De Rita Levi Montalcini impressionava el verd-blau dels seus ulls, vius i petits, en una de les cares més belles que he vist mai; i la seva elegància innata. Recordo la seva fragilitat quan, ja gran, va venir a Barcelona a impartir un seminari cap a finals dels 80. Poc amant dels elogis i reconeixements, aquesta gran dona de la ciència era la saviesa en estat pur.
La seva figura va inspirar generacions d'investigadors, especialment investigadores, per la seva senzillesa i determinació. En el seu llibre autobiogràfic Elogi de la imperfecció , Levi Montalcini defensava la imperfecció en la vida, en la feina, com el tret més inherent a la naturalesa humana.
Nascuda a Torí l'any 1909 en una família jueva sefardita, va insistir a estudiar medicina amb tots els elements, familiars i d'entorn, en contra. Quan les lleis de la Itàlia feixista li van impedir seguir amb la seva recerca, va muntar un laboratori a casa seva, fins que va haver de fugir als Estats Units, on va investigar durant més de 30 anys a la Universitat de Washington a Saint Louis, Missouri. Allà va treballar amb el bioquímic nord-americà Stanley Cohen en la identificació del factor de creixement nerviós - nerve growth factor (NGF)-, una molècula necessària per al creixement i desenvolupament del sistema nerviós. Els seus descobriments van ser claus per entendre els mecanismes de control que regulen el creixement de cèl·lules i teixits, com també les causes de processos patogènics darrere malalties hereditàries o mutacions congènites. Les seves investigacions li van valer el premi Nobel de medicina l'any 1986.
Laica, treballadora incansable, feminista, compromesa amb els drets dels més febles, mai va casar-se. No volia sotmetre's a cap home com havia vist fer a la seva mare: "Sóc el meu propi marit", afirmava. Va morir ahir als 103 anys a casa seva, a Roma.