El Govern ressuscita el pla per potenciar els pobles d'alta muntanya

BarcelonaQuan es va aprovar la llei d'Alta Muntanya, Catalunya no formava part de la Unió Europea. En aquell moment (l'any 1983) la norma es va aprovar pensant en abordar problemes com la falta d'hospitals, escoles i biblioteques als pobles d'alta muntanya o el dèficit d'infraestructures i de comunicació. Ara, més 40 anys després, el Govern considera que les prioritats d'aquests territoris han canviat i, per tant, la llei necessita un rentat de cara.

L'executiu català ha recuperat el projecte engegat per l'anterior govern –que va quedar en un calaix a l'acabar la legislatura d'ERC–, i aquest dijous presenta la nova Llei d'Alta Muntanya de Catalunya. L'objectiu de la renovació, segons fonts del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, serà fer front als nous reptes econòmics, socials, ambientals i institucionals que han sorgit en les últimes dècades.

L'avantprojecte de la nova llei, que se sotmetrà a informació pública des d'aquest dijous, reduirà a la meitat els municipis on s'aplica la norma. Es passarà de 300 a 144 municipis de l'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès, i es deixarà fora la comarca de la Garrotxa. Unes poblacions que ocupen gairebé el 30% de la superfície de Catalunya, però que concentren només el 2% de la població.

Fonts governamentals detallen que la reducció de municipis afectats per la nova llei es fa "perquè es vol centrar els esforços en aquell territori pròpiament de l'alta muntanya", on hi ha actius que la nova llei vol potenciar i aprofitar amb nous projectes. "Estem parlant de bioeconomia forestal, de silvopastura, de transferència de coneixement, de capacitació, de formació de persones que puguin fer aquestes feines", detallen les mateixes fonts, i posen com a exemple el fet que el bosc públic de Catalunya es concentra majoritàriament al Pirineu.

Un òrgan que prengui decisions

Entre les novetats de la llei hi ha la reformulació del Consell General de l'Alta Muntanya –format per representants del Govern, ens locals i associacions de l'àmbit rural–, que fins ara tenia una funció merament consultiva i a partir d'ara "podrà prendre decisions".

A més, també es crearà l'Oficina Tècnica d'Alta Muntanya, que tindrà dues funcions. Una serà la tasca d'observatori per identificar reptes i necessitats del territori i avaluar l'aplicació de polítiques. L'altra serà l'elaboració del Pla d'actuacions estratègiques que durant sis anys recollirà projectes "innovadors, tractors d'economia, generadors de benestar i amb efectes supramunicipals" que rebran finançament públic.