"Si em denuncies no cobraràs i jo seguiré guanyant diners": l’última trama de pisos turístics il·legals

BarcelonaSerhii K. sembla d'entrada un llogater normal. Signa el contracte al seu nom, aporta la documentació i abona la fiança a temps. Però la seva intenció no és viure en aquell pis, que poc després ja apareix als principals portals d'allotjaments turístics. Amb només 31 anys, aquest exfutbolista de tercera fila ucraïnès és el cap de l'última trama de pisos turístics il·legals que ha aflorat a Barcelona i que durant els últims tres anys hauria llogat més d'una desena de pisos al seu nom o al d'altres companys –Angelina L. i Victor P.–, i que hauria enganyat després els propietaris, que viuen un malson si volen recuperar els seus habitatges.

Alguns acaben acceptant el xantatge del Serhii, que s'ofereix a pagar-los més pel seu silenci i a marxar del pis al cap d'un any. Per tranquil·litzar-los, també assegura que donarà la cara davant dels veïns afectats per les molèsties dels pisos turístics i que deixarà clar que la responsabilitat és tota seva, no del propietari. Unes promeses que no compleix. Si veu que no se'n surt, apuja el to de l'amenaça. "Si em portes a judici estaràs un any sense cobrar i jo seguiré guanyant diners", diu als propietaris. Fins i tot al·ludeix al seu origen per intentar intimidar: "Soc d'Ucraïna, no cal dir res més".

Tanmateix, hi ha propietaris que s'atreveixen a denunciar. Això ha permès que els serveis d'inspecció de l'Ajuntament de Barcelona tinguin marcat en vermell el nom del Serhii i els seus socis, de qui per ara han pogut localitzar sis habitatges a la ciutat. No descarten que n'hi hagi més, però de moment no en tenen constància. En tres casos hi ha expedients en curs, en dos s'estan iniciant els tràmits per multar l'exfutbolista ucraïnès i d'un encara no se n'ha trobat l'adreça exacta. Si no hi ha una denúncia del propietari o es detecta a través de les cerques constants que fa l'administració per trobar anuncis il·legals, no es pot actuar.

La trama del jove ucraïnès demostra també que les dificultats per perseguir aquestes xarxes permeten que se sentin invulnerables. Fins al punt que el Serhii s'ha vantat en públic de viure d'això i de tenir llogats 14 pisos que ara formen part de l'oferta turística il·legal a la ciutat –7 al Raval, 5 al Gòtic, un a les Corts i un a l'Hospitalet–. Encara que hi hagi diligència per frenar-ho, són processos que poden ser llargs. Si s'opta per la via civil i s'ha d'acabar fent un desnonament del llogater, perquè no vol marxar, es pot trigar entre dos i tres anys.

"Ells saben que la justícia és lenta, que poden seguir al pis i anar cobrant", admeten fonts del consistori barceloní. Les sancions solen ser de 60.000 euros –i un màxim de 600.000 euros–, però molts d'aquests estafadors no tenen béns ni diners a Espanya i acaben no pagant les multes. A més, la justícia sovint tomba aquestes sancions i les redueix notablement. Per evitar que el propietari també en surti perjudicat, l'Ajuntament demana que els arrendadors denunciïn quan detecten un frau al seu immoble.

De les Corts a Ciutat Vella

En el cas del Serhii, va començar llogant un pis al carrer Galileu de Barcelona, amb una altra persona, l'any 2021. Dos anys més tard, les queixes veïnals –es tracta d'un edifici amb quatre pisos de menys de 50 metres a cada replà– van propiciar que s'incoés un expedient sancionador. Una de les veïnes relata com aquest febrer l'estafa va anar a més. El jove va rellogar el pis a una noia de Madrid, que va pagar més de 1.500 euros i, per a sorpresa seva, va veure com l'apartament en realitat estava anunciat a Airbnb.

Quan la Guàrdia Urbana va presentar-se a l'immoble, va trobar Serhii K. i Angelina L. amb una parella de turistes. Un mes després, el propietari del pis va aconseguir rescindir el contracte. Es van acabar les festes i els intents dels turistes d'entrar en altres pisos, com li passava a una veïna, que veia com intentaven entrar a casa seva perquè els turistes s'equivocaven de planta.

A partir d'aquest pis, la trama va estendre la seva xarxa. Els pisos buits els moblava amb l'indispensable i tenia dones de la neteja que s'encarregaven de posar a punt cada pis per als nous usuaris. "Una de les noies de la neteja em va dir que s'enduia mínim 6.000 euros al mes", explica una veïna afectada.

Un d'aquests pisos era al carrer Beates de Barcelona. Un edifici vell, amb l'escala desgastada, però perfecte per atreure turistes que volen gaudir del centre de la ciutat. "Ell no apareixia mai. Va ser un infern durant molts mesos. Borratxeres, prostitutes, intentaven accedir al terrat, crits... Deixaven les bosses de deixalles al portal, i no pots fer res perquè tens por de denunciar perquè no saps qui hi ha al darrere. I si ve i em dona una pallissa?", es pregunta una de les veïnes, que va patir l'entrada i sortida constant dels turistes, que a vegades duplicaven la capacitat del pis. El mateix va passar al carrer de la Cera, al bell mig del Raval. En aquest cas l'Ajuntament ha obert un expedient perquè el propietari recuperi el pis.

Per poder llogar tots aquests pisos, el Serhii i l'Angelina presentaven un contracte de treball. Tots dos, amb estudis de batxillerat sense haver cursat cap grau superior, es van fer passar per programadors web en una empresa de Figueres, Connect Network System, ubicada en un complex empresarial. Els responsables de l'espai no tenen constància de l'existència d'aquesta empresa, que l'any 2021 va veure com Hisenda li retirava el NIF i li tancava el full registral: una decisió que també pot ser judicial quan se sospita que hi ha una activitat falsa. Això podria comportar que s'investigués un presumpte delicte de falsedat documental.

Xarxes que es reinventen

La dels joves ucraïnesos és una de les xarxes que l'Ajuntament de Barcelona té detectades que es dediquen a utilitzar pisos de lloguer per convertir-los en habitatge turístic. Una de les trames principals és de ciutadans d'origen rus, que van arribar a tenir 20 contractes de lloguer, i una altra d'un ciutadà que opera amb persones sueques d'origen peruà, i que acumula més d'un milió d'euros en multes.

Cada mes el consistori barceloní detecta uns 400 anuncis il·legals de pisos turístics: una cinquantena pertanyen a les xarxes i un centenar a persones que operen amb dos o tres pisos alhora. No és, però, la pràctica més utilitzada pels estafadors. "Els fraus més habituals són pisos o habitacions que no existeixen", explica el sergent de la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Horta Juan Pedro García. Quan els enxampen, es reinventen i, per exemple, passen a fer negoci amb lloguers de més de 31 dies.

El cos policial català està investigant, de la mà de l'Ajuntament de Barcelona, què hi ha darrere la trama ucraïnesa. Per la seva banda, Airbnb, una de les plataformes on s'anunciaven els pisos, assegura que "els anuncis relacionats" amb aquesta trama "ja s'han eliminat" i que els "subarrendaments no autoritzats són un problema generalitzat" a tot Espanya que requeriria "regulacions" sobre habitatge "més efectives".