La calor podria no arribar tampoc al juny

BarcelonaSegur que ens en cansarem el tercer dia, però ara frisem per començar a notar la calor i tenir plens drets per vestir d'estiu. I és que un mes de maig especialment fred ha rematat una primavera desbocada, amb constants canvis de temps i ben pocs avançaments de temperatures altes.

Falten encara tres dies per acabar el mes de maig, però les temperatures mitjanes del mes ja comencen a ser força definitives, i en alguns casos són clarament de rècord. A l'Observatori de l'Ebre la temperatura mitjana és inferior als 18 graus, un fet que no es produïa en un mes de maig des del 1991, tot i que sí que havia passat uns quants cops més des dels anys vuitanta cap enrere. A Lleida la mitjana se situa en uns 15 graus, i en aquest cas només una vegada en 50 anys hi ha hagut un mes de maig més fred, el del 1984. Si es busca entre les dades de Girona i de Barcelona la conclusió és bastant similar, i en general el precedent que es repeteix més vegades és el del maig del 1991.

Com serà l'estiu?

Per entreveure què pot passar durant l'estació vinent recorrem als models climàtics que fa córrer l'agència científica nord-americana NOAA, una previsió de tendències de cara als pròxims mesos que de moment apunta que al juny no canviarà gran cosa. La calor podria trigar a arribar a tot el Mediterrani Occidental, des de la península Ibèrica i les Balears fins a Itàlia i el nord d'Àfrica, i, en canvi, les temperatures podrien ser anormalment altes al nord del continent. L'anomalia a tot el Mediterrani podria ser clara, amb temperatures entre 1 i 2 graus de mitjana més baixes que les habituals. No hi ha una idea de pronòstic tan clara sobre les pluges que ens depara el juny. En regions com els Balcans, Turquia i Grècia sembla probable que el mes que ve sigui plujós, però aquí no hi hauria una tendència definida.

Més enllà del que pugui passar el mes que ve, el que a la majoria us tindrà més neguitosos és saber si es pot intuir com seran el juliol i l'agost, però el cert és que els models de la NOAA no tenen una idea gaire clara de com serà l'estiu. L'anomalia marcada per al juny s'esmorteeix molt als mapes de juliol i agost, però sí que és cert que no s'inverteix. És a dir, ara com ara hi ha més possibilitats que el juliol i l'agost siguin una mica més frescos del normal que no pas que siguin extremadament calorosos, però res fa pensar, per exemple, en un juliol com el del 2011.

Pel que fa a les precipitacions, tampoc no hi ha una tendència clara per al juliol i l'agost. Com a màxim s'entreveu que l'agost pugui ser una mica més plujós del normal al Pirineu, però en general l'estiu ens deixaria poques precipitacions, com sol ser habitual. A la resta d'Europa la tendència seria que les pluges es concentressin sobretot al sud-est del continent, des d'Itàlia fins a Turquia.

Cal no oblidar que estem mirant models de tendències, que no tenen una fiabilitat comparable a la dels mapes que serveixen per preveure el temps que farà demà o demà passat. Un exemple ben clar i pròxim d'això és que al febrer la previsió era que l'inici de la primavera seria sec i que no es trencaria la dinàmica de les últimes setmanes, i en canvi, poc després de començar el març, les pluges van arribar de manera abundant.

Precedents

Si en lloc de buscar pronòstics ens fixem en precedents d'una primavera freda, com hem dit, probablement el 1991 és l'any relativament pròxim més similar a l'actual. Aquell any al maig la mitjana a l'Observatori Fabra de Barcelona va ser fins i tot una mica més baixa que la que segurament acabem tenint aquest any. Què va passar després? El juliol i l'agost van ser mesos normals, amb temperatures mitjanes a l'entorn dels 24 graus, gairebé clavades a les mitjanes dels últims 30 anys. Va fer calor. Res a veure, per exemple, amb l' estiu sense juliol del 2011. Llavors la temperatura mitjana va ser de només 21,2 graus al Fabra.