Una setmana després, on són els desallotjats de l'assentament de Vallcarca?

BarcelonaAl solar del barri de Vallcarca on, fins a la setmana passada, s'aixecaven desenes de barraques, ara hi ha uns 300 blocs de formigó grocs, del tipus New Jersey, que impedeixen que allà s'hi pugui instal·lar res més. De les barraques (i la gent que hi malvivia) no n'ha quedat cap rastre des que, dijous passat, l'Ajuntament de Barcelona va decidir accelerar el desallotjament i netejar tot el campament. Dimecres a la nit un curtcircuit en un calefactor va provocar un incendi en una de les barraques –que va deixar un jove ferit– i això va accelerar tot el procés. Així, després de moltes setmanes de polèmica i estira-i-arronses, el govern de Jaume Collboni va fer fora la vintena de persones que encara hi pernoctaven, al·legant problemes de seguretat.

Ara les barraques s'han netejat, però ¿que se n'ha fet, de les persones que hi malvivien? L'ARA ha pogut comprovar que, lluny de desaparèixer, moltes continuen al barri, ara ocupant altres espais. “No ens van donar cap alternativa viable, així que hi ha hagut veïns que ens han ajudat a trobar un sostre, encara que sigui temporal”, explica un dels joves marroquins desallotjats i amic del noi ferit en l'incendi, que continua hospitalitzat. Ell, de 28 anys, i un altre noi, de 24, s'estan en un local veïnal i visiten sempre que poden el seu company ferit. Expliquen que el noi estudiava farmàcia a Ucraïna, però que amb la guerra va decidir marxar. Aquí a Barcelona, detallen els amics, les coses "no li van anar bé" i no es va atrevir a explicar-ho a casa seva "per por de decebre". Ara han localitzat el seu germà i l'han informat de la seva situació. Ell també és sanitari, i ja ha viatjat a Barcelona per visitar-lo. "Està millor físicament, ja no té tants dolors, però ho està passant molt malament d'aquí", diuen els amics mentre s'assenyalen el cap, en referència a la seva salut mental.

Tot i que alguns dels desallotjats han decidit tornar a Romania –el país d'origen de la majoria dels habitants de l'assentament–, un passeig pel barri permet ubicar ràpidament on són la resta. Per exemple, el Nicolai continua recollint ferralla al barri. "Jo estic al Carmel, però la majoria segueixen a Vallcarca", corrobora. Dues de les famílies conviuen ara amb dues famílies més en un local veïnal a només uns metres de l'assentament. "Quan parlem de família ens referim a pare, mare, fills, nets i també joves i gendres", matisa el José, membre de l'associació Som Barri, que ha fet costat als veïns del solar. Un altre grup s'està en un pis que el sindicat de l'habitatge utilitza com a pis d'acollida temporal. Un quart nucli familiar intenta refer-se en un bloc ocupat i, només uns metres més enllà, una altra família immigrada ha acollit un darrer grup de romanesos que es va quedar sense sostre amb el desallotjament.

Les solucions no convencen

La majoria dels afectats es dedicaven a la ferralla i, per tant, dijous també van perdre el magatzem i el material que els ajudava a subsistir. "També hi ha persones que han perdut documentació, papers o el passaport amb tot el desallotjament", expliquen els nois marroquins. Tots coincideixen que "només" han rebut ajuda dels veïns: "L'Ajuntament? Res, alguna nit en una pensió o un alberg, i ja està", coincideixen els desallotjats amb qui ha parlat aquest diari.

Per la seva banda, fonts municipals apunten que de les divuit persones presents el dia del desallotjament només tenien vinculació amb onze. Els van oferir allotjaments d'urgència, pensions, albergs o recursos per a persones sense llar, a banda de fer-los un seguiment a través de Serveis Socials per buscar una sortida personalitzada. "Tant abans com després del desallotjament [els recursos] no han estat acceptats per aquestes persones", assenyalen fonts municipals. "En tres casos, que és una unitat familiar, tampoc han acceptat l'oferiment d'allotjament temporal d'urgència [nits en pensions], i des de Serveis Socials se'ls està acompanyant per poder fer inscripció al registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial [HPO]", afegeixen.

Tant els afectats com els veïns de Vallcarca que els acompanyen i assessoren expliquen que han rebutjat els recursos perquè no solucionen els problemes d'aquestes famílies (algunes amb fills o nets menors), sinó que, més aviat, els desestabilitzen encara més.

En aquest sentit, el relat dels desallotjats i el de l'Ajuntament és diametralment oposat. Unes diferències que es fan més evidents encara en relació amb la víctima de l'incendi. Els portaveus de Som Barri i els amics del noi asseguren que ningú del govern municipal l'ha anat a veure. L'Ajuntament, en canvi, manté que sí i que "se li ha ofert una solució d'allotjament un cop se li doni l'alta" dins dels recursos destinats per al sensellarisme. Els veïns que ajuden aquest col·lectiu al barri expliquen que són ells els que han treballat per aconseguir que el noi sigui traslladat a un centre sociosanitari "almenys mentre necessiti fer-se cures per les cremades".

Durant més de cinc anys, el solar desallotjat –que ara sembla un magatzem de l'urbanisme tàctic de la ciutat, ple de blocs de formigó– s'havia convertit en un dels punts socialment més sensibles de la ciutat. Bona part dels veïns demanaven una sortida residencial digna per a les desenes de famílies que ocupaven l'espai i sobrevivien en situacions molt precàries, mentre que una altra part del barri volia els immigrants fora i els acusaven de dur a terme activitats il·lícites i d'acumular brutícia, cosa que degradava el barri. Segons l'últim cens municipal, actualment hi havia divuit persones pernoctant al solar, però se n'havien arribat a comptabilitzar més de cinquanta.

Lluny de solucionar la problemàtica, però, el desallotjament ha centrifugat aquestes persones, que s'han vist abocades, diuen, a ocupar altres llocs del barri. "Hi són, però ara tenen una situació encara molt més complicada", conclou el José de Som Barri.