BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha fet el primer pas per desallotjar l'assentament de barraques de Vallcarca. La primera tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha explicat aquest dimarts que ja s'ha comunicat a les persones que viuen a l'assentament i a les que viuen en tres finques municipals ocupades al costat que no poden continuar vivint en un infrahabitatge. És el primer pas d'un procés administratiu de desallotjament que Bonet ha admès que serà llarg i que pot durar "mesos".
Inscriu-te a la newsletter BarcelonaInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi
Aquest dimarts a primera hora, tècnics de l'Ajuntament s'han personat a l'assentament sota el viaducte per notificar a les persones que hi eren que s'havia començat el tràmit per declarar infrahabitatge les barraques on dormen. A partir d'aquí s'obre un període d'al·legacions abans no es pugui certificar oficialment que l'espai no compleix els requisits mínims per ser habitable i que, per tant, ha de ser desallotjat.
En el cas de les tres finques de titularitat municipal on viu gent i que també són considerades infrahabitatge, el procés és una mica diferent i els tècnics simplement han certificat que actualment continuaven ocupades per poder iniciar la recuperació d'ofici. Per a més endavant quedarà la situació d'altres edificis ocupats de la zona afectada pel planejament urbanístic, però on no s'ha detectat infrahabitatge.
Segons l'últim cens fet pels serveis socials, actualment hi ha 17 persones que pernocten al solar i 13 a les tres finques municipals. D'aquests, n'hi ha sis que són menors. Dos viuen a l'assentament de barraques, i quatre en dos dels locals ocupats. Més enllà de les persones que hi dormen, l'assentament era molt concorregut perquè s'havia convertit en un espai on s'acumula la ferralla. Un fenomen que des de l'Ajuntament es considera un factor de risc tant per l'amuntegament de materials com per la seva manipulació.
En declaracions als periodistes, Bonet ha destacat que amb aquest pas l'Ajuntament prova de donar solució a una situació que "fa massa temps que estava enquistada" i que suposava "un risc" per a les persones que hi viuen. "No podem permetre que es pugui conviure amb normalitat amb situacions d'infrahabitatge", ha dit la regidora, que ha admès que l'escenari és "complex i delicat".
Divisió al barri
La comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, ha explicat que des de l'any 2019 els serveis socials de l'Ajuntament acompanyen les persones que viuen en aquests assentaments i que ho continuaran fent en els pròxims mesos. Ni ella ni Bonet, però, han entrat en detalls sobre quina mena de solucions s'oferiran als habitants de l'assentament de Vallcarca.
"Ens han dit que eren agents de policia i que portaven uns papers que havíem de firmar. I que ara tenim 10 dies per posar un recurs. Tampoc ens han parlat d'alternatives ni res de res", explica Florina Drosu, una de les mares de família que fan nit al solar. "No fa pinta que donin notícies gaire innovadores pel que fa a solucions dignes per als veïns que viuen ara mateix a l'assentament", explica l'Aran, una de les portaveus del moviment veïnal Som Barri, que ajuda les persones que viuen al solar. "Efectivament, aquest matí han rebut la notificació amb les conclusions de la inspecció, que diu que l'assentament és un infrahabitatge i que tenen 10 dies per presentar al·legacions abans que puguin procedir al desallotjament", corroboren els membres de Som Barri.
Aquest moviment de fitxa s'ha valorat de manera desigual al barri, que viu la situació de l'assentament amb una forta divisió. També hi ha un grup de veïns, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, que valora "positivament" l'inici d'aquest procés per recuperar el solar. En declaracions a l'ARA, un d'ells, que fa 20 anys que viu al barri, explica que el desallotjament és el procés "natural". "Tard o d'hora havia d'arribar. I, personalment, jo hauria preferit que fos abans", explica, i subratlla que aquestes persones "fa uns 10 anys que viuen en situació d'infrahabitatge" i que l'assentament s'havia convertit en "l'epicentre de la problemàtica que hi ha al barri". "Espero que sigui el primer pas per desbloquejar una situació que ha impedit el desenvolupament social i urbanístic de Vallcarca fins ara", argumenta. Els veïns contraris a l'assentament confien que "l'Ajuntament trobi els mecanismes i la sensibilitat social per vetllar i acompanyar la situació d'aquestes persones vulnerables".
Un pla urbanístic pendent
Desallotjar l'assentament de Vallcarca és un pas necessari per a l'Ajuntament per poder tirar endavant el pla urbanístic de transformació de Vallcarca aprovat el 2002, fa més de 20 anys. Aquesta reforma ha d'acabar suposant la construcció de prop de 520 pisos, un 40% dels quals seran habitatge protegit, així com la construcció d'un nou dipòsit pluvial i una àrea de serveis i la millora del parc central de Vallcarca.
Pròximament, de fet, el consistori preveu iniciar el trasllat de la pista de bàsquet a la part que queda per sobre del viaducte i reactivar també els tràmits per poder tirar endavant un projecte que fa més de 20 anys que està pendent: la rambla verda de Vallcarca, que ha d'arribar des de la Biblioteca Jaume Fuster fins a l'altura del número 89 de l'avinguda Vallcarca.
L'Ajuntament de Barcelona detecta un centenar d'ocupacions i assentaments
L'Ajuntament de Barcelona té un centenar d'ocupacions i assentaments identificats i en algun tipus de tràmit, el 35% dels quals en espais municipals. A més, el 70% dels casos es concentren als districtes de Sant Andreu, Sant Martí i l'Eixample; un altre 20% estan a Sants, Sarrià i Gràcia, i el 10% restant es troben a Nou Barris, Horta-Guinardó i Les Corts. El consistori ha presentat un informe sobre el pla d'actuació davant d'aquest fenomen, on detalla que cal una primera preocupació i atenció sobre les persones que ocupen, però també una mirada des de la seguretat i des de les estratègies de prevenció i convivència.
En el seu informe, l'ajuntament remarca que "la primera preocupació i atenció" s'ha de centrar en les persones que es troben en aquests espais, tenint en compte la seva situació de vulnerabilitat i posant a la seva disposició "els serveis i recursos públics que calgui". Ara bé, també afegeix que cal tenir en compte que en determinats casos, "hi ha persones amb perfils delinqüencials que troben empara en aquests entorns i que els instrumenten per actuar amb major impunitat". Finalment, el consistori destaca la necessitat d'establir estratègies de prevenció i convivència, especialment en les zones de major risc i recurrència d'ocupacions i assentaments.