Ofensiva a Gaza

Els primers vaixells de la Flotilla arriben a Barcelona amb banderes palestines

Més de 300 persones sortiran en 50 vaixells cap a Gaza des de Barcelona

Telmo Rivilla
30/08/2025

BarcelonaEl Nasser (pseudònim) va sobreviure durant dos mesos als bombardejos que sacsejaven dia rere dia casa seva a Ciutat de Gaza, fins que, a inicis del 2024, va aconseguir fugir amb la seva família cap a Egipte. Des d’allà, i amb el suport d’alguns coneguts, va arribar a Espanya. “Com tants altres, vaig perdre amics i familiars –explica–. Em vaig veure obligat a treure dels enderrocs els cossos de nens, amics i veïns. I ara, des de la distància, les imatges que arriben furguen en la ferida: un ja no sap quins límits li queden per traspassar a Israel, si és que en queda algun”, afegeix.

Inscriu-te a la newsletter BarcelonaInscriu-t’hi
Inscriu-t’hi

Durant el matí de dissabte, el Nasser s’ha arribat al Moll de la Fusta de Barcelona per veure els primers vaixells de la Global Sumud Flotilla, que han començat a arribar al port cap a la una del migdia, i en un dels quals s’embarcarà rumb a la seva Gaza natal. La seva veu, atenuada pels crits de “Free Palestine” dels assistents, indica que no té por del que li pugui passar. “Ho hem de fer pels que continuen allà, pels que han estat assassinats. Jo que puc, els hi dec; nosaltres que podem, els hi devem”, afegeix emocionat.

Cargando
No hay anuncios

El Nasser serà una de les més de 300 persones que participaran en la missió de la Global Sumud Flotilla rumb a la Franja, a bord d’un dels més de 50 vaixells que sortiran demà diumenge des del port de Barcelona, així com des de diversos ports d’Itàlia i Tunísia, segons ha explicat Saif Abukeshek, organitzador i portaveu de la missió. Es tracta de xifres que busquen convertir aquesta iniciativa en “la missió de solidaritat més gran” que s'ha fet fins ara per trencar el bloqueig israelià. L'objectiu és clar: “Establir corredors humanitaris que permetin l’arribada d’ajuda, tot i que gran part ja es troba al pas fronterer de Rafah [amb Egipte], incapaç d’entrar a causa del bloqueig israelià”, destaca l'hispanopalestí Saif.

La flota inicia la seva travessia pel Mediterrani en un context crític, després de 22 mesos de setge israelià a Gaza, que ja ha deixat prop de 63.000 víctimes, segons el ministeri de Sanitat gazatí. Mentrestant, l’exèrcit israelià es prepara per prendre el control de Ciutat de Gaza, la qual cosa provocarà més refugiats en uns camps ja desbordats. Més de dos milions de gazatins es concentren en només el 14% del territori de la Franja, mentre que la resta està ocupat o declarat zona de combat, segons l’ONU, que la setmana passada va declarar la situació de fam a Ciutat de Gaza.

Cargando
No hay anuncios

El mateix Saif evita parlar de por, inseguretat o dels perills que comporta la missió –més encara després que Israel aturés les recents missions de Handala i Madleen i remet aquestes qüestions als dirigents internacionals. “Aquestes preguntes s’han de fer als governs, que han de defensar els drets humans i posar fi al genocidi", especifica l’organitzador de la missió.

En les últimes hores, el ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, s’ha referit a la seguretat de la missió humanitària en declaracions a RAC1, assegurant que les ambaixades més properes al trajecte, com la mateixa de Tel-Aviv, ampliaran les mesures de protecció per als nacionals embarcats “en qualsevol” situació.

Cargando
No hay anuncios

El mateix alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, també ha mostrat el seu suport a la missió humanitària en un missatge després del seu retorn de Turquia, i ha assenyalat que “la missió no només porta ajuda humanitària, sinó també esperança a milers de persones que viuen en una situació desesperada”. El missatge anava acompanyat d’un vídeo de suport dels alcaldes de Betlem i Ramal·lah, ciutats de Cisjordània, que l’alcalde no va poder visitar la setmana passada perquè l'executiu d'Israel no li va concedir el visat d'entrada al país.

En vigílies de la sortida de la Flotilla, el Moll de la Fusta s’ha omplert de celebritats internacionals que han mostrat el seu suport a la missió humanitària. Entre elles destaquen l’actor irlandès Liam Cunningham, conegut pel seu paper de Davos Seaworth a Joc de trons, i l’activista Greta Thunberg, que torna a intentar entrar a Gaza per segon cop en pocs mesos i que s'ha deixat veure en un dels vaixells somrient. A aquests noms s’hi afegeixen el regidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Coronas, que s'embarcarà com a capità d'un dels vaixells, juntament amb l’exalcaldessa Ada Colau. El suport s’ha estès més enllà del port: a les xarxes socials han aparegut missatges d’ànim de l’actriu Susan Sarandon, Nkosi Zwelivelile Mandela –net de Nelson Mandela–, Jordi Évole o intèrprets com Carolina Yuste i Luis Tosar.

Cargando
No hay anuncios

Aquest ressò internacional reforça el caràcter global de la iniciativa. "L'horror ens ha unit com una família”, va dir Cunningham a l’acte inaugural. Una declaració que contrasta amb les paraules que Josep Borrell, ex alt representant d’Afers Exteriors de la Comissió Europea, va pronunciar fa menys d’una setmana, quan advertia que la inacció d’Europa farà “perdre l’ànima a Gaza”. Des de Barcelona, més de 26.000 voluntaris i activistes de 44 països intenten demostrar el contrari.

Entrevista a Liam Cunningham
Cargando
No hay anuncios
"El setge a Gaza és medieval i és per la covardia d'Occident"

Liam Cunningham, actor irlandès, és un dels rostres més famosos de la sèrie Joc de trons, després d’interpretar Davos Seaworth i altres papers com el capità a Titanic. Aquests mesos era a Budapest rodant una pel·lícula que ha suspès per enrolar-se a la Global Sumund Flotilla.

Què l’ha portat fins al Moll de la Fusta?

Soc irlandès i entenc perfectament què significa l’ocupació. Sabem què implica estar sota el poder d’un exèrcit molt poderós que roba, massacra i abusa de la seva força. Els palestins estan passant ara pel que nosaltres vam passar fa 150 anys.

Després de més de 22 mesos de setge a Gaza, té esperança?

Com a éssers humans, tenim l’oportunitat d’actuar i aturar aquesta tragèdia. Aquesta mobilització és el nostre intent de portar aliments a les persones que estan morint de fam. No és una qüestió política, es tracta d’éssers humans. La nostra resposta defineix si hi ha esperança per a Gaza i per a la humanitat.

Veient els precedents de les missions anteriors, no té por?

No. No es pot tenir por. La por és per a les persones de Gaza. Nosaltres intentem portar-los menjar. Intentem trencar el setge. Intentem fer el que els nostres governs haurien de fer i no fan. Intentem defensar el dret internacional, que cap nació occidental està complint, perquè són covards. Ells sí que tenen por i no haurien de representar-nos. La majoria de la gent al món vol veure una Gaza alimentada, amb atenció mèdica, hospitals, escoles, infraestructures i la seva pròpia terra.

Quin és l’objectiu de llençar-se al Mediterrani cap a Gaza?

Trencar el setge, aturar això. És una cosa medieval, el que passava als segles XII, XIII o XIV, però està passant avui. Està passant ara i passa per la covardia d’Occident i del món. Hem de posar fi a això.