L'onada de tancaments de botigues a Barcelona reobre el debat sobre limitar el lloguer de locals
Els comerciants dubten sobre l'encaix jurídic d'una regulació que ERC torna a portar a l'Ajuntament
BarcelonaEl degoteig constant de tancament de comerços històrics continua passant factura a Barcelona. Només en les últimes setmanes, han abaixat la persiana o han anunciat que ho faran botigues que feia dècades que estaven en marxa. En molts casos, per la impossibilitat de fer front al preu del lloguer. En són exemples recents el forn Santa Clara o la ferreteria Camps, tots dos al barri de Gràcia. Abans havien patit el mateix destí altres negocis com el restaurant italià Luigi –un històric de la plaça Francesc Macià– o la perruqueria del carrer Muntaner on va començar Raffel Pagès. Tots ells són només alguns casos que han transcendit d'un fenomen que provoca molts altres comiats silenciosos.
En el cas del forn Santa Clara, per exemple, el negoci ha tancat després que la propietat els volgués doblar el lloguer del local de Travessera de Gràcia amb Quevedo, que passaria de 1.500 euros a 3.000. Feia vuitanta anys que servien cafè i pastes als veïns del barri. El cas de la ferreteria Camps del carrer Gran de Gràcia és similar. Oberta fa noranta anys, tanca ara perquè ja no li surten els números. El descens de les vendes, unit al lloguer de 15.000 euros mensuals que pagaven des de fa tres anys i que ara la propietat els volia tornar a apujar, ha sigut una estocada definitiva per a aquest comerç gairebé centenari.
La notícia sobre aquests últims tancaments ha reobert un debat cíclic a la capital catalana. Fa temps que els lloguers són el nucli d'un còctel letal per al comerç de proximitat que combina altres factors com ara els canvis d'hàbits dels consumidors, l'esclat de plataformes com Amazon o la falta de relleu generacional. L'octubre del 2024 la comissió d'Economia i Hisenda va aprovar una proposició d'Esquerra en què l'Ajuntament es comprometia a instar la Generalitat i l'Estat a dur a terme "amb la màxima celeritat possible" una regulació efectiva dels lloguers dels locals destinats a activitat econòmica.
Allò va donar peu a la creació, pocs dies després, d'un grup de treball entre l'Ajuntament de Barcelona i el departament d'Empresa de la Generalitat per analitzar els reptes del comerç i del lloguer de locals. Catorze mesos després, però, no ha transcendit cap conclusió. Consultades per l'ARA, fonts del consistori i del Govern expliquen que mantenen contactes periòdics a través de reunions i grups de treball que analitzen reptes del sector com els lloguers, però també el relleu generacional, la digitalització, l'ocupació de qualitat, la formació i la professionalització.
Davant la falta de concrecions, segons ha pogut saber l'ARA, Esquerra tornarà a portar el debat a la comissió d'Economia de l'Ajuntament. En un prec, reclamaran que el govern municipal es comprometi a analitzar i impulsar, en col·laboració amb la Generalitat i en el marc de les seves competències, les vies legals per a la regulació dels lloguers dels establiments comercials en àrees tensionades pel turisme. A més, reclamaran que en el termini de sis mesos s'estableixin les zones de lloguer comercial altament tensionades a la ciutat i que s'impulsi un grup de treball del consistori amb els grups parlamentaris per a l’elaboració d’una llei de regulació dels lloguers comercials.
Dubtes sobre la regulació
Tanmateix, el camí d'aquesta hipotètica regulació no sembla fàcil. Ja el 2024, l'aleshores regidora de Comerç de l'Ajuntament i ara cinquena tinenta d'alcaldia, Raquel Gil, va mostrar els seus dubtes sobre la possibilitat de regular el lloguer dels locals comercials perquè "el marc legislatiu no ho posa fàcil". Uns dubtes que comparteix el sector. En declaracions a l'ARA, el president de Barcelona Comerç, Pròsper Puig, admet preocupació perquè el preu del lloguer estigui fent inviables alguns negocis, però subratlla que "la regulació és una mica complicada" perquè "suposa entrar en el terreny de l'oferta i la demanda". "Quan hi ha activitat econòmica, posar topalls és molt complicat", explica, i remarca que és un debat diferent del de l'habitatge, que sí que és un bé social.
Des de Barcelona Oberta, el seu president, Gabriel Jené, es mostra encara més contundent sobre la possibilitat de regular el lloguer dels establiments. "És un deliri ideològic", opina, i també diferencia el cas del comerç del de l'habitatge. Jené argumenta que és inviable una regulació d'aquesta mena perquè el que es confronta aquí no és el dret d'algú a tenir un lloc on viure davant d'algú que vol fer negoci amb un pis, sinó que és un debat sobre els beneficis econòmics del propietari i del comerciant. "Com decideixes qui pot tenir més beneficis i qui no?", es pregunta.
Més enllà de la regulació del lloguer, des de l'Ajuntament s'apunta que s'està treballant en l'elaboració d'un cens d'activitats econòmiques en planta baixa. Un registre que, diuen, ha de permetre "actualitzar i millorar" el coneixement dels establiments a peu de carrer amb dades com la tipologia de l’activitat econòmica, l’ús del local i la seva ubicació geogràfica. Tant Generalitat com Ajuntament remarquen, a més, que es treballa en l'agenda d'activitats derivada del fet que Barcelona hagi estat escollida recentment Capital Europea del Comerç Local 2026.