Berenar és més que llet amb galetes

Passejar amb algú o tenir una cita no és festejar. Anar arreglat o vestir-se elegant no és mudar-se. Un desastre no és un merder. Berenar no és menjar-se un entrepà, ni tan sols fer un got de llet amb galetes. Berenar és viure en el passat: la motxilla a terra, els deures per fer i la felicitat en dues llesques. Els berenars són un viatge en el temps cap als avis, la bata de l’escola bruta i els dibuixos animats. Els berenars són llet, xocolata i pa: pa amb oli, pa amb vi i sucre. Són una estona amb la llum del capvespre i el regust del dolç i del salat. Avui us en proposem sis, de berenars, així que ja podeu anar posant el ‘Doraemon’, que comença l’espectacle. Bon viatge.

Granja Viader, un iogurt de 178 anys

Si algú en sap, de berenars a Barcelona, són els de la Granja Viader, que per això fa 178 anys que s’hi dediquen. Va ser la primera lleteria de la ciutat que va treure les vaques del local per guanyar en higiene. Cada dia s’hi feien tot tipus de productes làctics, des de iogurts fins a nata muntada que servien per emportar-se en fulles de col. La fàbrica Letona, que va fundar la família, els permetia oferir tot tipus de llet, i més tard naixeria el producte per excel·lència dels berenars catalans: el Cacaolat. Així que no estranyarà a ningú que la Granja Viader sigui reconeguda. Si hi aneu, podreu seure a les mateixes taules de marbre on venien a prendre una xicra de xocolata Verdaguer, Russinyol o Picasso.

Carrer Xuclà, 4-6. Granjaviader.cat

Elsa y Fred: el reducte argentí

Encara que soni Manel i m’estigui menjant un entrepà de pernil de gla, aquest lloc és un reducte argentí, el record d’una pel·lícula portenya que inspira un oasi cafeïnat al barri de Sant Pere. Som cinc taules i es combinen edats, nacionalitats i races animals. Una cambrera amb bon ritme i un vestit a conjunt amb les seves companyes reparteix caputxinos i un entrepà de salmó fumat amb ruca. Làmpares de cabaret i una cuina transparent, elegant i neta. Flors fresques al gerro de la barra, un cartell dins d’un cor anuncia “Pastissos casolans”. Personatges llunyans en blanc i negre decoren un racó, els segueixen dos rellotges immensos que guien cap a una llar de foc capada de foc però que encara ofereix llum amb una filera d’espelmes de llàgrimes parades en el temps, llestes per a la següent sessió de jazz, els dimarts a la tarda.

Carrer del Rec Comtal, 11

Rodríguez & Co, el berenar ‘healthy’

Les parets forrades de fusta estellada, les taules senzilles i els miralls vintage desnivellats fan que el lloc tingui un aire a bar solitari d’Arizona. Però les flors fresques a cada taula despisten, i el tendal de l’entrada, estampat de palmeres multicolor anunciant descarat Rodríguez and Co, deixen veure que en realitat res és casualitat. Ni la decoració, ni la carta, ni el nom. S’apoderen d’un dels grans titulars de la gastronomia, “Som el que mengem”, però ho prediquen. Els seus sucs cobreixen el percentatge de quota de fruita i verdura que hauria de consumir tothom cada dia. Fan els batuts de llet amb fruites senceres, “perquè els nens necessiten la fibra” i aquí vénen nens a berenar. Els pastissos els fan ells, amb farina de qualitat i amb sucre moreno. Si esteu en mode healthy proveu els seus berenars, vegans i celíacs inclosos. Ah, i es diu Rodríguez perquè els agradaria accelerar el procés de convertir-se en un bar de tota la vida.

Carrer Provença, 179. Rodriguezyco.com

BarBut: sense secret

Fa només un mes i mig que han obert però des del primer dia que tenen les taules plenes. Demanem a l’Oriol, el barbut, quin és el seu berenar estrella i ens diu que cap en particular, que si mirem la carta no hi haurà res que ens sorprengui gaire. Diu que el secret no està escrit, que el secret es menja i es palpa dins del bar(but). Els porten els iogurts de Berga i són biològics; les melmelades depenen de la fruita del temps i el musli, que el compra a granel a Gran de Gràcia, el varia cada setmana. “La intenció és que la gent vingui cada dia i no se’n cansi”, i per la quantitat de cops que sona l’“ei, Uri!” a la sala sembla que ja ho ha aconseguit. L’interiorisme, de Neus Casanova, és exquisit, tant com el finestral obert al carrer i el pastís de formatge d’ovella amb suc de pera i gingebre.

Carrer Bonavista, 8. Barbut.es

La donuteria

“T’enviaré la foto de matinada, que és quan començo a treballar”. Un donuter no deixa de ser un forner, igual de disciplinat, d’artesà i de nocturn. Richard Bies és una pastisser americà que ha treballat molts anys en locals de renom de Barcelona i que va aprendre al costat de Christian Escribà, que si heu tastat els seus cremadets entendreu que és el millor que us pot passar. Cada dia fa deu dònuts diferents, grans, densos, calòrics i deliciosos. Els gustos van des del cacau amb sal de Maldon fins a la crema catalana, passant pel de bacó, el de poma i fins a salmó fumat amb formatge en crema i ceba. Un paradís que trobareu en una de les cantonades més modernes de la ciutat i que podreu acompanyar amb un cafè d’El Magnífico i llet fresca.

Carrer Parlament, 20. Ladonuteria.com

Verdú: orxata a granel

A l’estiu, quan fa molta calor, l’orxateria Verdú és l’oasi d’acer inoxidable més desitjat de Bruc amb Mallorca. No és fàcil seure en una de les taules, però si ho aconseguiu demaneu una orxata servida en got de vidre. Si us ve de gust passejar pel barri o si pareu el cotxe amb els quatre intermitents, aquí la teniu a granel. Us atendrà un dels propietaris, que són de Xixona i molt amables i molt del Barça. Qui sigui que us serveixi obrirà una tapa metàl·lica, agafarà un cullerot pla -com una mena de pala de jardí però de mida de cuina- i amb un embut deixarà caure l’orxata en una ampolla de plàstic. Mentre l’ampolla s’ompli sentireu aquell so dens, aquella olor de xufla, i ja us la beureu amb la mirada. Una vegada plena faran rodar l’ampolla damunt de la barra inoxidable i l’embolicaran amb paper de diari per mantenir la frescor. Ni gel, ni bosses aïllants. Rajoles de granja de tota la vida que anuncien “Demani un cubano ” o “Granissat de civada”... I recordareu que Barcelona també és un poble.

Carrer del Bruc, 126