La Volàtil: una carta original i arriscada
“Oferim el que a nosaltres ens agradaria beure i menjar: el producte per excel·lència. Com el vi, com més natural i nu millor”. A la Vanessa l’avala la passió i una vida (de 29 anys) dedicada a la restauració i la sommelieria.
El Víctor, el seu germà, enginyer de professió, va veure la llum vinícola de camí a una entrevista, quan va rebre la trucada de la primera pedra cap al somni de La Volàtil.
Des d’aquell moment es va tirar de cap al món del vi i la seva escola va ser el Bar Brutal, fins que “en una conjunció de tres vectors” -pare, fill i filla- va néixer La Volàtil i una carta de vins de 230 referències original i arriscada. El secret d’aquesta foto d’equip són les riallades de la cuina i la mirada múrria d’un servei que sap que els plats s’evaporaran amb els ulls dels comensals oberts com taronges.
Són les ganes d’un equip que estima la seva feina i respecta la gastronomia de qualitat. Una fórmula que els porta a fer un vinet i una tapa a La Volàtil fins i tot quan tenen festa.
(Muntaner, 6. www.lavolatil.com)
El Tap de Suro: de la Cerdanya a Barcelona
Si heu anat a Puigcerdà és probable que hàgiu fet un vinet al Tap de Suro, bé per múltiples recomanacions o perquè heu passat prop del campanar i us ha atret el rebot d’una llum càlida a tres esglaons del carrer Querol. El Tap va obrir el 2003 i des d’aleshores s’ha convertit en un referent del vi i les tapes pirenaiques. Doncs bé, el Tap ha fet la maleta i ha decidit instal·lar-se en un pis més gran a la gran ciutat (sense tancar el de la Cerdanya, esclar). L’Oriol va obrir les portes el març d’aquest any, només un mes més tard de convertir-se en pare, així que l’aventura barcelonina és doble. Però la recepta del Tap continua intacta: producte i producte. Hi trobareu els clàssics, com la fusta de formatges amb els hits del Molí de Ger, les trufes artesanes de la Cerdanya i les hamburgueses amb carn dels Pirineus. Ja veureu que aquest Tap és més gran i té més vins i més plats, però l’essència és la mateixa.
(Mallorca, 202. www.tapdesuro.com)
Què és més difícil, prendre una bona copa de vi sense una bona tapa o una bona tapa sense un bon vi? Us proposem diverses solucions, totes escandalosament suculentes. Des d’un entrepà de cua de toro combinat amb una mançanilla fins a una taula de formatges de la Cerdanya i una trufa artesana amb Pedro Ximénez. Passin i salivin
T de Tapeo: taverna catalanoandalusa
És la nit d’un dimarts de novembre -combinació poc atractiva- i el T de Tapeo és ple. Té mèrit: Assaonadors no és precisament carrer de pas, el germà gran, el Tapeo de Daniel Rueda, ressona des d’aquí i no fa ni dos mesos que han obert. La fusta fa olor de nou, les rajoles sevillanes brillen i el marbre està impecable. Sona guitarra espanyola: “Hem volgut fer una taverna catalanoandalusa, un bar de pas on vingui la gent del barri a fer un vinet i una tapeta per obrir la gana”. I quins vinets i quines tapetes. Carlos Calle és un veterà dels fogons barcelonins (Comerç 24, Bravo, Velódromo, Tapeo) que capgira inesperadament les tapes clàssiques. Comencem amb un negre lleuger i una ensaladilla amb pop, continuem amb tripa de bacallà, mongetes de Santa Pau i safrà, i els callos amb anguila van amb una mançanilla que allarguem fins a l’entrepà de cua de toro, i rematem amb una trufa artesana i un Pedro Ximenez. Tot dit.
(Assaonadors, 25. www.tapeoborn.cat)
Jovani & Vins: vins en família
Dimecres, 17.29 h.
-Ei! Mira, m’agafes acabant de repartir ampolles a Vilassar!
-Ja plegues?
-Estic a punt: passo per Calella, deixo un parell de caixes a Barcelona, després a Coma-ruga, i cap a casa a sopar.
Aquest és el Robert, el germà mitjà dels Jovani. Els altres dos van més o menys igual. La Montsa, entre la cava, les xarxes i els tastos a la nova botiga, i el Sergi dissenyant la marca i administrant l’empresa. Jovani & Vins és una empresa feta de família. Damunt d’un turonet de les Conilleres, al Penedès, coronant una cascada d’heures amplíssima que mor en un camp de vinyes de macabeu i parellada, hi ha una petita cava. És la cava Berdié. L’any 2000 la va comprar el pare Jovani i aquí va néixer el primer cava Berdié. I sis anys més tard, després d’una verema que va unir els tres germans, van decidir abandonar les seves respectives feines i agafar les regnes del somni del pare.
Una dècada més tard tenen set caves i tres vins propis (Origami Wines), i la bogeria vinícola els ha portat fins a la poma d’or de Sant Antoni, just a l’altra banda del ja mític Federal Cafè. Allà hi han obert Jovani & Vins, un bar-botiga de dos pisos preciosos fets de pedra vista i mobles restaurats. De dimecres a diumenge podeu anar-hi a fer una copeta o un tast i escollir entre una oferta de 250 vins. Aposten pels vins catalans, els cellers petits i alguna joia difícil de trobar. Podreu acompanyar-los amb embotits ibèrics i un assortit de luxe de 70 formatges que van variant entre 220 referències segons temporada. El bon maridatge està assegurat i una conversa vinícola amb la Montsa, també.
(Comte Borrell, 30. www.jovanivins.com)