Com és la galàxia vaticana que ha sentenciat Benet XVI?
Els esforços per controlar els grups de poder al Vaticà han pogut amb Ratzinger, el papa més solitari
RomaCLICA AQUÍ PER VEURE EL GRÀFIC AMPLIAT EN PDF
El pontífex Pau VI deia que "el papa està sol" com l'estàtua de la Verge que s'enfila dalt les punxes de la catedral de Milà. És el que passa a tot aquell que acumula molt de poder, com un papa. Si ja és decisiu en l'àmbit religiós, al govern del Vaticà és un monarca absolut. En teoria, per tant, té instruments per reformar l'Església i fer passar per l'adreçador la cúria. En el dia a dia, però, un home sol no pot controlar tots els col·laboradors que té al seu voltant i per això se li poden marcar gols. És el que ha passat a Benet XVI; renuncia al papat després de viure en carn pròpia intrigues que van sortir a la llum en el cas Vatileaks i que han comportat la traïció de persones de la seva màxima confiança.
El teòleg alemany ha volgut desmarcar-se dels grups d'interessos presents al govern i les finances de la Santa Seu, i això l'ha deixat sol. Com a únic escut, comptava amb un fidel col·laborador dels temps de cardenal, Tarcisio Bertone, a qui va nomenar secretari d'Estat, és a dir, primer ministre. Tot i conèixer bé el Vaticà per dins, Bertone ha trobat moltes resistències, i les pròpies relliscades no l'han ajudat. El Papa es va trobar que la banca vaticana feia fora l'home que havia triat per netejar-la, Ettore Gotti Tedeschi, que just ahir va ser substituït. Al mateix moment la policia detenia el "corb" que filtrava documents secrets a la premsa per minar el prestigi, se suposa, del mateix Bertone.
Joseph Ratzinger, a més, ha estat un solitari. Joan Pau II convidava a dinar a casa seva bisbes i cardenals i la missa matutina al seu apartament era plena de gent. Benet XVI, en canvi, solia menjar i fer missa en la més estricta intimitat, amb el majordom i les quatre dones que li cuidaven l'apartament i es feien càrrec dels àpats. Es confiava a ben poques persones, i segons el veterà vaticanista Andrea Tornielli, va informar de la renúncia a Bertone i el seu altre home de confiança, el secretari personal, Georg Gänswein, només 20 dies abans de l'anunci sorpresa.
El cercle íntim
El seu germà gran, l'únic confident
Joseph Ratzinger ha protegit molt bé la seva intimitat. Es confia a molt poques persones, i en especial ho fa al seu germà gran, Georg, de 89 anys. Amb ell passa les vacances. Georg ha estat l'únic que ha pogut explicar aquests dies que el seu germà feia mesos que meditava la renúncia.
Els col·laboradors estrets
Entre el seu secretari personal i el govern del Vaticà
La cúria vaticana no tenia gaire contacte amb Benet XVI. Tenia limitades les audiències diàries, i el seu secretari personal, Georg Gänswein, alemany com ell, actuava cada cop més de filtre en el dia a dia. Al final ha acumulat un poder que no tenia ni el poderós secretari de Joan Pau II, Stanislaw Dziwisz, ja que va ser nomenat alhora prefecte de la Casa Pontifícia, càrrec que controla les audiències del Papa.
En l'àmbit de govern, el Papa confiava en un salesià, Tarcisio Bertone. Li va renovar la confiança tot i els atacs constants que rebia. El periodista d'investigació Ferruccio Pinotti, autor de llibres com El lobby de Déu , assegura al diari ARA que el cas Vatileaks tenia un objectiu "Demostrar que el Papa és dèbil i que governa malament. No han aconseguit fer caure Bertone, però sí el Papa". Afegeix que el fet que Bertone fos un salesià i, per tant, estigués fora dels principals corrents de poder del mandat de Joan Pau II -Opus Dei, Comunió i Alliberament- més altres sectors que han cobrat força, com els Cavallers de Colom, no l'ha ajudat a defensar-se. Amb tot, el Papa ha triat entre aquests lobis persones que podien ajudar-lo a posar ordre al Vaticà, com Gotti Tedeschi, proper a l'Opus Dei.
La comunicació papal
Tres homes mal coordinats per fer la mateixa feina
Joan Pau II encomanava a un sol home i de molta confiança, Joaquín Navarro-Valls, membre de l'Opus, la seva estratègia comunicativa. En canvi, Ratzinger n'ha tingut tres, i no sempre coordinats ni de màxima confiança: el portaveu Federico Lombardi, un jesuïta, no tenia accés diari al Papa i de vegades veia com el director de l' Osservatore Romano i amic de Bertone, Giovanni Maria Vian, era qui donava informació. El papa Benet XVI encara va contractar una tercera persona, membre de l'Opus, el nord-americà Greg Burke, com a director de l'estratègia comunicativa.
La família vaticana
La companyia diària del Papa portes endins del Vaticà
En el dia a dia, el Papa conviu amb quatre laiques consagrades de l'orde de Memores Domini (properes a Comunió i Alliberament), que netegen l'apartament i cuinen; el secretari personal, el diplomàtic Alfred Xuereb i el majordom. Ara tots aniran a viure amb ell al convent vaticà.
Els homes forts de la cúria
Les apostes personals del papa Ratzinger
Joseph Ratzinger ha fet "net" a la cúria i n'ha allunyat persones en algun moment investigades -no imputades- per corrupció, com l'actual bisbe de Nàpols, Crescenzio Sepe. Als llocs claus hi ha posat persones que confien en ell o en Bertone, com l'ara papable Marc Ouellet a la Congregació dels Bisbes, o Gerhard Müller a la Congregació per la Doctrina de la Fe.
Els 'policies'
Els investigadors de la filtració coneguda com Vatileaks
Quan va esclatar el cas Vatileaks, Benet XVI va encomanar a tres persones de la seva confiança la missió de detectar els possibles traïdors. Són els cardenals Julián Herranz, Jozef Tomko i Salvatore De Giorgi. Per investigar i reflotar els poderosos Legionarios de Cristo després de la decapitació de Marcial Maciel, hi va situar el cardenal Velasio de Paolis.
Els caiguts en desgràcia
El majordom implicat en les filtracions i els seus protectors
Per a Benet XVI va ser molt dolorós descobrir que el majordom, que molts dies era la primera persona que veia al matí i l'última abans d'anar a dormir, Paolo Gabriele, tenia a casa milers de documents papals secrets fotocopiats. A més, sabia que no estava sol i el cop més dur va ser descobrir la implicació de la seva col·laboradora Ingrid Stampa; la seva bona amistat amb el Papa ha trontollat, tot i que donada la reserva papal no se sap com han quedat. Gabriele i un periodista apreciat pel Papa i Gänswein del diari Die Welt , Paul Badde, van involucrar-la en l'afer. Altres persones que, segons els analistes vaticans, van perdre la confiança del Papa van ser James Harvey, prefecte de la Casa Pontifícia, el bisbe Paolo De Nicolò i els cardenals Angelo Comastri i Paolo Sardi.
La cúria italiana
Les lluites de poder internes al país més influent a l'Església
Bertone ha tingut també tensions amb la cúria italiana perquè ha reservat al Vaticà àmbits fins ara sota control de l'expresident de la conferència episcopal d'aquest país, Camillo Ruini, molt proper al seu successor, Angelo Bagnasco.