Vanesa Castan Broto: "L'informe destaca el pla d'adaptació de Barcelona com un exemple de participació ciutadana"

BarcelonaVanesa Castan Broto ha dirigit el capítol 6 del nou informe de l'IPCC (Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), el relatiu a les ciutats. És professora d'urbanisme climàtic al Urban Institute de la Universitat de Sheffield (Regne Unit).

Quins impactes climàtics estan patint més les ciutats?

— Les onades de calor, les precipitacions extremes, la pujada del nivell del mar, els incendis forestals que puguin afectar-les i les sequeres que impacten en el seu subministrament d'aigua. Però l'informe destaca també que a les ciutats els impactes climàtics magnifiquen molt altres impactes mediambientals que provenen de la urbanització en general, com els efectes d'illa de calor o també la contaminació de l'aire, que provoca problemes de salut. Amb les onades de calor, per exemple, la contaminació serà pitjor. Cada cop estem entenent millor com s'interconnecten els diversos factors i com són de complexos, per tant, els impactes climàtics.

I quines són les principals mesures d'adaptació en el cas de les ciutats?

— En el cas de les ciutats hi ha tres tipus d'actuacions: l'adaptació de les infraestructures, amb reformes de la xarxa elèctrica, els transports, les cases o paviments més permeables, per exemple; les actuacions d'infraestructura verda, on els horts urbans i els espais verds són vitals per afrontar la degradació dels ecosistemes, i, en tercer lloc, les solucions que corresponen a mesures de protecció social, com sistemes d'alerta per a les poblacions més vulnerables o serveis de salut que els donin més resiliència. Aquest informe, de fet, és molt innovador perquè posa els temes d'igualtat i justícia social al centre, donat que la vulnerabilitat climàtica sovint està associada a la desigualtat i la marginació i cal mirar que les mesures d'adaptació també ho tinguin en compte.

Quantes ciutats estan fent ja plans d'adaptació?

— Segons el Pacte d'Alcaldes [Covenant of Mayors], hi ha 2.221 municipalitats que han previst alguna mesura d'adaptació, 429 de les quals tenen objectius d'adaptació específics i entre 230 i 290 preveuen un finançament específic per a temes d'adaptació. L'informe assenyala exemples de ciutats que ja estan en procés d'implementació del seu pla d'adaptació, com Hèlsinki, Copenhaguen, Rotterdam, Barcelona, Madrid, Londres i Moscou.

Com valora el pla d'adaptació de Barcelona?

— Com a IPCC no fem valoracions, però l'informe destaca el cas de Barcelona com un dels exemples de pla d'adaptació en els quals s'ha fet coproducció, és a dir, que s'ha tingut en compte el coneixement de les poblacions locals, amb molta participació ciutadana. No es pot valorar un pla des de fora, és la gent que hi viu que ha de dir quines mesures cal prendre.

Al ser una ciutat costanera, l'augment del nivell del mar és una de les preocupacions, però l'informe diu que els murs físics són una "mala adaptació".

— L'informe el que diu és que les barreres o murs físics poden tenir una funció en certs llocs, però en d'altres poden generar riscos addicionals perquè potser protegeixen a curt termini però desvien fons per a coses que no són útils a llarg termini, o potser perquè protegeixen només un barri i no d'altres i generen desigualtats. Per a les ciutats costaneres hi ha moltes mesures per reduir la vulnerabilitat, com la construcció d'aiguamolls costaners i els murs de contenció en alguns casos, però també l'adaptació de l'arquitectura amb l'elevació de cases o construcció sobre el mar. I, sobretot, deixar de construir a la costa o fins i tot, eventualment, tenir plans de trasllat de població.