El grup CREA es dissol després que la UB porti a la fiscalia el cas d'assetjament del seu fundador

BarcelonaEl grup de recerca CREA, qüestionat des de fa anys per un presumpte cas d'assetjament sexual i de poder del seu fundador, el catedràtic emèrit Ramón Flecha, ha decidit posar punt final a les seves sigles. El grup d'investigadors va anunciar ahir la seva dissolució a través d'un comunicat fet públic a les xarxes socials l'endemà que la Universitat de Barcelona (UB) portés de nou a la Fiscalia els presumptes assetjaments de Flecha i d'altres persones vinculades a la xarxa d'investigadors.

Tot i aquest anunci, el grup no admet al seu text cap acusació. De fet, expliciten que se senten víctimes d'una "persecució". Els investigadors argumenten que el grup es dissol perquè "ha estat objecte d'un assetjament sistemàtic i continuat" i que les persones que s'hi han mantingut vinculades han patit una "discriminació persistent" en concursos públics i nomenaments acadèmics com a "càstig" per la seva tasca.

També afegeixen que la "campanya actual" de desprestigi ha intensificat "exponencialment" les "pressions, l'assetjament i les discriminacions", fet que ha provocat, diuen, conseqüències "greus" per a la salut "física i emocional" dels membres del CREA. "Aquesta fustigació continuada ha convertit en insostenible la continuïtat de la xarxa", conclouen els investigadors al seu missatge. A la carta també s'autodefineixen com un grup de persones "compromeses amb la ciència d'impacte social" en el qual cada integrant desenvolupa la seva feina "amb plena llibertat acadèmica i autonomia".

Aquestes explicacions arriben només unes hores després que la UB hagi anunciat que porta el cas a la Fiscalia. Ja és la tercera vegada (les altres dues vegades va quedar arxivat) però aquest cop confien que prosperarà. Fins a onze testimonis diferents relaten –en un extens informe de 200 pàgines encarregat per la mateixa universitat– conductes que apunten que els denunciats del CREA haurien actuat com un "grup coercitiu d'alt control". Es descriuen, a més, relacions sexuals "en un context de clara desigualtat jeràrquica" amb "alumnes, becàries, doctorandes o subordinades". En els últims mesos, a més, s'han incorporat cinc denúncies més, fet que eleva a setze el nombre total de casos.

L'informe descriu fets que "podrien ser constitutius de conductes de delictes de coerció sexual i psicològica, maltractament, explotació personal i professional, així com conductes vexatòries i intimidatòries", diu la UB. En aquest sentit, tot i que no ha parlat de secta, sí que s'apunta a la possible existència d'un "grup coercitiu d'alt control", caracteritzat per un lideratge fort, una estructura jeràrquica i un funcionament sistematitzat que hauria usat les institucions en benefici del líder o del mateix grup.

Fonts coneixedores del cas apunten a l'ARA que l'argumentari que ha preparat la universitat "és molt sòlid" i que en total –entre l'informe de la comissió, els dels psicòlegs i el penalista– el plec entregat a la Fiscalia "ocupa pràcticament 1.000 pàgines". Als documents, a més, s'ha intentat "acotar" molt bé la terminologia per tal que encaixi exactament amb la definició i les pràctiques del grup, asseguren les mateixes fonts. També s'aporten altres casos que podrien constituir jurisprudència.

Apartats de sou i feina

A banda de la dissolució del grup CREA com a tal, dilluns la UB també va anunciar que apartava de sou i feina (durant sis mesos prorrogables) els dos PDI (personal docent investigador) vinculats al grup. També va retirar la condició de catedràtic honorari a una tercera persona.

Per contra, no és la primera vegada que el grup, que des de 2015 ja no forma part dels grups de recerca de la UB, canvia de nom o de responsables, però ha continuat treballant.

Els antecedents del cas es remunten a denúncies presentades els anys 2004 i 2016, que van ser arxivades. Per una banda, el 2004 va fer-se una denúncia vinculada a conflictes de funcionament intern del grup CREA, de gestió econòmica i beques, entre d'altres. "La UB va activar mecanismes interns vigents aleshores i va fer un informe que va elevar-se a la fiscalia i que es va acabar arxivant", ha apuntat el centre universitari. Posteriorment, el 2016, una altra persona va denunciar internament un presumpte cas d'abusos psicològics i comportament sectari. La UB va portar la denúncia a la fiscalia, que va concloure que no hi havia fets constitutius de delictes ni proves objectives d'infracció penal.

Antecedents judicials

Per la seva banda, Ramon Flecha i qui el va succeir com a directora del CREA, la també catedràtica de sociologia de la UB Marta Soler –a qui la Generalitat ha retirat cautelarment un reconeixement a la seva trajectòria–, van demandar el diari ARA l'any 2020 per l'article "Denuncien un grup de recerca de la UB acusant-lo d'actuar com una secta", publicat per aquest diari cinc anys abans. Arran d'una roda de premsa del mateix CREA, l'article explicava que diversos membres de la comunitat universitària havien denunciat el grup de recerca i que aquestes denúncies s'afegien a altres del 2004, que havien portat la universitat a obrir una investigació interna i dur-la a la Fiscalia. També donava la versió dels membres del CREA que van parlar a la roda de premsa.

Tot i això, i malgrat que també es va publicar la notícia de l'arxivament de les denúncies, Flecha i Soler al·legaven que l'ARA havia construït un "relat completament fals" i que l'article era una "greu i intensa vulneració del dret a l'honor". El 2022 Flecha i Soler van demandar l'Ara Balears i els van reclamar 30.000 euros per "danys morals".

Les sigles CREA surten del nom Community of Research on Excellence for All, però fa vint anys les mateixes sigles, llavors un acrònim, feien referència al nom Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats. Llavors es presentava com un centre de recerca i ara com una comunitat de recerca, però la UB assegura que el CREA no està adscrit a la universitat des del 2015. Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb els representants del grup, però no ha tingut èxit.