Domadors de cotorres, l'últim negoci al Parc de la Ciutadella

BarcelonaAmb la quantitat de cotorres que hi ha a Barcelona era qüestió de temps que algú les posés a treballar. Aquestes aus llampants i sorolloses són el ganxo de l'últim negoci ambulant del Parc de la Ciutadella. Des de fa un temps s'han convertit en un atractiu turístic més per als visitants que hi passegen. Per un euro poden endur-se a casa una foto amb algun d'aquests animals menjant de la seva mà. La pràctica, però, té alguns riscos.

El negoci, que es desenvolupa sobretot a tocar de l'Hivernacle i del Castell dels Tres Dragons, és rudimentari però efectiu. No cal tenir gaire perícia com a ensinistrador per aconseguir domesticar durant una estona una cotorra argentina. El primer que fan aquesta mena de domadors és posar un tros d'una poma en algun arbre. Un esquer. De seguida un grapat de cotorres ja circulen per la zona picotejant la fruita.

Quan la matèria primera és a lloc, l'escena sempre és la mateixa. La persona que explota el negoci estén els braços. Al cap d'un moment, els ocells ja són a les mans del seu alimentador. La curiositat dels passejants fa la resta. De seguida se'ls ofereix el secret d'aquest truc: unes pipes de carabassa que fan de delícies per a les cotorres i que permeten a qui les sostingui fotografiar-se amb aquestes aus. A canvi d'un euro se'ls subministra el grapadet necessari.

L'operació podria considerar-se un èxit. En poca estona s'amortitza sobradament la inversió feta en una bossa d'un quilo de pipes de carabassa. Aquest dimecres al migdia, en poc més de 20 minuts són ja prop d'una desena els turistes que han volgut endur-se aquest record a casa. El públic és divers. Una família amb dos nens, un grup de tres amigues japoneses, un matrimoni australià... També un munt de coloms que no s'enfilen als braços dels turistes, però que sí que es posen les botes amb les restes de pipes que cauen a terra.

Una pràctica de risc

Ara bé, els ensinistradors s'arrisquen també a multes, i no només pel fet de dur a terme una activitat econòmica de forma irregular. Tot i que alimentar animals a la via pública està permès a Barcelona, l'ordenança recull sancions de fins a 600 euros si això implica embrutar espais públics. El rastre de pipes a terra a la Ciutadella i els voltants del passeig Lluís Companys en serien un cas evident. Fonts municipals expliquen que l'Ajuntament fa temps que fa un seguiment d'aquestes activitats i que ja s'han fet dues campanyes específiques d'informació al parc de la Ciutadella per "evitar l'ús de les aus com a atractiu turístic".

Més enllà del fet que la presència de restes de menjar afavoreixi la presència d'insectes i rates, el problema de l'alimentació de les cotorres és que contribueix al fet que, com ja passa amb els coloms, se'n multipliqui la població. A més, en el cas d'aquestes aus de colors llampants, cal recordar que no tenen depredadors i que es tracta d'una espècie invasora que té un impacte sobre l'ecosistema de la ciutat.

En un informe fet per a l'Ajuntament l'any 2021, el cap de recerca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Carles Senar, ja apuntava que des que es van detectar els primers exemplars d'aquestes aus a Barcelona cap a l'any 1975 la seva presència s'havia multiplicat exponencialment fins al punt que es calculava que el 2021 hi havia uns 8.000 exemplars a la ciutat. Senar alertava, però, que si no s'actuava aquesta xifra podria arribar a les 20.000 l'any 2031.

En aquest mateix document es calculava també l'impacte econòmic que la gestió de les cotorres –i sobretot dels seus nius, molt voluminosos– tenen per a l'Ajuntament. Segons dades aportades aleshores des de Parcs i Jardins, el 2021 la ciutat destinava 200.000 euros cada any a 230 actuacions per branques d'arbres que s'havien trencat pel pes dels nius o per treure aquells amb perill de caiguda imminent.