Guia dels carrers guarnits de Gràcia: la nostàlgia i altres refugis
Les crisis del present conviuen amb apel·lacions a èpoques passades als carrers d'enguany
BarcelonaLa nostàlgia sovint actua com un refugi davant les incerteses del present, cosa que es pot constatar des d'aquest divendres també en els guarnits de la festa major de Gràcia, on conviuen exemples d'algunes de les grans crisis que ens travessen i múltiples referències a èpoques en què no feia tanta calor i en què el món semblava una mica menys boig. La més clara es pot veure a la plaça de la Vila, on, amb l'explícit títol La Gràcia que enyorem, es pot viatjar en el temps i tornar, per una estona, a passar per davant de comerços històrics de la Vila ja desapareguts com l'Olla de Torrent o les atraccions Caspolino.
Aquest epicentre irradia l'energia nostàlgica que mou molts dels 23 carrers guarnits aquest any, que ens porten al càmping on estiuejàvem als anys 80 que hi ha muntat a la plaça del Nord; als jocs més tradicionals del circ del carrer Providència, o a aquells mesos d'agost al poble dels avis que ha recreat amb molta destresa Fraternitat de Baix. També és possible, esclar, revisitar pel·lícules i discos del passat. En aquest camp, destaquen l'homenatge a la Guerra de les Galàxies del carrer Llibertat, que farà les delícies dels fans de la saga, i el tribut als Beatles de Joan Blanques de Baix de tot, amb un Yellow submarine inclòs.
Com sempre, però, davant la complexitat del present també hi ha qui busca refugi en les teories de la conspiració. Per a ells, la travessia de Sant Antoni ofereix una visita extraordinària a una àrea reservada on sembla haver-hi mostres de vida extraterrestre i on també, esclar, hi ha una picada d'ullet al passat amb una rèplica estupenda d'ET. Si us quedeu amb ganes de més, sempre podeu acostar-vos al caòtic laboratori de Joan Blanques de Baix, on després d'un experiment científic fallit hi governen uns robots simpatiquíssims, virus i altres criatures estranyes.
Ara bé, amb la calor que rosteix ja des de ben aviat els carrers de Gràcia el que realment demana el cos és un refugi climàtic. El rusc colorista del carrer Tordera o el poblat hawaià de la plaça Rovira i Trias són dues bones opcions. També la selva maia del carrer Verdi, amb una espectacular entrada al temple que la converteix en una de les favorites a alçar-se amb un premi que busca reeditar el carrer Mozart, que aquest any ha optat per reformular la llegenda de Sant Jordi i que, un cop més, ha combinat l'exuberància –impressionant el drac gegant– amb la cura pels petits detalls.
La tradició també està molt present entre els guarnits de la festa major de Gràcia d'aquest any. Després de quedar-se sense actes de cultura popular en l'edició de l'any passat, carrers com Progrés i Jesús han volgut dedicar-hi els seus decorats. El primer, amb una magnífica oda al correfoc en què no falta, però, la seva ja tradicional piscina d'aigua, i el segon amb un cuidat homenatge a diables, gegants, tabalers, etc. culminat amb un vistós castell invertit que es pot gaudir des del carrer Gran de Gràcia i una treballada auca de la festa.
L'habitatge i la crisi climàtica
Però l'àmplia oferta de refugis que brinden els carrers guarnits no són sinònim d'alienació. Durant el passeig hi ha temps de sobres per reflexionar sobre algunes de les crisis que patim. Ho fan amb humor al carrer de la Perla, on el mostrari d'espècies desplaçades que ofereix la seva Animalada climàtica és l'acompanyant perfecte per parlar de la crisi climàtica, que ho inunda tot, també per l'onada de calor que portem enganxada a l'esquena.
També l'especulació amb l'habitatge i la gentrificació –molt presents ja durant el reivindicatiu pregó de dijous– s'han fet un lloc en aquesta edició del concurs de guarnits. Ciudad Real i Lluís Vives hi dediquen els seus carrers; els primers amb una crítica als fons voltor a través de la ciutat cada cop menys imaginària de Rapinyapolis, i els segons amb una reformulació de la faula dels tres porquets on el llop sembla tenir interessos comercials sobre les seves cases.