El pressupost de Barcelona supera per primera vegada els 4.000 milions d'euros
Valls confia a tancar un acord amb els grups però admet que si cal recorreran a la qüestió de confiança
BarcelonaL'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, encara el tercer intent d'aprovar un pressupost per la via ordinària. Fins ara n'ha pogut aprovar un –el del 2024– a través d'una qüestió de confiança i ha hagut de prorrogar l'altre. Per aconseguir aquest cop el suport dels grups en el ple, el seu quart tinent d'alcalde, Jordi Valls, ha presentat uns comptes de rècord que per primera vegada superen els 4.000 milions d'euros. En concret, el projecte fet públic aquest dijous arriba als 4.180 milions, i segons ha explicat Valls està centrat en les "persones, l'habitatge i la seguretat".
Amb aquesta carta de presentació, el govern del PSC intentarà ara aconseguir el suport dels grups de l'oposició per tirar endavant els comptes. La voluntat del govern municipal és tenir el debat inicial –que permet que els pressupostos es continuïn tramitant– la setmana que ve mateix en una comissió extraordinària d'Economia. Tot i que Valls ha confiat a obtenir el suport de l'oposició –"La fragmentació política existeix, però un Ajuntament necessita tenir pressupostos", ha dit–, també ha apuntat que si cal tornar a fer servir la qüestió de confiança ho faran.
De moment, dos dels possibles socis del govern municipal ja ha marcat distàncies amb l'executiu. La líder de Barcelona en Comú al consistori, Janet Sanz, ha criticat que es presentin els comptes "sense majories i sense parlar-ne amb l'oposició". De totes maneres, Sanz ha posat dues condicions per negociar els comptes: que s'aprovi el canvi legal per prohibir el lloguer de temporada i frenar els desnonaments previstos a Vallcarca que afecten menors. Des de Junts, el regidor Arnau Vives ha opinat que el govern municipal dona el pressupost pel 2026 "per perdut" en no "donar cap marge de negociació", i ha denunciat que mantenen una pressió fiscal "altíssima".
239 milions en habitatge
Tanmateix, per intentar convèncer els grups, Valls ha presentat un pressupost en què la política d'habitatge és "central". Els comptes preveuen destinar-hi 239 milions d'euros. D'aquests, 84 milions són per a la promoció i gestió del parc públic, 50 per a fons destinats a la rehabilitació, 20 per a una bossa per exercir el tanteig i retracte, 25 per alliberar sòl per a noves promocions a la Sagrera i 38 per a ajuts o subvencions, com ara una línia d'ajuts al lloguer de 6 milions per a famílies monoparentals i persones de més de 55 anys.
Valls també ha fet èmfasi en dos aspectes que han sigut importants en negociacions pressupostàries precedents. Així, ha explicat que dins dels 266,9 milions d'euros destinats a la promoció del transport públic hi ha recursos previstos perquè l'Ajuntament mantingui la seva aportació –d'uns 50 milions– per bonificar els títols de transport de l'ATM, així com una partida per poder afrontar la licitació de la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquesta partida ja estava present en els comptes de l'any passat, que no es van aprovar. Valls ha afegit també que els comptes preveuen ampliar el Bicing amb 1.000 noves bicicletes elèctriques.
Més enllà de l'habitatge, pel que fa a les altres dues prioritats que segons el govern municipal tenen aquests pressupostos, els comptes preveuen una despesa de gairebé 1.000 milions d'euros (994,9 milions) en atenció a les persones, que inclou tot el que té a veure amb serveis socials, escoles, etc. En el camp de la seguretat, el govern de Collboni preveu una despesa de 430,6 milions d'euros, que han de servir per incorporar 100 nous agents de la Guàrdia Urbana i avançar en l'objectiu d'instal·lar més càmeres a la ciutat.
L'impacte de les darreres ordenances fiscals
A diferència del que havia passat en els dos cursos anteriors, aquest cop el govern municipal no ha introduït grans canvis en les ordenances fiscals. Confia, això sí, a poder incrementar en un euro el recàrrec turístic un cop el Parlament convalidi el decret llei del Govern que ho avala. Valls ha subratllat que són unes ordenances que no impacten en la fiscalitat de les famílies ni de les petites i mitjanes empreses, i ha destacat que preveuen una bonificació del 95% de l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres en aquells projectes de regeneració urbana.
Tanmateix, l'increment del pressupost d'aquest curs no s'explica sense els canvis fiscals que ha dut a terme l'Ajuntament en els últims anys. Juntament amb l'increment de la bestreta de la participació en els tributs de l'Estat a través de la PIE, els augments en impostos i taxes aprovats en els anteriors exercicis estan darrere del fet que els comptes superin per primer cop els 4.000 milions d'euros. Unes xifres que permeten al consistori preveure una inversió de 753 milions d'euros, que creix fins als 861,8 milions d'euros quan se li sumen els 56 milions de les actuacions que assumirà directament l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), els 41,2 milions d'euros que s'invertiran a través de l'empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i els 11,6 milions que arriben des d'altres entitats municipals.